La Fiscalia del Suprem rebutja deixar en llibertat els presos del procés

La Fiscalia del Suprem s'ha oposat aquest dijous a posar en llibertat els presos preventius del procés en un escrit en què, a més, critica la "indeguda intromissió" de l'Audiència de Schleswig-Holstein en la jurisdicció dels tribunals espanyols. En l'escrit, el fiscal assegura que, amb la seva decisió de lliurar Carles Puigdemont a Espanya per malversació però no per rebel·lió, el tribunal alemany ha assumit funcions d'enjudiciament atribuïdes per la llei al Suprem, "la qual cosa dificulta notablement la possibilitat de reconèixer efectes jurídics a una decisió com aquesta".  

La Fiscalia assegura que aquesta decisió alemanya suposa un "incompliment del marc jurídic europeu" i no pot condicionar "la major o menor rellevància penal dels fets" ni la seva qualificació jurídica, ja que és una competència dels tribunals espanyols.

L'escrit del fiscal s'ha conegut al mateix temps que la interlocutòria del jutge Pablo Llarena en què rebutja el lliurament de Puigdemont només per aquest delicte i qüestiona "la falta de compromís" del tribunal alemany amb uns fets que podrien haver infringit l'ordre constitucional espanyol. El Ministeri Públic respon així als escrits presentats per l'exvicepresident Oriol Junqueras, els exconsellers Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Joaquim Forn i Dolors Bassa, l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell i els dirigents independentistes Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

Tots ells van demanar la llibertat provisional en funció del "nou context social i polític" i, segons el Suprem, de la "suposada bondat" de les seves perspectives juridicopenals després de la decisió del tribunal de Schleswig-Holstein. Però la Fiscalia respon que es tracta de factors aliens a l'argumentari jurídic i que les circumstàncies que van portar a adoptar la mesura de presó "no han variat gens i es mantenen plenament vigents". És a dir, la gravetat dels delictes, la magnitud de les penes que impliquen, "l'existència de motius suficients" per considerar els acusats responsables d'aquests delictes i la fermesa de les interlocutòries del Suprem, sumades als requisits legals d'existència de risc de fugida i de reiteració delictiva.

Tots dos riscos són "manifestament perceptibles" en aquest cas si es té en compte que hi ha diversos processats fugits i que existeix una insistència a seguir endavant amb el procés d'independència "vulnerant la legalitat constitucional i al marge de les vies legals", afegeix el fiscal. Pel que fa a la decisió del tribunal alemany, la Fiscalia recalca que no pot ser "mai" un argument a valorar perquè ha actuat "incomplint el marc jurídic europeu que regula l'ordre de detenció i lliurament".

És a dir, segons el Ministeri Públic, ha ignorat que no hauria d'haver entrat en el fons de l'assumpte i ha analitzat "la intensitat" de la violència exercida, quan, segons el parer del fiscal, s'hauria d'haver limitat a comprovar que concorria la violència, únic requisit per autoritzar el lliurament pel delicte de rebel·lió d'acord amb el principi de doble incriminació. Per contra, ha assumit les funcions d'enjudiciament i ha fet una "indeguda intromissió" en la jurisdicció dels tribunals espanyols, conclou l'escrit de la Fiscalia del Suprem.