Viure a Barcelona és un 25% més car que a la mitjana de capitals espanyoles

La vida puja; els sous, no. I especialment a Barcelona, on la vida costa un 25% més que a la mitjana de capitals de província d'Espanya. Només la superen Sant Sebastià i Madrid. Aquesta és una de les conclusions d'un estudi presentat aquest dilluns pel Consell Econòmic i Social de Barcelona (CESB), un organisme format per sindicats i patronals, que estan d'acord que l'alt cost de la vida obliga a debatre sobre la creació d'una renda mínima de ciutat.

La renda mínima de ciutat, un salari base per als residents i treballadors d'un municipi, va ser una proposta de l'alcaldessa Ada Colau el 2015, just després de guanyar les eleccions municipals. L'Ajuntament va encarregar al CESB, un organisme integrat pels agents econòmics i socials de la ciutat, un estudi sobre la necessitat d'aquesta eina, que es basa en l'elevat cost de la vida, impulsat principalment a Barcelona pel preu de l'habitatge. El cost de la vida a la capital catalana per a una família de dos adults i tres menors, ha resumit la presidenta del CESB, Marina Subirats, oscil·la segons l'estudi que es consulti: 1.439 euros (Intermon-Oxfam), 1.816 euros (consultora Daleph) o 2.453 euros (informe del projecte europeu ImPRove - Poverty Reduction in Europe).

L'informe presentat no proposa una xifra concreta per a aquest salari mínim, que hauria d'anar variant en funció del cost de la vida, ni respon a la pregunta de com s'implementaria (si la mesura seria només per a Barcelona ciutat o si s'estendria a l'àrea metropolitana, o com s'incentivaria les empreses a pagar aquest salari), però segons el CESB és un bon inici. En les seves conclusions s'especifica que l'alt cost de la vida a la capital catalana obliga a obrir el debat sobre la renda mínima de ciutat, una conclusió amb la qual estan “totalment d'acord” sindicats i patronals, tal com han reconegut els agents socials.

“Tenim cada vegada més treballadors que són pobres, ja que el salari no els arriba per cobrir les necessitats bàsiques, i tenim una desigualtat creixent”, ha afirmat Subirats. La presidenta del CESB ha recordat que a Barcelona, entre el 2014 i el 2016, els salaris només van créixer un 1,8%, mentre que l'IPC ho va fer un 2,3%. Des del 2014 l'augment acumulat del preu del lloguer a la ciutat és del 27,5%.

El CESB ha alertat que l'alt cost de la vida té també un impacte, encara per analitzar, sobre les empreses i sobre la capacitat que poden tenir de retenir el talent i el personal altament qualificat. L'informe recorda que Espanya es troba en la vuitena posició respecte als països europeus que té instaurat un salari mínim i que els experts i institucions com la Comissió Europea, l'FMI, l'OCDE o l'OIT fa temps que proposen un augment dels sous per reactivar la demanda interna i, d'aquesta manera, l'activitat econòmica.