Lluís Pasqual dimiteix perquè “la mentida ha contaminat el Teatre Lliure”

Lluís Pasqual tira la tovallola i deixa la direcció del Teatre Lliure. Després de la campanya en contra seva del juliol passat en la qual una jove actriu el va acusar a Facebook de vexar-la durant els assajos i que va sortir a la llum que una part dels treballadors del teatre li qüestionen la gestió i el tracte, Pasqual inaugura el curs anunciant que se’n va i que ho fa de manera immediata.

El director havia rebut, en forma de manifest públic amb grans noms de l’escena, el suport de bona part de la professió teatral, però el Lliure, a instàncies del comitè dels treballadors, va decidir estudiar les acusacions “per vetllar per la salut i la integritat” dels treballadors, un procés que s’havia d’iniciar durant la nova temporada.

En una carta enviada divendres al president la Fundació Teatre Lliure / Teatre Públic de Barcelona, Ramon Gomis, Pasqual, un dels homes d’escena més prestigiosos d’Europa, que va ser un dels fundadors del Lliure i que l’ha dirigit els darrers set anys, assenyala: “El que ja va començar com una mentida a les xarxes sobre el meu comportament com a director d’escena i més tard com a director del Teatre Lliure s’ha convertit en un debat públic en el qual s’han barrejat moltes coses, però la conseqüència greu és que ha contaminat l’equip humà del Lliure i s’ha convertit en un debat intern”. I continua: “Fins ara, als teatres que he dirigit, al Lliure també, sempre he rebut tot el suport de l’equip, absolutament imprescindible per tirar endavant un projecte que en les condicions actuals em sento incapaç de liderar. No seria bo per a cap teatre, no ho seria per al Lliure, ni tampoc per a mi”.

La campanya oberta contra Pasqual va començar amb les queixes personals de l’actriu Andrea Ros, que va recollir un col·lectiu feminista anònim, Dones i Cultura, que, en un manifest sense noms, va abocar greus acusacions sobre el comportament del director que el descrivien com un dèspota i esmentaven abusos i maltractaments. La campanya es va complicar amb les queixes d’un sector dels treballadors del Lliure que estaven descontents i amb les crítiques privades de membres del Patronat històricament oposats a Pasqual per raons professionals i personals. En l’aspiració d’artistes joves a canviar el rumb del Lliure i a fer-s’hi amb les regnes en un relleu generacional davant d’una direcció i un model que consideren esgotats, també hi juga un paper la crisi, així com la situació política de Catalunya. Hi ha sectors, fins i tot al Patronat del Lliure, del qual formen part les administracions catalanes, que no veuen amb bons ulls l’equidistància de Pasqual i el que consideren un compromís escàs amb el procés. Aquests sectors consideren que el Lliure, exemple històric de catalanisme i una de les puntes de llança de l’art escènic català, ha de ser una eina més que es posicioni inequívocament en la lluita per la independència. Des d’aquesta perspectiva, s’ha vist malament que Pasqual no s’afegeixi amb més èmfasi a campanyes com la del llaç groc o la petició de llibertat per als polítics presos pel procés.

Pasqual apunta: “Un teatre i un equip són un espai de trobada dialèctica, no un lloc de confrontació. I si jo soc el motiu d’aquesta confrontació el mínim que puc fer, per respecte al teatre i a mi mateix, és deixar-ho. No m’interessa el poder. El vaig tenir a les mans des de molt jove i sempre m’ha semblat un simple peatge ingrat que em permetia, si més no, arrencar projectes artístics”.

El director de teatre explica en la seva carta: “Comunico que renuncio als dos anys de pròrroga del meu contracte que em van ser proposats pel ple del Patronat a la seva darrera sessió del 28 de juny”. I també comunica la seva dimissió, a partir d’aquest moment, de totes les responsabilitats, tant de gestió com artístiques, que va contreure amb el Teatre Lliure per a aquesta temporada 2018-2019.

Crisis a la institució

La decisió obre una greu crisi al Lliure atès que s’havia previst una transició ordenada i pausada per a la sortida de Pasqual, que ja havia dit que era la seva última etapa, al llarg dels dos anys acordats (inicialment n’eren quatre). Pasqual, a més, havia de dirigir un espectacle sobre Lorca al març.

En la seva carta, Lluís Pasqual agraeix al president de la Fundació del Lliure el seu “suport i la seva confiança, i també els de la Junta de Govern i els del Patronat” durant el període que han coincidit al capdavant del Lliure. També dona les gràcies “a tots els artistes, tècnics i teatres” que l’han recolzat públicament “en aquests moments greus i difícils”. I, finalment, agraeix “profundament a totes les persones de bona voluntat, tècnics, artistes i espectadors la magnífica aventura que hem pogut viure junts durant els darrers set anys”.

El Lliure ha fet públic un comunicat davant la dimissió de Pasqual en el qual informa que es manté la reunió del Patronat prevista pel 14 de setembre, “canviant l’ordre del dia per tractar aquest assumpte”. Mentrestant, “l’equip de la direcció actual del Lliure continuarà la tasca del dia a dia, amb la voluntat de complir la programació de la temporada 2018/2019 i donar continuïtat a la línia d’èxits mantinguda durant aquests últims anys sota la direcció de Lluís Pasqual”. La nota continua: “El president del patronat i l’equip de la direcció del Teatre Lliure lamenten les circumstàncies que han fet prendre aquesta decisió a Lluís Pasqual, reconeixen el seu treball excel·lent al capdavant del Teatre Lliure i li desitgen el millor en la seva trajectòria professional”.

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va escriure ahir al seu compte de Twitter: “El Teatre Lliure continuarà sent un referent imprescindible de l’escena teatral mundial, com ho ha estat amb la direcció de Lluís Pasqual, un imprescindible a qui Barcelona estimarà i reconeixerà sempre. Gràcies Lluís”.