El Lliure estudiarà l’acusació de despotisme contra Pasqual

El comitè de treballadors del Teatre Lliure va decidir ahir demanar que l'empresa encarregui, en el marc de la Llei de prevenció de riscos laborals, un estudi de riscos psicosocials “per vetllar per la salut i la integritat” dels empleats després de les acusacions abocades contra el director del col·lectiu, Lluís Pasqual. Aquestes acusacions, fetes al seu compte de Facebook per l'actriu Andrea Ros, que va ser membre de la companyia jove del Lliure, i en un manifest a les xarxes socials pel col·lectiu feminista Dones i cultura, que afirma que representen 800 professionals del món de la cultura encara que no aporta cap nom, sostenen que Pasqual ha donat un tracte vexatori a treballadors del teatre i demanen que se l’aparti de la direcció. Pasqual no ha volgut fer declaracions sobre aquest tema.

El dijous, un altre manifest, aquest sí, signat amb noms i cognoms per un centenar de personalitats del món del teatre i de la cultura, va expressar el seu suport a Pasqual. Entre els signants hi ha actrius com Núria Espert, Rosa Marià Sardà, Emma Vilarasau, Mercè Sampietro, Carmen Machi, Ana Belén, Marisa Paredes, Rosa Renom o Míriam Iscla. Altres persones que el subscriuen són Antonio Banderas, Eduard Fernández, Jordi Bosch, Eduardo Mendoza, Juan Echanove i Josep Maria Flotats.

Ros va acusar en el seu compte l'1 de juliol Pasqual d'haver-la cridat i ridiculitzat durant el temps que va estar al Lliure, que va incloure treballar a “El rei Lear”. L'actriu afirma haver plorat molt i haver hagut de prendre tranquil·litzants i que en veure que Pasqual renovava al capdavant del Lliure va decidir que no volia que ningú més visqués el que ha viscut ella. Ros advoca per un Lliure “lliure, feminista, jove, compartit i sense por”.

Dones i cultura disparen per elevació i a més de fer-se ressò de les acusacions de l'actriu denuncien, sense concretar, “maneres despòtiques” i “maltractaments generals” de Pasqual a treballadores i treballadors. El manifest exigeix al patronat del Lliure, en el qual són representades les institucions públiques, el cessament de Pasqual per pràctiques abusives “intolerables en una societat democràtica”.

L'episodi, que arrodoneix una tempesta perfecta per a Pasqual, s'emmarca en una lluita real en el si del Lliure, on part dels treballadors estan en desacord amb la seva gestió per motius laborals. Així mateix, una part de la professió teatral aspira a desbancar Pasqual, l'etapa del qual es considera superada. També es reivindica que la direcció recaigui en un professional jove i dona. La renovació per dos anys de Pasqual ha crispat encara més els ànims.

Last but not least, la situació política juga entre bambolines un paper en la crisi. Des de mitjans independentistes s'acusa Pasqual de tebiesa amb el procés i es considera que el col·lectiu emblemàtic del teatre català hauria d'estar en mans d'un perfil més compromès.