Les arts escèniques exigeixen el seu lloc a l’espai públic

“És l'univers espai públic?”, es preguntava un dels cartells que penjava a la plaça Major de Tàrrega al costat d'estelades i pancartes que demanaven la llibertat dels polítics presos. La 32a edició de la fira de teatre que va finalitzar aquest diumenge començava dijous amb la idea de rellegir l'espai públic i experimentar el carrer com a “marc, presó o espai de resistència” i les arts escèniques com a “motor de canvi social, evasió o propaganda”.

Durant aquests quatre dies qualsevol lloc de l'espai públic ha estat òptim per la representació artística. O gairebé, ja que, exceptuant el trasllat de la polèmica ubicació del cementiri, la capital de L’Urgell ha vist espectacles sota un pont, al poliesportiu municipal, en un garatge, al museu o enmig de l'asfalt. S'han habilitat 22 espais per acollir les 227 actuacions de la programació oficial de 50 companyies (poc més de la meitat catalanes, el 30% espanyoles i un 18% internacionals). Amb un pressupost d'1.060.450 euros, s'han ofert 30 estrenes i un cartell dividit entre espectacles d'entrada lliure (54%), i de pagament (46%), tornant a fer gala d'una rica varietat de formats, gèneres i estils per a tots els públics.

A poques hores del tancament d'una edició sense incidents ni suspensions, el director executiu de la fira, Oriol Martí, va assegurar que “les sensacions són bastants bones”, amb una previsió del 96% d'ocupació dels espectacles de pagament (sense comptar les vendes de diumenge a la tarda). Només a l'acte d'inauguració del dijous van assistir-hi uns 4.000 espectadors. Les xifres, corresponents a 12.000 entrades venudes, segueixen estables per tercer any consecutiu.

“Les arts del carrer existeixen, el públic no és idiota i quan treballes amb espectacles de qualitat responen”, va assenyalar Martí. Per la seva banda, el director artístic, Jordi Duran, va posar en relleu que “l'espai públic té infinites possibilitats artístiques i ho hem volgut respectar i apoderar desplegant aquest projecte”, i ha tancat la seva última edició al capdavant amb el desig de “millors pressupostos a la nova direcció artística, perquè en cultura s'ha d'invertir de forma decidida”.

Una de les obres que ha generat més expectatives ha estat 5.102 m/s, de Joan Català. Situat a l'antiga fàbrica de maquinària agrícola Cal Trepat, l'artista va convidar els assistents a moure's per la nau lliurement, “guiats pel sentit comú i les llums... Això no és un espectacle, encara que pugui semblar espectacular; el que veieu és un espai de treball”, avisava abans de començar la performance. Les parets de la nau lluïen cartells amb missatges sobre la simbiosi inevitable i necessària entre l'art i l'artesania. No en va, Català ha fet del treball manual i artesà el motor de les seves creacions artístiques. I en aquest cas, del ferro, que ha convertit en instrument musical. D'aquí el títol: 5.102 metres per segon és la velocitat a la qual es transmet el so a través d'aquest material. Dins de l'improvisat taller, els cossos en constant moviment dels ballarins van jugar i van experimentar amb planxes de ferro, platines o politges, amb l'objectiu de reflexionar sobre les creacions d'art contemporani.

Les places del centre de la ciutat van ser també escenari de la dansa reivindicativa de les Impuxibles amb Painball i la seva intenció de tornar a omplir de contingut la paraula Llibertat. Les tres intèrprets van generar un espai sonor i un univers mitjançant el joc amb pilotes de tennis i les notes d'un piano de cua. En la seva primera peça al carrer, les artistes van trobar en aquest espai “físic, simbòlic i polític” el lloc idoni per expressar-se.

Aquests espais també van ser testimonis de l'humor de We-ding dels Moñekos, on dues núvies vestides de blanc es disputaven el marit a ritme de reggaetón; de l'inici del recorregut literari sobre l'escriptor Manuel de Pedrolo amb motiu del seu centenari; la sorprenent posada en escena de Mumusic Circus; el missatge sobre el trastorn bipolar que Company Chamaleon va transmetre a la seva dansa; o el manifest sobre l'escassetat de l'aigua que va portar a escena la companyia Nuc.