Les múltiples petjades de Josep Lluís Mateo

Uns arquitectes concentren la seva tasca en la construcció d'edificis d'habitatges, d’altres en la creació de noves oficines i encara d’altres en la urbanització de grans espais o la realització d’equipaments comercials. Però hi ha professionals de la que es considera la primera de les arts que fan de tot perquè troben que la seva activitat no s’ha de centrar en una sola manera de construir. És el que li passa a Josep Lluís Mateo (Barcelona, 1949), un dels arquitectes mes internacionals del panorama català, que tant pot urbanitzar, i donar-li nova vida, un poble medieval com el d’Ullastret, (Alt Empordà), com construir una zona esportiva a la Universitat Autónoma de Barcelona, dissenyar i planificar un nou districte de negocis (i algun dels seus edificis) de 50 hectàrees a Niça o aixecar un complex d'habitatges tan originals com els del moll de Borneo a Amsterdam.

De totes aquestes obres, i d'algun projecte que no s’ha arribat a realitzar, parla l'exposició Footprints (petjades), que es pot veure a la Joan Prats de Barcelona, que coincideix a ser la primera exposició de l'obra de Mateo i la primera d'arquitectura d'aquesta galeria en els seus 40 anys d’existència. A la mostra es poden contemplar nou treballs de Mateo, que permeten conèixer el seu procés creatiu, la seva petjada i la seva manera d'entendre l'arquitectura a partir de maquetes (petites escultures), fotografies, vídeos, esbossos i croquis, a més d'estudis, com ara el sorprenent i psicodèlic de corrents d'aire i temperatura per a un edifici a Niça, que deixen clares la idea primigènia i la complexitat de la creació arquitectònica.

Inconnexos entre si aparentment, l'arquitecte, que es despulla per mostrar la seva manera de treballar, minuciosa i detallista, exposa elements que apareixen repetits en diversos treballs seus. Són els nexes d'unió que donen caràcter a la seva arquitectura, sempre moderna. “A mi m'interessa pensar els projectes, que són sempre invencions, a partir de moments inicials, únics, que jo no veig com a sèries, tot i que en algun cas sí que hi ha relacions entre projectes o idees”, reconeix Mateo, a qui, tanmateix, interessa potenciar el que té el projecte d'específic, més que el que tenen en comú tots plegats.

Entre els projectes que presenta no realitzats destaca el centre d'art parietal de Lascaux, després de quedar en segon lloc, que mostra una altra de les seves característiques: la comunió entre edifici i el seu entorn i el seu compromís amb la tradició i la modernitat. A Barcelona, Mateo és autor d'edificis com ara el Centre de Convencions Internacional de Barcelona, a la zona del Fòrum (l'exposició permet veure com va evolucionar la seva façana fins a acabar sent metàl·lica); la remodelació del mercat del Ninot i la seu de la nova Filmoteca de Catalunya, convertida en tot un símbol de la regeneració urbanística del Raval.

Projectes de 12 anys

A fora, algunes de les obres destacades com ara la seu central del Deutsche Bundesbank a Chemnitz (Alemanya), un dels seus edificis més internacionals. A l'exposició se’n pot veure la còpia d'un dibuix que va comprar el MoMA de San Francisco. L'edifici d'oficines La Factory, a París; el Centro de Cultura Contemporánea de Castelo Branco (Portugal), una mena d'ovni que sobrevola la plaça (i que va trigar 12 anys a poder materialitzar); i un edifici d'habitatges comunitaris de Toulouse, amb una coberta en blanc i negre feta d’uns maons que també es poden veure a la mostra.

A l'exposició destaquen les enormes i impactants fotografies d'alguns autors que han tingut l'obra de Mateo davant dels seus objectius. Aldo Amoretti, Gabriele Basilico, Jordi Bernadó, Ferran Freixa, Albert Masias i Xavier Ribas, entre d’altres, que amb la seva imatge donen una nova visió de l'obra de Mateo. Com la d’Adrià Goula, que mostra el mercat del Ninot en plena intervenció, surant en l'aire, i que permet veure’l com una mena de catedral de ferro.