_
_
_
_

El Lliure estudiarà l’acusació de despotisme contra Pasqual

100 artistes donen suport al director davant d'una actriu i una associació anònima

Jacinto Antón
Lluís Pasqual, director del Teatre Lliure.
Lluís Pasqual, director del Teatre Lliure.JOAN SÁNCHEZ

El comitè de treballadors del Teatre Lliure va decidir ahir demanar que l'empresa encarregui, en el marc de la Llei de prevenció de riscos laborals, un estudi de riscos psicosocials “per vetllar per la salut i la integritat” dels empleats després de les acusacions abocades contra el director del col·lectiu, Lluís Pasqual. Aquestes acusacions, fetes al seu compte de Facebook per l'actriu Andrea Ros, que va ser membre de la companyia jove del Lliure, i en un manifest a les xarxes socials pel col·lectiu feminista Dones i cultura, que afirma que representen 800 professionals del món de la cultura encara que no aporta cap nom, sostenen que Pasqual ha donat un tracte vexatori a treballadors del teatre i demanen que se l’aparti de la direcció. Pasqual no ha volgut fer declaracions sobre aquest tema.

El dijous, un altre manifest, aquest sí, signat amb noms i cognoms per un centenar de personalitats del món del teatre i de la cultura, va expressar el seu suport a Pasqual. Entre els signants hi ha actrius com Núria Espert, Rosa Marià Sardà, Emma Vilarasau, Mercè Sampietro, Carmen Machi, Ana Belén, Marisa Paredes, Rosa Renom o Míriam Iscla. Altres persones que el subscriuen són Antonio Banderas, Eduard Fernández, Jordi Bosch, Eduardo Mendoza, Juan Echanove i Josep Maria Flotats.

Ros va acusar en el seu compte l'1 de juliol Pasqual d'haver-la cridat i ridiculitzat durant el temps que va estar al Lliure, que va incloure treballar a “El rei Lear”. L'actriu afirma haver plorat molt i haver hagut de prendre tranquil·litzants i que en veure que Pasqual renovava al capdavant del Lliure va decidir que no volia que ningú més visqués el que ha viscut ella. Ros advoca per un Lliure “lliure, feminista, jove, compartit i sense por”.

Dones i cultura disparen per elevació i a més de fer-se ressò de les acusacions de l'actriu denuncien, sense concretar, “maneres despòtiques” i “maltractaments generals” de Pasqual a treballadores i treballadors. El manifest exigeix al patronat del Lliure, en el qual són representades les institucions públiques, el cessament de Pasqual per pràctiques abusives “intolerables en una societat democràtica”.

L'episodi, que arrodoneix una tempesta perfecta per a Pasqual, s'emmarca en una lluita real en el si del Lliure, on part dels treballadors estan en desacord amb la seva gestió per motius laborals. Així mateix, una part de la professió teatral aspira a desbancar Pasqual, l'etapa del qual es considera superada. També es reivindica que la direcció recaigui en un professional jove i dona. La renovació per dos anys de Pasqual ha crispat encara més els ànims.

Last but not least, la situació política juga entre bambolines un paper en la crisi. Des de mitjans independentistes s'acusa Pasqual de tebiesa amb el procés i es considera que el col·lectiu emblemàtic del teatre català hauria d'estar en mans d'un perfil més compromès.

 

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Jacinto Antón
Redactor de Cultura, colabora con la Cadena Ser y es autor de dos libros que reúnen sus crónicas. Licenciado en Periodismo por la Autónoma de Barcelona y en Interpretación por el Institut del Teatre, trabajó en el Teatre Lliure. Primer Premio Nacional de Periodismo Cultural, protagonizó la serie de documentales de TVE 'El reportero de la historia'.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_