El poder d’una rumba davant del terrorisme

“Aquell dia havia de baixar a Barcelona per comprar unes cordes per a la guitarra i pensava passar per la Rambla, molt probablement m'hi hauria trobat a aquella hora, quan hi va haver l'atemptat. No em treia aquesta idea del cap l'endemà i vaig pensar que calia fer alguna cosa”. Dani Galiot, músic, ha explicat com va anar agafant cos la iniciativa de fer un tema musical de reivindicació d'una Rambla per a tots davant dels atacs terroristes que van deixar un balanç de 16 morts a Barcelona i un a Cambrils el 17 d'agost de l'any passat. La Rambla, una adaptació d'una cançó original de Galiot del 2003, és un tema en què mana el ritme de la rumba fusionada amb elements de jazz, rap i candombe i sons àrabs. La peça està interpretada en català, castellà, anglès, àrab, italià, portuguès i kombe i hi han intervingut 50 músics d'estils i procedències molt diferents però amb una idea comuna: homenatjar les víctimes dels atemptats i reivindicar el poder de la Rambla i els valors que representa de “tolerància, mestissatge, convivència i respecte”.

En els dies i setmanes posteriors als atemptats, la idea que va llançar Galiot va ser secundada ràpidament per altres músics que també volien “treure's el dolor de sobre”, ha apuntat Marcel Botella, el productor de BCNTRACKS, els estudis on s'ha fet la gravació de La Rambla: “Haig de reconèixer que va ser una mica caòtic perquè venia un, un altre, i l'endemà més, i més..” Els intèrprets i músics que han intervingut en la cançó són: Pemi Fortuny, Rafa Pons, Veil, The Sey Sisters, Michèle Alderete, Laura Flores, Desiree Diouf, Jofre Bardagí, Ruma Tres, Carles Torcao, Izah, Sara Pi, Elena Gadel, Dani Galiot, Dani Flaco, Khadija Zhar, Litus, Joan Tena, Albert Solà, Dol Beltrán, Marcos Vinodelfín, Manu Guix, Claudia Bardagí, Rojas, Saphie Wells, Paul de Swardt, Marga Mbande, Natasha Riazantceva, Linsey, Pere Foved, Uriah Duffy, Álvaro Pérez, Javi Ros, Ophélie Derieux, Toni Pagès, Mohamed Soulimane, David Pastor, Samuel el Tárraco, Joel Sampere, Ezequiel el Nanu, Tòfol Martínez, Marcel Botella i un cor infantil.

“Un mes i mig després vam posar fi als enregistraments perquè en algun moment havíem de tancar el projecte i ara, quan ja ha passat un temps i s'apropa el primer aniversari, hem pensat que era el moment adequat per presentar la cançó", ha concretat Galiot en la presentació de la cançó i del vídeo de l'enregistrament davant d'algunes víctimes de l'atemptat del 17-A –el pare d'un nen de tres anys que va morir al passeig barceloní– i també d'altres atacs terroristes més antics, com el del Papus (1977) i el d'Hipercor (1987).

La Rambla és deliberadament alegre, amb ganes d'inspirar bones vibracions i amb missatges optimistes: “La Rambla té aquest poder, conquesta sempre qui la veu”, “si l'estàtua de Colom se n'adonés, es giraria per poder veure-la bé”, “galimaties d'una ciutat que es despulla davant del mar, però a Cristòfor li és igual”, “la Rambla sap parlar anglès, italià, francès i portuguès”.

Tots els músics i productors que han intervingut en la gestació del projecte ho han fet de manera desinteressada, i el benefici econòmic que pugui tenir l'explotació de la cançó es destinarà al Casal d'Infants del Raval per la seva feina d'integració, una de les reivindicacions que es fa a ritme de rumba a La Rambla, que tindrà difusió en diferents plataformes musicals. De fet, el vídeo de l'enregistrament ja es pot veure a YouTube.