L’art de carrer de Barcelona es trasllada a la galeria

Els murs dels carrers s'han reduït a les dimensions del llenç per encabir-se entre les blanques parets de la nova galeria d'art urbà Cali Art Gallery. Darrere de la vidriera del numero 285 del carrer Rosselló s'aprecia l'explosió de colors i formes d'un art que va ser concebut per estendre's sense fi pel paisatge urbà i que a ulls de molts segueix sent una altra forma de vandalisme. L'ideòleg d'aquest espai, Franck Azoulay, està convençut que aquest trasllat “no treu l'essència” a l'street art, sinó que reforça la seva posició al món de l'art, on ja ocupa “una plaça molt important gràcies a artistes com Banksy”.

Melissa Angel va començar pintant als murs de Colòmbia per a projectes caritatius i ara combina la pintura al carrer amb la pintura sobre el llenç, per la qual cosa algunes de les seves obres s'han traslladat a Barcelona per formar part de la primera exposició de la galeria, que es podrà veure fins al setembre. “La frescor de pintar al carrer et porta a sentir certa llibertat màgica que es combina amb l'acte de ser observat i voler gaudir del procés, d'omplir-me amb la mirada de l'altre. Al final és una obra pública on tot el que l'envolta en forma part, mentre que pintar sobre un llenç genera un moment més íntim, de meditació”.

Ja sigui al carrer o a la galeria, la utilització d'aerosols o l'exploració constant de colors i textures són els vèrtexs on convergeix l'art urbà. Les temàtiques socials o de la vida quotidiana també són una constant: “M'inspiro en el dia a dia, en les meves vivències, a les ciutats, en històries que escolto de persones, en la natura, en els viatges que faig, en l'amor…”, explica Aleman, un altre dels artistes que exposa a la galeria. La força que hi ha al darrere de les seves obres l'aconsegueix mitjançant una tècnica mixta en la qual combina el grafiti amb textures en 3D i acrílics.

El programa incorpora altres artistes, com Guillaume Ortega i el seu món pop. Una Blancaneu beguda, Homer Simpson caracteritzat de David Bowie o la fotografia de Marilyn Monroe serigrafiada per Warhol, entre un llarg etcètera de motius i personatges, conformen el seu quadre Darling. Al costat pengen Un tantinet cavalier i Entre deux dobles elles, en els quals l'artista francès barreja paisatges urbans abandonats amb la representació de personalitats històriques a l'estil renaixentista. Durant aquesta primera temporada també es poden veure els quadres en els quals Fano recrea la fisonomia en relleu d'un lleó, un pallasso i fins i tot de la Gioconda mitjançant la incrustació de claus; les fotografies de cotxes comprimits de Misterblad; o el característic personatge d'Arsen, que reitera  la seva estètica propera als dibuixos animats en totes les seves composicions, independentment del tema.

El nom de la galeria no és casual, “en buscava un que fos personal, i fa referència a quan vaig ser a Cali, Colòmbia; em vaig enamorar de la ciutat i de la seva gent”. El projecte, que té poc més d'un mes de vida, s'ha estat forjant des de principis d'any amb l'únic propòsit de portar a la ciutat la passió per l'art urbà: “No ho faig per motius econòmics, sinó per plaer personal”. I ho fa malgrat el “clima polític” i els advertiments dels seus coneguts, “em deien que la gent de Barcelona no estava per a l'art, però és una bestiesa dir una cosa així, a tothom li agrada l'art”. Cali Art Gallery és una de les poques galeries a la ciutat que aborda l'art urbà, però no és l'única: “N'hi ha més, però amb diferents energies i estils a la nostra”.