Montón dimiteix per les irregularitats del seu màster malgrat el suport de Sánchez

Pedro Sánchez va intentar fins al final, en contra del clam del seu partit, protegir Carmen Montón. Però la que ja és exministra de Sanitat no va aguantar l'últim cop de la tarda, quan La Sexta va confirmar que havia plagiat bona part del seu treball de finalització de màster. Montón ha dimitit entre l'alleujament del PSOE i la incomprensió que es va escampar durant tot el dia dins del partit per la decisió del president de donar suport a la ministra malgrat que ja se sabia que les seves notes havien estat alterades. És el segon ministre de Sánchez que cau en poc més de 100 dies. María Luisa Carcedo, fins ara alta comissionada per a la lluita contra la pobresa infantil, ocuparà la cartera de Sanitat, Consum i Benestar Social.

La tercera va ser la bona. Primer, després de la notícia d’eldiario.es sobre les irregularitats del seu màster, ella va aguantar. Després, quan el mateix mitjà va confirmar que s'havien alterat les notes, cosa encara més greu, ella també va decidir resistir, amb el suport del president. Però, finalment, el plagi del seu treball —un text que ella s'havia negat a lliurar a la premsa, precisament perquè no el pogués analitzar— ha fet que Montón s’hagi rendit.

“He estat transparent i honesta. No he comès cap irregularitat. Ho he defensat amb tota convicció i la consciència molt tranquil·la”, ha insistit l'exministra en el seu comiat dimarts a la nit, després de lloar Pedro Sánchez i assegurar que dimiteix per no perjudicar el president. Montón ha fet una breu compareixença sense preguntes en què ha reivindicat la seva gestió d’aquests 100 dies. “Hem recuperat l'assistència sanitària universal. Hem posat les bases per a l'aprovació d'una llei de Protecció Integral contra la Violència en la Infància. És un bon balanç per als primers 100 dies”, ha reivindicat, malgrat tot.

Crisi per al Govern

La dimissió provoca una crisi de Govern, i obre un nou flanc feble en un Executiu que té el suport parlamentari directe més petit de la història democràtica recent. “Estic orgullosa i agraïda del fet que el president hagi comptat amb mi per al Govern. He sentit la seva qualitat humana, el seu suport i afecte. Els espanyols tenen un magnífic president i, perquè aquesta situació no l’influeixi, li he comunicat la meva dimissió”, ha insistit Montón.

El resultat suposa una maldecap per a Sánchez molt superior al que va provocar Màxim Huerta, que va dimitir per antics problemes amb Hisenda una setmana després de ser nomenat. Montón era una ministra important i la imatge de dos membres del Govern dimitits en poc més de 100 dies és especialment dura per a un Executiu que només disposa de 84 diputats. De rebot, això sí, la crisi té un efecte secundari positiu per al PSOE: posa en una situació difícil Pablo Casado, líder del PP, que té problemes similars amb el seu màster —i un procés legal en marxa— i també s'ha negat a mostrar el seu treball de finalització de carrera, que ara esdevé més sospitós encara. Aquesta és en tot cas, però, una segona derivada: la renúncia de Montón obre una crisi de Govern inesperada per a un Executiu que afronta els propers dies votacions crucials que posaran a prova —altre cop— la seva resistència parlamentària.

Quan va arribar la dimissió, diversos dirigents del PSOE i alguns ministres ja estaven molt neguitosos per la decisió de Sánchez. No només li donava suport de manera discreta, com va fer dilluns, sinó que va decidir mullar-se expressament al Senat i comprometre així la seva imatge. El president es va guardar prou de parlar del màster, només de la gestió de Montón al capdavant de Sanitat. Però tant era ja: ningú no entenia per què s'arriscava així quan tothom veia clar que el final era inevitable.

Sánchez va escoltar des del dilluns moltes veus que li demanaven que deixés caure la ministra de Sanitat per la polèmica del seu màster, però va decidir donar-li suport públicament — “ha fet una feina extraordinària i la continuarà fent”— i va ordenar al PSOE que aturés la pressió.

