Penguin Random House juga fort amb el català

El mercat del llibre en català emet senyals de maduresa. Com a signes, en àmbits oposats però inequívocs: el creixement de la Setmana del Llibre en Català i el retorn d'Anagrama a aquesta llengua, amb premi inclòs (2016). O els més d'11.000 títols editats. A més, diversos segells joves han aconseguit desenvolupar-se, en edat i catàleg, en un marc on el 30% de les editorials que publiquen en català ja tenen avui entre cinc i vint anys de vida. A tot això se sumarà ara la decisió del segon conglomerat més potent d'Espanya, Penguin Random House Grup Editorial, de doblar la producció en català mitjançant el seu segell Rosa dels Vents, una ofensiva que posarà al mercat aquest any 115 títols, entre literatura infantil i d'adults, a més d'una col·lecció de butxaca i una altra d'audiollibres.

“L’Església del Mar va enviar un senyal inequívoc a tota l'empresa que, encara que sigui un mercat petit, el català pot ser rendible”, apunta Núria Tey, directora editorial responsable de l'edició en català a Penguin Random House, amb la xifra al cap dels 185.000 exemplars venuts del best-seller d'Ildefonso Falcones en la llengua de Pompeu Fabra des del 2006. El grup edita en català des del 2002, quan, sota el rescat de la mítica Rosa dels Vents (revista i segell) que va crear Josep Janés el 1936-1937, va llançar títols i autors principalment de caràcter comercial (amb Albert Espinosa o Ken Follett) i que el curs passat va rondar els 25 títols anuals.

Les recents adquisicions, per part de Penguin Random House, dels segells literaris de Santillana (2014, amb Alfaguara i Taurus) i d'Ediciones B (2017), que també editen en català, sembla que han comportat la necessitat de replantejar l'edició en aquesta llengua del grup, una anàlisi en la qual no ha estat aliens els bons resultats d'alguns llibres sociopolítics publicats aquests últims temps, en una heterogènia amalgama que aniria des d'És l’hora dels adeus?, de Xavier Sala Martín, a On eres l’1-O?, de Quico Sallés. El resultat és que per al 2018 està previst gairebé doblar l'oferta en adults i arribar als 45 títols, mentre que en l'àrea d'infantil i juvenil es preveu saltar dels 35 del 2017 als 70 del 2018: els llibres il·lustrats per als més petits i la literatura per a infants d'entre 8 i 12 anys seran les franges que creixeran més.

El catàleg de la rentrée ja dona mostres d'aquesta política, tant en ficció com en assaig, gairebé paritària. Així, a més d'autors que ja publicaven a Rosa dels Vents, com Jordi Basté i Marc Artigau (Els coloms de la Boqueria, segona entrega del detectiu Albert Martínez) o Albert Espinosa (Finals que mereixen una història, 21 relats de vida), apareixen els dels altres segells. Així, d'Ediciones B arriben Enric Calpena, amb El dia que Barcelona va morir, novel·la històrica sobre la ràtzia d'Almansur, i Coia Valls, amb Els camins de la llum. Via Taurus hi aterren els historiadors José Enrique Ruiz-Domènec —Informe sobre Catalunya. Una història de rebel·lia (777-2017)— i John H. Elliott —Catalans & escocesos. Unió i discòrdia—. Aquesta política comportarà que tant Edicions B com Alfaguara deixin de publicar per a adults en català.

Entre les novetats, per al setembre també estan previstos els relats Nosaltres, les dones, retorn literari de Maria Mercè Roca, que fins ara havia editat a Columna, del grup Planeta. Tey no descarta que el nou catàleg en català de Penguin Random House es nodreixi de fitxatges d'altres segells de la competència. “Anirem apostant per noms nous, com els d'Estel Solé o Fúlvia Nicolàs, però és evident que fitxarem autors d'altres catàlegs; si entrem en el català, hi entrem de ple”.

Rosa dels Vents, de moment, es mantindrà en la seva línia d'autors amb un cert currículum mediàtic i de línia comercial o grans vendes garantides (Júlia Navarro, Javier Cercas, Jordi Serra i Fabra...), mostrant-se prudent amb la incorporació d'escriptors més literaris però de menys impacte que podrien provenir de segells del grup, com Lumen o Literatura Random House, i que ara són publicats en català per petites editorials independents. “Primer cal fer que sigui molt sòlid amb el que és comercial, per després iniciar altres coses”, argumenta Tey. Tot i que és conscient que, en formar part d'un gran grup, en comprar els drets en castellà “és més fàcil i més econòmic negociar els del català”. Al catàleg ratifica aquesta teoria La meva història, les memòries de Michelle Obama, que apareixeran al novembre en un llançament mundial de la seva empresa.

En qualsevol cas, ja hi ha espai per a alguna exquisidesa, com els dos volums que al novembre reuniran tots els contes de Pere Calders, amb il·lustracions d'Ignasi Font. És un gest doble: l'autor de Cròniques de la veritat oculta és dels primers que Janés va publicar a Rosa del Vents i de l'edició s'ha encarregat Joan Riambau, exeditor de Galàxia Gutenberg, que des del gener reforça l'equip.

I és que no sobren mans perquè a tot això s'hi suma Rosa dels Vents butxaca, amb una mitjana de 25 títols l'any, quan semblava que el format estava sent castigat pel llibre electrònic. “Hi ha prou camp per editar butxaca en català; també semblava que el digital eliminaria els llibres de receptes en paper i estan millor que mai”, sosté Tey. El mateix que li passa a l'edició en català.