L’estiu és temps d’escarabats

Fan por i molt de fàstic. El comportament dels escarabats és “gregari”. Viuen en comunitat. Si escasseja el menjar fan expedicions en solitari i quan en troben són capaces d’atreure la resta del grup cap al menjar. Passen les 22.00 en una ciutat metropolitana el nom de la qual l’empresa Ibertrac, especialitzada en control de plagues, prefereix no revelar. A aquesta hora és el moment en què els insectes estan més actius.

Els tècnics de l’empresa porten una pintura insecticida i un gel mataescarabats. Són a punt per arrasar amb la plaga d’insectes que aguaita els embornals d’un carrer d’aquesta ciutat. Amb un ganxo gegant fan alçaprem i obren els embornals. Desenes de punts negres comencen a moure’s a l’interior. “Aquest any no parem. Normalment a l’hivern baixa la feina però el novembre passat encara feia calor, la qual cosa va afavorir la presència d’escarabats. No hi ha hagut una gota freda que en reduís el nombre. Després, la primavera ha estat perfecta. Ha plogut molt i ara fa molta calor. Cada dia fem més de 80 serveis, i això només Ibertrac. Hi ha moltes més empreses”, sosté Xavier Téllez, un dels coordinadors de l’empresa.

L’Associació Nacional d’empreses de Sanitat Ambiental (ANECPLA) va advertir fa unes setmanes que el perill de plagues d’escarabats és general a tot Espanya, gairebé sense excepció, en els propers mesos. I el risc és especialment elevat a la ciutat de Barcelona, que compleix totes les condicions. De fet, és una de les principals víctimes de la invasió d’aquests desagradables insectes.

L’escarabat americà és el més comú als carrers de Barcelona

La combinació d’una primavera plujosa juntament amb les altes temperatures que castiguen la ciutat és el millor brou de cultiu perquè els escarabats es reprodueixin i accedeixin a locals, habitatges i qualsevol lloc on puguin alimentar-se i, de retop, transmetre bacteris, virus i fongs, i contaminar aliments o líquids que després puguin ser consumits pels humans.

L’escarabat més comú als carrers de la capital catalana és el súper escarabat o escarabat americà. Un exemplar que pot superar els cinc centímetres de llarg i que es caracteritza pel seu color marró vermellós. Un insecte molt comú que potser sigui dels que més crits de por, fàstic i repulsió generi. Un animal la plaga del qual s’estén per tots els barris de Barcelona i l’àrea metropolitana sense excepció i que espera amagat als embornals per colonitzar habitatges i comerços on el menjar sigui més accessible. Si els embornals són el seu cau, els seus camps d’expedició són l’habitació dels comptadors, sota els electrodomèstics o els mobles de la cuina i el bany.

La vigilància i el control de plagues de rates, mosquits, formigues, coloms… i escarabats a Barcelona és feina de l’Agència de Salut Pública (ASPB). Un portaveu d’aquest organisme assegura que, malgrat tenir la competència en aquest tipus de treballs, l’ens públic té “les mans lligades”, ja que només pot actuar a la via pública i a les dependències de titularitat municipal. “Quan els escarabats estan en un local o un solar privat ha de ser el propietari el que s’encarregui d’acabar amb la plaga”, explica.

El nombre d’escarabats i el nombre de serveis entre agents públics i privats és una veritable incògnita que ningú és capaç de desvetllar. Però els experts de veritat en l’extermini són les empreses especialitzades com Ibertrac. Contractada per administracions i particulars, la companyia coneix a la perfecció els costums d’aquests insectes que s’arrosseguen i s’avancen al seu comportament. “Conèixer-los és la millor manera d’acabar amb ells”, assegura Xavier Téllez, un dels coordinadors de l’empresa. “Els embornals de tota l’àrea metropolitana i molt més enllà estan farcides d’escarabats”, afirma sense por a equivocar-se. Téllez apunta que els consistoris decideixen actuar quan la presència d’aquests insectes comença a ser molt evident per als veïns. “En els claveguerams nous n’hi ha menys, en els antics, molts més”, afegeix.

Si la plaga està en una propietat privada, el propietari ha d’acabar amb ella

El coordinador de l’empresa exterminadora ensenya el catàleg d’aquests insectes que són més habituals. “A les nostres ciutats tenim tres tipus d’escarabats: l’alemany i l’oriental que són més petits i que s’amaguen en zones ocultes i humides, i el que més ha proliferat: l’americà. Aquest darrer entra als edificis pel clavegueram i és capaç de volar”.

L’empresa ha elaborat el seu protocol particular per determinar el grau de gravetat de la plaga. “Si en aixecar la tapa veiem que hi ha menys de 10 animals és nivell C. Si en obrir hi ha molts escarabats però amb paciència podríem arribar a comptar-los és nivell B. El nivell A és quan obres i n’hi ha tants que és impossible quantificar el nombre d’insectes”, detalla.

Els operaris col·loquen un gel insecticida que solament poden adquirir aquestes empreses especialitzades i comença una peregrinació per cadascuna de les tapes d’embornal del carrer de la ciutat metropolitana. En obrir la tapa d’una de les parts més antigues del carrer comencen a moure’s gairebé un centenar de bestioles. Ruixen amb pintura tot el clavegueram. “És pintura que ingeriran i serà el que les mati. A més, el producte té part d’infanticida: els escarabats petits mai arribaran a adults”, apunta.

Finals de juliol és “temps” d’escarabats, però Téllez assegura que hi ha altres plagues que també han proliferat a l’àrea metropolitana de Barcelona, com les de xinxes. “És una barbaritat. A més, són complicades d’exterminar perquè poden estar inactives durant mesos i després tornar a picar”, assegura.

El seva feina és matar. Acabar amb rates, coloms, corcs, xinxes… Una tasca que no tothom vol fer i en la qual no hi ha desocupació. “Des d’abans de Sant Joan, i imagino que fins passat octubre, estarem de feina fins al capdamunt”, subratlla el coordinador d’Ibertrac. Els escarabats, sobretot l’americà, continuen sortint cada nit dels seus amagatalls disposats a alimentar-se i, de passada, a crear el pànic i el fàstic entre qualsevol que es creui en el seu camí.