Tanmateix, lluny d'aconseguir-ho, la pressió va anar creixent i va explotar quan es va saber que a més de totes les irregularitats que ja estaven damunt de la taula, el treball de finalització de carrera, al qual ella s'aferrava com a prova del seu esforç, havia estat plagiat en bona part, cosa que demostra que va fer molt poc per obtenir un títol pel qual altres estudiants van haver de treballar amb molta més rigidesa.

Poc abans d'aquest final que molts auguraven per als propers dies i que finalment es va precipitar, una pregunta sense resposta clara, més enllà de les hipòtesis, va recórrer tot el dia de dimarts el PSOE i el Govern. Per què s'entestava Pedro Sánchez, un home amb fama de fred i que sovint pren decisions radicals de manera ràpida, a mantenir la ministra de Sanitat després que es confirmés que les notes del seu màster van ser manipulades? Ningú no ho acabava d'entendre bé.

Les especulacions anaven des del compromís personal amb ella —Montón es va negar a dimitir de l'executiva del partit el 2016, quan es va organitzar una operació per destituir Sánchez, i es va enfrontar per això a Ximo Puig, líder de la seva federació—, a la complicació política de veure dues dimissions de ministres els primers 100 dies, o a l'estratègia de no voler posar ara tota la pressió sobre Casado, a qui Sánchez està cuidant com un líder de l'oposició que pot beneficiar el PSOE indirectament amb la seva batalla contra Ciutadans.

El president va deixar passar el dilluns amb un suport tímid, traslladat pels seus portaveus però sense mullar-se. Sánchez va parlar diverses vegades amb la ministra, amb qui l’uneix aquest vincle de lleialtat. Li va traslladar el seu suport i li va donar ànims, però no en públic. Va arribar el dimarts i les coses van empitjorar amb la confirmació que les notes van ser manipulades a posteriori. El PSOE era un autèntic clam a favor de la dimissió.

Els ministres eren més discrets i en molts casos solidaris amb la seva companya, de la qual tots valoren la gestió, encara que alguns temien que les coses acabessin malament. Fins i tot Pablo Iglesias, el soci principal de Sánchez, va dir que li produïa “molt de dolor” la situació perquè Montón era “una defensora de la sanitat pública molt competent”. Però igual que Iglesias, que en públic va dir que si no explicava tots els forats que ha deixat la seva història havia de dimitir, molts dirigents del PSOE i del Govern en privat arribaven a la conclusió que no quedaven gaires més sortides que la dimissió.

"Continuarà"

No obstant això, quan el silenci oficial començava a desfermar els rumors, Sánchez va ordenar a dues de les seves persones de màxima confiança, primer Adriana Lastra, portaveu parlamentària, i després José Luis Ábalos, secretari d'organització i ministre de Foment, que sortissin a mostrar públicament un suport clar a la ministra. Tots dos van complir disciplinadament. Però com que no n’hi havia prou, perquè les especulacions i la pressió continuaven, el mateix Sánchez va parlar a mitjan tarda, després de la sessió de control del Senat.

“L'única cosa que puc dir com a president és que la ministra està fent una feina extraordinària i la continuarà fent. He estat prou clar”, va traslladar Sánchez als periodistes als passadissos de la Cambra Alta, en una declaració brevíssima.

Quatre hores després encara no, Montón va dimitir forçada per les revelacions de plagi. “En 100 dies has recuperat la sanitat universal al nostre país, has treballat sense descans per retornar i ampliar drets. Gràcies, Carmen Montón, pel teu compromís amb la igualtat i la justícia social. La teva decisió, valenta, t'honora”, va escriure Sánchez a Twitter.

Al PSOE només un membre de l'executiva, Odón Elorza, es va pronunciar dimarts a la nit. I ho va fer de manera crítica amb Montón: “L'exercici de dimitir té un gran valor ètic quan és voluntari i es fa a temps. Quan és forçat per altres et deixa molt mal cos i resta confiança al Govern i al partit”, va dir l'exalcalde de Sant Sebastià. Podem va demanar finalment la dimissió quan va córrer com la pólvora el plagi de la tesi, i va apuntar directament Pablo Casado per la mateixa raó: el líder del PP no ha permès veure els seus treballs de màster. “Què amaga el president del PP?”, es va preguntar el secretari d'organització de Podem, Pablo Echenique. Aquesta és una de les incògnites a resoldre del penúltim sainet que ha fet trontollar la política espanyola.