Les denúncies per violència sexual creixen un 18% a Catalunya

Les denúncies per agressions i abusos sexuals a Catalunya creixen un 18% el primer trimestre de l'any (451 davant de 382 del mateix període en l'any anterior). Els Mossos atribueixen part de l'augment a una sensibilització que fa que les dones que pateixen aquest tipus de violència acudeixin a comissaria. Fonts de la policia catalana matisen que, malgrat l'increment, les agressions sexuals que inclouen penetració han baixat un 10% en els primers cinc mesos de l'any. A Catalunya es denuncien de mitjana dues agressions sexuals al dia, la majoria comeses en un entorn conegut per la víctima.

“Si hi ha més denúncies és que hi ha més fets”, admet, contundent, el portaveu dels Mossos, l'inspector Albert Oliva. Malgrat això, Oliva considera que “un percentatge d'aquest augment”, sense poder precisar-ne quin, “es deu a una presa de consciència més important” per part de les víctimes sobre la necessitat de denunciar-ho. La majoria dels casos (entre el 60% i 65%) són abusos sexuals, en els quals es considera que no hi ha hagut violència o intimidació, i la resta són agressions sexuals.

En els últims mesos, els Mossos han portat almenys tres denúncies per violacions grupals: van detenir a Palamós dos menors per una violació a una altra menor; quatre homes acusats d'una agressió a Molins i van investigar la denúncia d'una jove, presumptament atacada a la sala Razzmatazz de Barcelona, però la menor no va ratificar la denúncia davant del jutge, ni la fiscalia va considerar que hi hagués elements per seguir endavant. Oliva assegura que tot i la coincidència d'aquests tres episodis, que se sumen a la reacció social després de la sentència de la Manada i a altres denúncies a la resta d'Espanya, les agressions sexuals en grup són “casos excepcionals”. “No hi ha més denúncies d'aquest tipus, almenys ara com ara”, sosté.

“No hi ha cap indicador que afirmi que han augmentat les violacions, les dones se senten amb més coratge, tenen suport social i se n'avergonyeixen menys. Això els dona més espai i acompanyament per denunciar”, assegura la psicòloga Alba Alfageme, especialista en violència de gènere. Alfageme recorda que només entre un 7% i un 10% dels delictes sexuals arriben a la policia segons les enquestes de victimització comparades amb les denúncies.

Alfageme també subratlla que les violacions grupals no són noves: “Hi ha enquestes que parlen que en una de cada 10 violacions hi ha més d'un agressor”. I recorda que en un 80% dels casos, la violació es dona a l'entorn de la víctima, entre persones amb qui la dona té un vincle de confiança.

En els últims temps, els especialistes noten un canvi. “S'han començat a assenyalar situacions de violència sexual, en les quals la dona no vol mantenir relacions sexuals, que abans no s'entenien com una violació”, explica Alfageme, i això trenca amb el prototip d'un atac de nit, en un portal, per part d'un desconegut. “Les feministes estan intentant crear una narrativa per identificar” aquest tipus de violències, explica.

“En part es deu als moviments mediàtics, a les iniciatives com el metoo o yotecreo”, afegeix l'advocada Carla Valle, especialitzada també en temes de violència masclista. Valle, no obstant això, sí ha notat un “increment del grau de violència” en els casos que es denuncien. Malgrat la major conscienciació, Valle creu que l'assignatura pendent és que les violacions s'abordin com un problema estructural.

Els Mossos insisteixen en la necessitat de denunciar i asseguren que una de les seves prioritats és evitar la “revictimització” de la dona, que ha de relatar de nou el succeït davant de la policia. També intenten conscienciar les escoles i convertir el “no és no” en “només el sí és sí”. “És un missatge més positiu del consentiment. Tot la resta seria violència sexual”, conclou l'inspector.