Torra posa en risc la distensió entre el Govern espanyol i la Generalitat

La situació política a Catalunya està lluny de normalitzar-se per més que el Govern espanyol estigui intentant no alimentar la tensió i una part important de l'independentisme advoqui ara per abandonar la via unilateral. La qüestió és que entre els que segueixen amb declaracions poc concordes amb el nou clima hi ha el president de la Generalitat, Quim Torra, que continua actuant com a corretja de transmissió de l'expresident fugit, Carles Puigdemont. Les seves últimes intervencions públiques, especialment les que està tenint als Estats Units, on es troba de viatge oficial, posen en qüestió l'estratègia que estan intentant traçar, des de fora del Govern, els dos principals partits independentistes, el PDeCAT i Esquerra.

Torra va protagonitzar dimecres a la nit el conflicte més seriós dels que ha tingut fins ara amb el Govern central amb una ostentosa plantada a l'ambaixador d'Espanya als Estats Units durant un acte previ a la inauguració del festival cultural Smithsonian que se celebra a Washington i en el qual Catalunya participa com a convidada. Torra va defensar en el seu discurs, com sol fer en totes les seves intervencions públiques, l'existència de "presos polítics" a Espanya i va utilitzar els termes "repressió" i "exili" per descriure la causa judicial d'alguns dels imputats pel procés. També va comparar implícitament la situació de Catalunya amb el "patiment" del poble armeni.

Quan l'ambaixador espanyol, Pedro Morenés, va prendre la paraula i va acusar Torra de mentir quan va assegurar que "a Espanya no hi ha presos polítics", el president i la seva comitiva van abandonar l'acte entre crits de "llibertat", segons van explicar testimonis presencials. L'acte estava tancat a la premsa.

L'incident va fer saltar les alarmes al Govern espanyol, especialment perquè es va produir en el marc d'una trobada internacional. Tant Sánchez com el ministre d'Afers Exteriors, Josep Borrell, van defensar l'ambaixador: "No podia romandre impassible davant dels atacs dirigits contra Espanya i el seu sistema judicial", va dir Borrell. Fonts de la Moncloa van explicar que Sánchez manté "infrangible" la seva voluntat de diàleg i que no deixarà que res pertorbi aquest objectiu, tot i que va insistir que a Espanya "no hi ha presos polítics, el que hi ha és una crisi política que cal resoldre des de la política".

Però l'actuació de Torra en l'acte amb l'ambaixador no és l'única qüestió que inquieta el Govern espanyol. El president català, a diferència d'altres sectors de l'independentisme, no sembla gens disposat a rectificar el rumb, especialment després que també aprofités el seu viatge a Washington per anunciar a la premsa internacional que la seva primera petició a Pedro Sánchez en la reunió del 9 de juliol serà la d'un referèndum, fet que Sánchez ja va dir que no serà possible.

Torra també va assegurar fa pocs dies que la seva intenció és provocar "un altre 1 d'octubre", en referència a una "finestra d'oportunitat" per fer efectiva la república catalana. "La normalització de la situació no arribarà fins que els catalans no puguin exercir plenament els seus drets", va assegurar la portaveu del Govern, Elsa Artadi, dimarts passat.

Canvis al PDeCAT

A Catalunya també hi ha senyals contradictoris. Mentre que la Generalitat sembla actuar, en el dia a dia, en la via de respecte a la legalitat, l'independentisme va tornar a organitzar-se al carrer per protestar per la presència del Rei en l'acte de lliurament dels premis Princesa de Girona. Cap representant del Govern va assistir a l'acte i l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas (PDeCAT), es va posar al capdavant d'algunes de les protestes.

Les dificultats per fer baixar de revolucions el procés també amenacen de contagiar-se a Esquerra i al PDeCAT. Els republicans tenen aquest cap de setmana una conferència política en la qual esperaven segellar la seva aposta per abandonar la unilateralitat i intentar forçar un diàleg amb l'Estat. L'esborrany de la ponència, no obstant això, ha rebut esmenes que demanen deixar la porta oberta a "no renunciar a cap via".

Al PDeCAT la situació pot ser encara més complicada. El cap de setmana del 21 de juliol, els neoconvergents faran una assemblea en la qual finalment sí que es debatrà un canvi en la cúpula del partit. Els crítics amb l'actual direcció de Marta Pascal, ara reunits entorn de la figura de Puigdemont, ja havien mostrat el seu interès a canviar el rumb de la formació i fins i tot pugnar pel lideratge. El text de la ponència advoca per "estructurar una acció política possibilista" per aconseguir una república catalana.