_
_
_
_

L’àrea de Barcelona avança en la seva connexió per carril bici

El projecte Bicivia preveu connectar 36 municipis metropolitans amb nou grans eixos per a bicicletes amb un total de 414 quilòmetres i una inversió de 60 milions d'euros

Clara Blanchar
Carril bici que connecta Barcelona i Esplugues.
Carril bici que connecta Barcelona i Esplugues.m. Minocri

La xarxa de carrils bici no només creix a Barcelona. L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) segueix avançant en la Bicivia, un projecte del 2016 per connectar els 36 municipis i les seves àrees d'activitat amb nou grans eixos per a bicicletes, com si fossin línies de metro. Es tracta d'un total de 414 quilòmetres de carrils bici, dividits en xarxa bàsica i secundària, que requeriran una inversió de 60 milions d'euros, finançats per l'AMB i els ajuntaments. Ara com ara, s'han gastat 10 milions d'euros.

Más información
Colau frena el desplegament de carrils bici a un any de les eleccions
La bici s’accelera a Barcelona
Carrils bici que són vestits a mida

El director de Serveis de Mobilitat Sostenible de l'AMB, Carles Conill, explica que ja s'ha executat el 30% de la xarxa i que l'objectiu és arribar a 100 quilòmetres el 2020 i a 200 el 2025. “Quan vam començar, ara fa tres anys, vam veure que els ajuntaments havien treballat en l'àmbit de les seves ciutats, Barcelona especialment, però no estaven resoltes les connexions intermunicipals”, relata.

Conill destaca també que, a l'hora d'invertir, l'Administració aposta per l'ús quotidià (per feina o estudis) de la bici, i que els recorreguts que s'han millorat fins ara “abans es feien amb molta dificultat”. Els tècnics estan molt satisfets amb l'ús dels nous carrils i, com a exemple, citen el que uneix Barcelona amb Esplugues de Llobregat i que arrenca a la Diagonal i passa per sobre de la ronda de Dalt. “Hi vam col·locar un comptador, i qualsevol dia a les deu del matí ja hi han passat 300 bicis. En quatre mesos n'hem sumat 80.000”, celebra.

El d'Esplugues de Llobregat, que a més porta la signatura del despatx d'arquitectes Batlle i Roig, és la perla de la Bicivia. El projecte, al qual qualsevol tècnic es refereix com a exemple d'una bona connexió, consisteix en gairebé 900 metres que han tingut un cost d'1,7 milions d'euros. A més, enllaçarà amb els carrils bici de l'avinguda dels Països Catalans i del carrer de Laureà Miró del municipi, i formaran “un gran eix ciclable metropolità que connectarà d'una manera directa i segura el Baix Llobregat amb Barcelona”.

Dos altres projecte rellevants, pel pes que tenen en la mobilitat diària per motius laborals, són la connexió de l'Hospitalet de Llobregat amb Barcelona, per l'avinguda de Joan Carles I i la Zona Franca, i el que connectarà el passeig de la Zona Franca amb el carrer A, que ara com ara està aparcat. Conill també apunta al futur carril central cap a Badalona, per Sant Adrià de Besòs i Montgat, que connectarà la capital —des de la rambla de Guipúscoa amb Alfons XIII a Badalona creuant el pont de l'arc de Sant Adrià i Pi Margall— amb el Barcelonès Nord.

La connexió entre Barcelona i Santa Coloma de Gramenet està previst fer-la amb un carril central per l'avinguda de Santa Coloma (des de la Meridiana, a l'altura de Rio de Janeiro), una via que, com en altres casos, pagaran a mitges l'Ajuntament i l'AMB. I també s'estan executant carrils a Ripollet i Sant Andreu de la Barca. O el pont de la C-245 a Sant Boi. On la qüestió ja està resolta és entre Barcelona i Sant Adrià, des del final de la Diagonal per Eduard Maristany. Aquí el carril s'ha transferit a la vorera que passa pel campus universitari del Besòs al centre de l'avinguda. Després enllaça amb el pont i si es continua per les Tres Xemeneies s'arriba per la calçada, encara que sense carril, fins a Badalona.

Crítiques a Bicivia

Malgrat tot, com acostuma a ser habitual en el cas de qualsevol infraestructura, hi ha entitats que critiquen com s'estan implantant les connexions metropolitanes de la Bicivia. Des del Bicicleta Club de Catalunya (BACC), Carles Benito celebra el projecte “perquè cal entendre la ciutat com una metròpolis on la trama és contínua i no ets conscient del pas d'un municipi a l'altre”, però, dit això, referma les crítiques a una infraestructura “on l'únic que no es toca és el cotxe, no se l'afecta gens ni mica”.

I aquí torna a sortir el carril entre la Diagonal i Esplugues. Un carril que per esquivar la ronda de Dalt té un desnivell considerable, i que les entitats ciclistes van demanar que creués el nus viari per baix. “Les bicis han de passar per baix, perquè tenen un gàlib molt inferior, hi pots fer túnels baixos i perquè quan pedaleges sempre és millor començar un descens, per agafar impuls, i després la pujada. Tal com s'ha fet és antinatural”, entén Benito.

Conclusió, segons el BACC: “Per no molestar, sempre surt perjudicada la mobilitat sostenible”. L'entitat també és molt crítica amb els carrils bidireccionals que van pel centre de les grans avingudes, com passarà al passeig de Santa Coloma (model Eduard Maristany).

Compaginar l’interès dels ciclistes amb els vianants i els cotxes

Des de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) Carles Conill respon a les crítiques d'associacions com el Bicicleta Club de Catalunya (BACC) que els responsables de mobilitat “treballen per atendre les demandes i recomanacions de les entitats, però fent viables les alternatives”.

En el cas del carril d'Esplugues l'entitat metropolitana va valorar soterrar-lo. No obstant això, es va considerar que “també és per a vianants”, de manera que “ficar-los en un túnel tampoc era la millor opció”. “En aquest cas”, diu, “afectar un ramal de la ronda no era abordable”.

El director de Serveis de Mobilitat Sostenible de l'AMB afegeix que les administracions també afronten “gestionar els equilibris” de cada municipi. Eliminar places d'aparcament, per exemple, no sempre és fàcil. “Es tracta de buscar un balanç amb la millor solució possible per a tothom”, conclou Conill.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_