Una sentència prohibeix que els Ajuntaments pengin estelades
El TSJC considera que posar aquesta bandera suposa "privatitzar l'espai públic" amb un element "partidista"
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha dictat una sentència en què confirma que l'Ajuntament de Sant Cugat (Vallès Occidental) estava obligat a retirar l'estelada que va hissar en un masteler d'una plaça del municipi. La resolució sosté que hissar aquesta bandera suposa “privatitzar l'espai públic” –i no només els edificis–, d'ús comú, amb un element “partidista”, cosa que vulnera els “principis d'objectivitat i neutralitat institucional”. La sentència recull fonaments de dret del Tribunal Suprem, que va confirmar la retirada d'estelades en període electoral tant en edificis com en espais públics.
El Consistori de Sant Cugat, governat pel PDeCAT, presentarà un recurs davant del Tribunal Suprem. El conflicte es remunta al 2014, quan l'Ajuntament de Sant Cugat (90.000 habitants) va col·locar una estelada a la plaça pública, i ha provocat una llarga batalla judicial entre el Consistori i l'organització antisecessionista Societat Civil Catalana (SCC). Després de diversos requeriments, la bandera, de fet, ja no estava hissada a la plaça Lluís Millet des del juliol del 2017. Aquesta és la primera vegada en què el TSJC es pronuncia sobre la polèmica de les banderes.
En els seus fonaments de dret, els jutges es basen en la sentència que va dictar el Tribunal Suprem el 28 d'abril del 2016 sobre l'obligació de les institucions de retirar les estelades dels edificis públics —“edificis públics però la doctrina dels quals s'estén a altres llocs públics”, remarca la sentència— per preservar el principi de neutralitat institucional. Aquest principi s'ha de mantenir en tot moment, assenyala el TSJC, “tot i que reforçat en els períodes electorals”.
La directriu del Suprem responia a la decisió de la Junta Electoral d'ordenar que es retiressin les banderes independentistes de l'espai públic en campanya electoral. Ara, la sentència del TSJC recull els arguments d'aquella resolució del Suprem, que parteixen de la premissa que l'estelada és un element que no té “reconeixement legal vàlid com a símbol d'una administració” i que el seu ús només es pot considerar “partidista” perquè representa una part de la ciutadania, “per més rellevant que sigui”, i no el seu conjunt.
La sentència assumeix la posició del fiscal, que descarta que aquest argument es pugui capgirar per al·legar que una part de la ciutadania tampoc se sent identificada amb els “símbols oficials”; perquè en al·legar que la neutralitat, subratlla el TSJC, no depèn de la voluntat dels poders públics sinó que aquests tenen un “deure genèric de subjecció a la legalitat vigent configurada per les vies democràtiques que específicament habiliten la Constitució i les lleis que la desenvolupen”.
La decisió subratlla que es desconeix quin va ser “l'acte municipal” que va servir de suport per “ocupar l'espai públic”, però afegeix que tampoc serviria si la decisió s'hagués adoptat en un ple perquè, com ja va establir el Suprem, descarta que els alcaldes hagin d'acatar de forma "obligada" resolucions en aquest sentit. “No cal acceptar de cap manera que la col·locació de les banderes partidistes en edificis i llocs públics constitueixi un acte d'‘obligat’ compliment que s'imposa als alcaldes, ja que obeeix a la decisió ‘democràtica’ d'un ple municipal”, per més que ho decideixi el ple.
Molts més casos
Finalment, la sentència assenyala que no són les institucions sinó els individus els que tenen dret a la llibertat d'expressió, com recull la doctrina del Tribunal Constitucional. L'Ajuntament de Sant Cugat ha estat condemnat a pagar 2.000 euros. L'alcaldessa, Carmela Fortuny, del PDeCAT, considera que la sentència és molt restrictiva perquè equipara un masteler a un espai públic i la llei de banderes només es limita als edificis institucionals. “No han analitzat les nostres al·legacions detingudament. En un altre context sociopolític no s'hauria produït aquesta sentència”, ha assenyalat. I ha afegit: “La decisió és tan restrictiva que pot posar en qüestió que es col·loquin en espais públics banderes antimilitaristes o del moviment LGTBI, perquè no agraden a tothom. Arribarem fins al final”.
José Rosiñol, president de Societat Civil Catalana, ha instat Fortuny a assumir la sentència. “Tot aquell que es consideri un demòcrata hauria d'acatar aquesta sentència i actuar d'acord amb el seu contingut”, ha dit. La resolució no afecta particulars i, de fet, a Sant Cugat hi onegen diverses estelades. El dubte ara és si tot plegat tindrà efecte sobre els milers d'insígnies independentistes escampades per tot Catalunya. La majoria de litigis iniciats fins ara per l'Advocacia de l'Estat perseguien que s'hissessin banderes independentistes en edificis dels Ajuntaments. Els lletrats de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) assenyalen que la Llei d'edificis públics 39/1981 obliga al fet que onegi la bandera espanyola però no n'exclou d'altres.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
