El PDeCAT, esperant la Crida de Puigdemont

Aquest dilluns, el Partit Demòcrata Català (PDeCAT) celebrarà la seva primera executiva després de l’assemblea del cap de setmana passat, en què l’expresident Carles Puigdemont i el seu entorn es van imposar a la via més possibilista que defensava Marta Pascal. Serà una reunió en què es començarà a esbossar el futur del partit hegemònic a Catalunya, molt condicionat pel desenllaç del moviment panindependentista que vol fundar Puigdemont, la Crida Nacional, i que veurà la llum aquesta tardor. Un terç d’una militància molt poc mobilitzada es va oposar a la llista que va proposar l’expresident.

“Recosir”, “guarir”, “tendir ponts”. Aquestes són algunes de les expressions més repetides quan se’ls pregunta a alguns dels quadres del partit sobre els deures de la nova executiva. Ningú dubte del lideratge de Puigdemont —ara a Waterloo però amb comptes pendents amb la justícia a Espanya—, però la manera com es va imposar la seva tesi d’alinear el PDeCAT i la Crida va deixar una ferida de tractament complicat. I més encara a menys d’un any per a les eleccions municipals, en què la formació hereva de Convergència vol revalidar les seves 440 alcaldies.

“Pascal ha preferit retirar-se abans que partir el partit”, explica un alt càrrec. L’excoordinadora, tan independentista com Puigdemont, no veia clar que el partit acabés diluint-se completament en la Crida, com defensen els fidels a l’expresident. Molts sectors crítics amb la manera com l’excoordinadora havia portat el partit també veuen amb mals ulls que el PDeCAT quedi reduït a un NIF que li permeti a l’entorn de Puigdemont gaudir dels drets electorals que persegueix. El nou president, David Bonvehí, un home del territori, és del mateix parer. La vicepresidenta, Mírima Nogueras, comparteix el punt de vista de Puigdemont.

“Puigdemont té el poder, però ningú ha guanyat”, assenyala un altre membre de l’executiva. L’expresident té ascendència sobre Bonvehí però la militància es va unir per impedir que pesos pesats com els consellers Damià Calvet o Miquel Buch, les mans executores de la línia que des de la presó facin Josep Rull i Jordi Turull, respectivament, estiguessin en la direcció del partit. “S’han carregat la centredreta de Catalunya”, afegeix una altra persona propera a la cúpula neoconvergent. A la Crida està tot per construir i el seu únic contingut programàtic, de moment, és aconseguir la república catalana. La preocupació és saber què passarà amb el corpus ideològic convergent.

Entre les persones que es van oposar a la llista de consens dissenyada per Bonvehí per intentar que el partit no es partís —l’entorn de Puigdemont li volia imposar la seva— , d’una banda, rebutgen les formes de l’assemblea i que tot es tanqui amb un pacte de despatx en lloc de la democràcia interna. Però, d’altra banda, expressen por del que pugui passar de cara a les eleccions municipals. “Molts candidats ja designats pel PDeCAT no saben si començar a fer campanya o què han d’esperar de la Crida. També temen que hi hagi primàries en els seus municipis i s’imposin altres persones”, explica un alcalde neoconvergent.

L’orgull de partit és un dels temes que el puigdemontisme haurà de gestionar. Bonvehí insisteix que la proposta programàtica de la formació que presideix no es perdrà encara que es col·labori amb la Crida, on les adhesions són a títol personal. L’experiència de Junts per Catalunya, la candidatura feta a mida per Puigdemont pel 21-D, amb els recursos del PDeCAT, però en la qual la direcció del partit es va veure menystinguda, no ha estat molt satisfactòria.

En l’executiva d’aquest dilluns també s’aprovarà si hi ha un nou portaveu tant del mateix partit com del grup parlamentari a Madrid. Al Congrés, si no hi ha canvis d’última hora, continuarà el veterà Carles Campuzano, si bé Nogueras o Lourdes Ciuró s’encarregarien de coordinar l’activitat parlamentària. Amb tot, les mirades estan posada a la tardor, quan es faci l’assemblea fundacional de la Crida i quedi blanc sobre negre el tipus d’instrument polític que serà. Haurà arribat l’hora de la veritat del PDeCAT i dels que defensin les sigles. Abans d’anar-se’n, Pascal va deixar una cosa ben lligada: l’última paraula sobre com ha de ser el suport al moviment l’ha de votar la militància. Només el 15% dels 14.000 associats del partit va participar en la votació que va portar Bonvehí i la seva llista a la cúpula de la formació.