Els caces espanyols deixen de patrullar pel Bàltic després del tret fortuït d’un míssil

Els Eurofighter espanyols desplegats en les repúbliques bàltiques han deixat de realitzar patrulles aèries després que un dels caces disparés fortuïtament un míssil dimarts a la tarda al sud d’Estònia, segons han confirmat fonts aliades. Els avions espanyols han quedat apartats de les missions de policia aèria fins que s’aclareixin les circumstàncies de l’incident, que afortunadament no va fer cap víctima, han explicat les mateixes fonts.

L’OTAN ha assignat als esquadrons de F-16 portuguesos i Mirage 2000 francesos la missió d’interceptar, des de les bases de Siauliai (Lituània) i Amari (Estònia), qualsevol vol no autoritzat que irrompi a l’espai aeri de les repúbliques bàltiques, mentre que els caces espanyols han quedat temporalment apartats dels torns d’alerta (scramble).

Mentre l’esperen els resultats de la investigació, fonts militars apunten un error humà com a causa més probable, ja que no s’ha detectat cap problema de programari. Es tracta, no obstant això, d’un error extremadament estrany, sobretot en un pilot molt experimentat com era el cas, atès que no n’hi ha prou amb prémer un botó per disparar el míssil, sinó que el llançament requereix seguir un procediment en diverses fases.

Afortunadament, el pilot no havia designat cap objectiu a l’AMRAAM, un projectil aire-aire que es guia per radar. En cas contrari, hauria impactat, probablement, en algun dels altres tres avions que participaven en l’exercici (dos Mirage 2000 i un altre Eurofighter).

Les autoritats estonianes continuen buscant el projectil, però fonts militars no descarten que es destruís a l’aire, tot i que es va perdre quan es va disparar i no se’n va detectar l’explosió.

El primer ministre estonià, Jüri Ratas, ha traslladat aquest dimecres al secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, la seva preocupació pel que ha passat. “Li vaig transmetre [a Stoltenberg] que és un incident greu i que estem preocupats, lògicament”, malgrat que, “afortunadament, ningú va resultar ferit”, va informar l’oficina del primer ministre, que va reclamar també que les circumstàncies del que ha passat “s’esclareixin al més aviat possible”. Per a la seva banda, Stoltenberg “va lamentar l’incident” i va oferir “el suport total de l’OTAN per a la investigació”, segons el seu portaveu.

Així mateix, la ministra espanyola de Defensa, Margarita Robles, ha mantingut aquest dimecres una conversa amb el seu homòleg estonià de Defensa, Jüri Luik, a qui va conèixer durant la cimera recent de l’OTAN de Brussel·les, que es va desenvolupar en termes cordials, segons van informar fonts del seu departament.

Fonts aliades asseguren que Estònia ha donat “un perfil baix” a les seves queixes, ja que “tothom és conscient que un incident d’aquest tipus, encara que improbable, no es pot descartar” i que els aliats cobreixen gratuïtament i solidària la defensa aèria de les repúbliques bàltiques des que van ingressar a l’OTAN.

Des del 2004, Espanya ha desplegat destacaments de l’Exèrcit de l’Aire al Bàltic mitja dotzena de vegades. Actualment, 135 militars i sis caces Eurofighter EF-2000, procedents de l’Ala 11 de Morón de la Frontera (Sevilla), estan desplegats a la base de Siauliai (Lituània). La seva missió va començar l’1 de maig passat i finalitzarà el 31 d’agost.