El difícil ‘tetris’ dels quartets de corda

Els quatre integrants del Dalia Quartet van trepitjar ahir, per tercera vegada des de la seva creació, fa quatre anys, l'escenari de la Schubertíada de Vilabertran. Són un dels grups de corda joves, com l'és també el Cosmos Quartet, que es miren al mirall del Quartet Casals i d'altres formacions de cambra que ja tenen un ampli recorregut. Els tres figuren aquest any en el programa del festival lied que fa gala d'impulsar joves talents i tenir els que ja estan a la categoria d'estrelles. La mateixa recepta que posen a la pràctica amb les veus de la cançó poètica en reunir intèrprets experts com Matthias Goerne, Christoph Prégardien, Sarah Connolly —el dissabte va captivar el públic— o Bernarda Fink; amb valors que debuten al festival com les sopranos Katharina Konradi, Lise Davidsen o Natalia Labourdette, el baríton Andres Schuen o el pianista Igor Levit.

No és fàcil l'aventura de fundar un quartet. El Dalia Quartet es va crear fa quatre anys. “Es pot dir que musicalment el món és un mocador i acabem coneixent-nos gairebé tots”, explica Oleguer Beltrán, violí d'aquesta formació. Va coincidir en l'etapa d'estudis i en orquestres joves amb els seus companys de grup: Elena Rey (violí), Anna Puig (viola) i Erika Wise (violoncel). Alguns també van compartir etapes d'estudis a Berlín i tots es van trobar, per primera vegada, en la recentment creada orquestra Da Camera. Al final, va ser una sèrie de coincidències —algunes d'elles propiciades per canvis de residència— les que els van portar al seu primer concert. “Entenem el quartet com a part fonamental però no única, sinó complementària, de les nostres respectives vides musicals. Tots compaginem la música de cambra amb l'orquestra o l'ensenyament”, apunta Beltrán, que és membre de la Filharmònica de Dortmund. La viola Puig forma part de la Mahler Chamber Orchestra i de Camerata Bern; mentre que Erica i Elena duen a terme una intensa activitat freelance camerística i orquestral. Ambdues són, a més, professores del Conservatori Superior del Liceu a Barcelona. La capital catalana és la seva base d'operacions, encara que només dues de les components hi viuen. “Treballem per projectes, intentem tancar dates amb la màxima antelació possible per tenir amb certa regularitat períodes de quatre a set dies conjunts, al final dels quals intentem quadrar els concerts que ens ofereixen, tot i que ens assegurem de tenir flexibilitat per a quan apareixen oportunitats inesperades.

El Dalia Quartet es va estrenar a la Schubertíada el 2015, un any després de la seva formació, encara que integrant un conjunt camerístic major dirigit per Josep Pons. L’any següent van tornar a Vilabertran i ahir va ser la tercera ocasió. Beltrán qualifica poder participar a la Schubertíada com un “honor”. El grup creu que bufen vents a favor de la creació de quartets propiciats per canvis en la formació musical impulsats per la força dels referents del Quartet Casals i el Quiroga: “no només han estat els primers a apostar per una carrera de quartet seriosa des d’Espanya sinó que a més estan duent a terme una labor pedagògica importantíssima”.

Lamenten que a diferència d'altres països, en els quals està molt generalitzada la percepció del cultiu de les arts com a part estructural de la societat, a Espanya “la música està més associada a l'entreteniment i, per tant, és una cosa molt més secundària i fins i tot prescindible”. El violí del Dalia Quartet afirma que musicalment s'aposta poc per llenguatges o gèneres més arriscats i que molts intèrprets es conformen amb formar part d'una orquestra: “només els més valents inverteixen en la construcció d'un panorama estable de música de cambra. Ara com ara són pocs”.