Buch escull un comissari amb un perfil tècnic per dirigir els Mossos

El conseller d'Interior, Miquel Buch, ha triat un comissari amb perfil tècnic, Miquel Esquius, com a nou cap del cos. Esquius va ser integrat en la prefectura de la policia per part de Ferran López durant l'aplicació del 155. Fins llavors dirigia la Divisió de Trànsit. L'opció d'Esquius suposa un distanciament d'un comandament personalista, com el que va exercir el major Josep Lluis Trapero. Fonts policials atribueixen el nomenament a la voluntat de la nova cúpula política de tenir més poder a Interior.

El càrrec de comissari en cap dels Mossos ha passat 26 dies vacant, des que el passat 14 de juny Buch apartés el comissari Ferran López, que va donar per acabada la seva etapa com a cap escollit pel Ministeri de l'Interior amb l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. L'actual direcció política, formada per un conseller amb una inequívoca convicció independentista i un secretari general ferri, Brauli Duart, tenia clar des del principi la seva voluntat de reforçar el comandament polític. I així ho van manifestar a la cúpula policial, cosa que va generar certa preocupació entre alguns comandaments. 

Durant diverses setmanes Buch va mantenir en l'aire l'elecció del nou cap. Fonts d'Interior asseguren que es van tenir en compte tres noms fins a l'últim moment. Aquest dimarts al migdia es va optar finalment per Esquius. “Accepto el càrrec perquè entenc que no pot ser d'una altra manera”, va agrair Esquius, de 55 anys i diplomat en Ciències Religioses, en la breu roda de premsa sobre el seu nomenament. El comissari es va definir deixeble de diversos comandaments, entre els quals va citar Trapero i López, tots dos apartats de l'estructura.

Fonts policials atribueixen a Esquius unes “conviccions clares” i “línies vermelles” que no creuaria de cap manera. “No és un titella”, asseguren. Altres fonts consultades veuen amb més escepticisme la capacitat del nou responsable policial per mantenir d'una manera sòlida el seu criteri davant dels actuals vaivens polítics. El nou comissari en cap és de la segona promoció de Mossos i fa 32 anys que és al cos.

El seu antecessor en el càrrec, el major Trapero, va heretar la prefectura de Mossos de mans del comissari Josep Milán, i hi va imprimir un segell propi i un estil personal, aplicant més control. Fins llavors, els Mossos havien tingut alguns episodis de desordre, amb el cas d'Esther Quintana —la dona que va perdre un ull per l'impacte d'una pilota de goma dels Mossos— com a màxim exponent. Es van arribar a donar mitja dotzena de versions dels fets. Trapero va posar fi a aquesta situació exercint un control estricte, cosa que va ser criticada per alguns comandaments. Fins i tot va recuperar la figura de major, que ja no es feia servir. En alguns moments, com durant els atemptats gihadistes del 17 d'agost, la seva figura va tenir més preponderància que la dels càrrecs polítics.

El perfil del comissari Esquius és oposat al de Trapero, segons fonts policials. “Tindrà molta menys exposició pública, tan poc pública com la de López”, indiquen altres fonts del cos. I entenen que, més que l'elecció del cap, serà clau per al futur de Mossos la reestructuració de l'organigrama actual, que consideren obsolet.

En aquest canvi, serà determinant si Interior reforça les atribucions del director de la policia, Andreu Martínez, un càrrec polític, en detriment d'Esquius i la prefectura piramidal que fins ara tenia Mossos, a la qual reporten bona part dels comissaris. Interior encara no s'ha posat data per a la reestructuració, ni tampoc per a la designació del nou càrrec que haurà d'ocupar Ferran López, que segueix sense destí.