“Fora del Raval nosaltres som els estranys”

“Estem acostumats a companys d'altres països però a la universitat, nosaltres —els de el Raval— som estranys”, assegura Iuliana Constantin, una jove de 20 anys que estudia Química a la Universitat Autònoma de Barcelona. Constantin va aterrar per primera vegada a la capital catalana fa cinc anys. La seva família, procedent de Romania, es va instal·lar en el Raval. En ple cor de Barcelona en l'únic lloc on en un carrer comparteixen rajoles el turisme, l'especulació, la misèria i la droga. Un barri on sobreviuen dos instituts —el Milà i Fontanals i el Miquel Tarradell—, però on no massa joves accedeixen a la universitat.

El 2016, entitats del barri —entre les quals es trobaven l'Associació Educativa Integral del Raval i El Periódico del Raval— juntament amb professors d'instituts i l'Ajuntament de Barcelona van decidir donar un cop de puny damunt la taula. No podia ser que en ple segle XXI l'accés a la universitat es resistís als estudiants del Raval. Es van marcar com a objectiu que cada any augmentés el nombre de joves que continua els seus estudis després de l'institut. Amb aquest horitzó van crear el projecte Prometeus, una espècie de protocol amb el qual pretenien no només que els menors accedissin a la universitat sinó que no abandonessin els estudis fins a concloure'ls.

Júlia Quintela, tècnica d'educació de Ciutat Vella, assegura que hi ha diversos factors que dificulten l'accés universitari per a aquests joves: “Els manquen referents universitaris, no només entre els seus familiars, sinó també entre els seus companys. A això ha d'afegir-se les dificultats econòmiques, la percepció que tenen que els estudis són difícils, a més d'algun problema de competència lingüístiques".

Els organitzadors van trucar a les portes de les universitats i els van demanar entrar dins del projecte. I van començar fent xerrades en els instituts. El 2016, el primer any del Prometeus, 13 joves van superar la selectivitat. Eren pocs, però van començar a treballar amb ells. Els van acompanyar i van assessorar, no només per matricular-se sinó també els van ajudar a demanar beques. Una vegada a la universitat els van acompanyar en els seus estudis i fins i tot els van ajudar econòmicament quan van haver de pagar alguna classe particular. Però el projecte no acabava aquí: els joves del Raval escampats per les diferents universitats havien de reunir-se mensualment amb els seus excompanys del barri per ajudar-los. A més, van tornar als instituts per explicar les seves experiències i així contagiar les ànsies d'universitat als companys més joves. L'objectiu és que el 2021 ja hi hagi alumnes del Raval amb la carrera finalitzada que puguin formar part del projecte.

Entre totes les promocions, de moment només hi ha 22 alumnes —entre 2016 i 2017— que han accedit a la universitat. Iuliana i la seva amiga Chaimaa estudien Química a la UAB. "Al Milà i Fontanals hi havia 30 nacionalitats diferents. Ara, la majoria dels nostres companys són de pobles”, asseguren. Chaimaa reconeix que el Raval és la zona de confort d'ambdues. “Quan no surts del barri, tot et sembla normal. És en altres llocs on està l'estigma cap als nostres carrers”, assegura. Una altra companya riu: “A mi m'han arribat a dir: vaig a tancar la bossa que tu ets del Raval”.

Rafat, Tanriv i Biplop són de Bangladesh. Els dos primers estudien enginyeria informàtica; el tercer, matemàtiques. “Adaptar-se és complicat, cal estudiar massa”, es queixa Rafat. Hi ha alumnes de traducció i interpretació, enginyeries, pedagogia, biologia, òptica…

Somia és una dels 14 alumnes que han aprovat la selectivitat aquest any al barri. Encara no sap si farà òptica o odontologia: “Els meus pares volen que estudiï. Em fa respecte sortir del barri”.

La regidor de Ciutat Vella, Gala Pin, reconeix que el projecte és important ja que crea “referents” que tornen als instituts. Pin assegura que el seu partit, Barcelona en Comú, i ella en particular, han accedit al govern municipal per realitzar aquest tipus de projectes. “Un dels estudiants em va explicar que quan va arribar a la universitat i va dir que era del Raval el van mirar de forma estranya, amb pena o por. Jo els miro amb orgull”, defensa.