Pascal registra JxCAT com a partit per contenir el sector de Puigdemont

Junts per Catalunya ja és, oficialment, un partit polític. El nom va ser registrat davant del Ministeri de l'Interior dimecres passat i el seu domicili és el mateix que el del Partit Demòcrata Català (PDeCAT), formació que també era propietària del nom. El moviment es concreta una setmana abans de l'assemblea en la qual l'actual direcció dels neoconvergentes podria veure el seu lideratge en qüestió per l'acció dels crítics, ara agrupats entorn de Carles Puigdemont. La lluita per la denominació ja ha causat frecs entre el grup parlamentari i la cúpula del PDeCAT. Els primers es reuniran aquest dissabte per intentar consolidar l'anomenada llista del president en un moviment polític panindependentista.

Des del PDeCAT desvinculen el registre de qualsevol moviment tàctic abans de l'assemblea del cap de setmana vinent i recorden que la formació ja havia decidit, al maig, concórrer a les properes eleccions municipals sota la marca Junts per Catalunya. La formalització, expliquen des del partit, facilitarà la feina de cara a formar les candidatures en tot el territori i així mantenir l'hegemonia municipalista. Segons el registre d'Interior, la presidència l'ocupa Laia Canet Sarri, consellera neoconvergent del districte de l'Eixample.

La decisió del registre fa que si en un futur Puigdemont i el seu entorn volen utilitzar el nom en una eventual cita electoral haurien de demanar permís al PDeCAT. Un greuge més a l'enfrontament entre el partit hereu de Convergència i la llista del president pel nom, la punta d'un iceberg de desencontres que tindrà el seu punt àlgid aquesta setmana.

Quan s'estaven formant les candidatures per a les eleccions del passat 21 de desembre, el partit de Pascal va acceptar que Puigdemont fos el seu candidat. L'expresident de la Generalitat, que volia una llista única independentista, també va posar condicions: confeccionaria una llista més enllà del partit, diluint les sigles però comptant amb els recursos del PDeCAT.

Dins d'aquest treball burocràtic, els neoconvergents es van encarregar de registrar la marca Junts per Catalunya, el nom de la coalició amb el qual es van presentar a les eleccions. I va quedar establert que es quedaven amb els drets “econòmics i electorals”. Després d'aconseguir ser la llista més votada dins del sobiranisme, els independents de la candidatura es van adonar que no eren propietaris de la marca.

Aviat, en el si del grup parlamentari, va quedar clar que hi havia dos grups que pugnaven: els partidaris de continuar amb la línia de confrontació plantejada per Puigdemont i els més propers al pragmatisme pel qual advoca la cúpula del PDeCAT.

Els ideòlegs de Junts per Catalunya concebien originalment la formació com una confluència de tot l'independentisme, un exercici similar al que ha fet Ada Colau amb Barcelona en Comú. Una idea sobre la qual tornaran aquest dissabte en una reunió a porta tancada i a la qual estan convidades les 135 persones que van conformar la llista electoral del 21-D, tal com ha avançat aquest divendres La Vanguardia.

Moviment 1-O

No poder comptar amb un nom que ja té certa elegància i la sensació que el PDeCAT vol canibalitzar un projecte col·lectiu ha exasperat els ànims entre les files de la llista del president. “No és el mateix dir-se Junts per Catalunya que ser Junts per Catalunya”, va piular el vicepresident del Parlament Josep Costa, quan el PDeCAT va anunciar que utilitzaria la marca.

Sobre la taula hi ha diverses iniciatives que busquen solucionar aquest problema. Una d'elles és el Moviment 1-O, registrat per l'historiador Agustí Colomines. L'altre és Junts per la República, presidit per l'execosocialista i ara diputat Antoni Morral. Les dues formacions tenen registrada la mateixa seu social.

Els crítics de la gestió de Pascal, que desitgen apropar el partit a la línia de Puigdemont, no revelen les seves cartes de cara a l'assemblea del partit. “No ens interessa el PDeCAT com a nom, ens interessa l'espai”, asseguren algunes fonts. Una nova formació independentista necessitaria de la implantació territorial dels neoconvergents.

Per intentar sortir al pas d'aquestes crítiques, la pròpia Pascal va optar per obrir el meló del canvi de direcció en una trobada que inicialment havia de ser programàtica. A la cúpula tenen l'esperança que els crítics no puguin formar una candidatura alternativa. Fins i tot va tractar de desarmar la jugada oferint a Puigdemont presidir el partit, cosa que l'expresident va rebutjar.