Unides per un esport incomprès

Jessica Samarati i Nacera Benabdelkader no es coneixen, però les uneix la devoció per un esport que els seus amics no entenen. Samarati és del Principat de Mònaco i Benabdelkader, d'Algèria: una procedeix del primer país en PIB per càpita dels Jocs Mediterranis i l'altra, del segon amb la riquesa més baixa. A l'arena del velòdrom de l'anella esportiva de Campclar (Tarragonès) les dues són iguals, assegudes sota el mateix para-sol, a l'espera dels seus resultats en la competició de boles.

Hi ha tres disciplines de boles admeses com a esport oficial als Jocs Mediterranis. A Espanya el més conegut és la petanca. Benabdelkader va participar aquest dijous a la prova de llançament de precisió de petanca i Samarati, a la de llançament progressiu de bola lionesa. La precisió en petanca consisteix en reptes de punteria amb diferents boles-obstacle i des de distàncies diferents; el llançament progressiu de bola lionesa consisteix en una contrarellotge de punteria mentre el participant corre d'un extrem a l'altre de la pista de sorra. Per a un no iniciat és difícil entendre el que passa en la competició, però més difícil és assumir que el que s'està reproduint a la pista pugui ser esport olímpic. Aquesta és la intenció de les respectives federacions internacionals per als Jocs Olímpics del 2024.

Claude Azéma és de Perpinyà i és el president de la Federació Internacional de Petanca. Comenta que l'objectiu és que les tres disciplines –petanca, bola lionesa i raffle (tir a raspall)– siguin esport olímpic el 2024, amb el suport de la gran afició que hi ha a França. Azéma confirma que la petanca és favorita per ser seleccionada, no tant la bola lionesa i el raffle. Sobre el raffle, Azéma diu que és un joc difícil de descriure. Jacques Vannerenau, seleccionador d'Andorra, admet que no l'entén: “Potser s'assembla una mica al cúrling”.

Vannerenau defensa la petanca com a esport integrador de persones de tota condició física i de totes les edats. “Un noi o una noia grassonets poden jugar a petanca”, segons Vannerenau. A l'equip de Mònaco ha competit aquest dijous, en llançament de precisió de petanca, Jacky Petturiti, de 67 anys. El subcampió del món de petanca de precisió, present a Tarragona, el francès Bruno Leboursicaud, té 41 anys i no és un exemple de condició física, com ho són atletes d'altres esports; tampoc ho és Benabdelkader. L'algeriana sempre ha tingut clar que la petanca era el seu esport, per tradició familiar, tot i que admet que a moltes amigues ni se'ls ha passat pel cap practicar-lo. Samarati també explica que els seus amics no tenen cap interès per aquest esport; ella el va descobrir a l'escola, i “per curiositat, perquè era una cosa diferent”, s'hi va enganxar. Vannerenau, professor d'informàtica en una escola d'Andorra, explica que a França i al Principat s'han posat les bases per canviar la imatge que es té de la petanca, d'un joc poc seriós i per a persones grans: ja s'ensenya a les escoles com a part de l'assignatura d'Educació Física.

Samarati, que renega de la petanca perquè –segons ella– gairebé no hi ha esforç físic, ja ha representant Mònaco en bola lionesa en quatre trofeus internacionals. Samarati és entrenadora en un gimnàs de Mònaco i Benabdelkader és comercial en una empresa d'importació i exportació a la ciutat de Mostaganem. Totes dues tenen 24 anys i practiquen el seu esport diàriament. Benabdelkader té estatus d'esportista d'elit a l'empresa, fa mitja jornada per poder entrenar-se. Malgrat la seva joventut, l'algeriana ja ha representat el seu país en quatre campionats del món i ha oblidat en quants trofeus internacionals ha participat. Benabdelkader i Samarati coincideixen que sobretot a França hi ha un aforament d'espectadors notable per a aquest esport. Cap espectador, excepte els membres de les seleccions participants, va seguir la jornada matinal de la competició de Tarragona 2018.