Premi per a dos ‘oasis’ de Tirana i Barcelona

El 1991, quan Albània va acabar amb el règim comunista que havia governat durant dècades, amb accions com l'enderrocament de l'estàtua del dictador Enver Hoxha que presidia la plaça de Skanderbeg de Tirana, la capital d'un dels estats més pobres d'Europa, només hi havia 17 cotxes. Poc després, l'automòbil va acabar sent exemple de triomf i tots els que van buscar a fora com viure van tornar amb els seus nous i flamants utilitaris i en pocs anys a la capital es comptabilitzaven més de 170.000 automòbils. I tots passaven pel centre de la ciutat, per la mateixa plaça Skanderbeg de més de 100.000 metres quadrats, que va acabar convertit en una enorme rotonda i en un lloc inhòspit. I així ha ser fins que el 2008 les noves autoritats del país i de la ciutat van decidir realitzar un canvi radical convertint el lloc en un oasi i un punt de trobada per als tiranesos després d'acabar amb la circulació de vehicles.

Aquest acte, molt atrevit per a qualsevol ciutat, ha estat reconegut ara amb un premi europeu, el de millor Espai Públic Urbà que concedeix cada dos anys el Centre de Cultura Contemporani de Barcelona (CCCB), després d'imposar-se a altres 278 projectes de 179 ciutats de 32 països europeus que s'han presentat a aquest guardó bienal que compta amb el suport de cinc museus i centres europeus d'arquitectura de Londres, París, Viena, Frankfurt i Ljubljana.

Entre els cinc finalistes d'aquest premi honorífic que premia tant els arquitectes com els promotors del projecte hi ha la també polèmica superilla de Poblenou, un projecte ambiciós concebut com a motor de canvi i de model de tota la ciutat, a més d'un túnel per als vianants d'Amsterdam (Holanda), un teatre en Dnipró (Ucraïna), un parc a Essen (Alemanya) i la reforma del psiquiàtric en Melle (Bèlgica).

Malgrat els més de 2.000 quilòmetres que les separen, Tirana i Barcelona van quedar unides aquest dimecres després de saber-se que dos projectes de transformació duts a terme a les dues ciutats havien estat premiats per aquest guardó bienal que incideix “no tant en les grans actuacions urbanístiques, sinó en les intervencions de cirurgia urbana, grans o petites, que pretenen millorar les condicions de vida dels ciutadans”, segons va dir Vicenç Villatoro, director del CCCB, durant la presentació del premi i davant dels artífexs d'aquests canvis.

Com Erion Veliaj, l'alcalde socialista de Tirana des del 2015 que va reprendre la reforma de la plaça i va encarregar el projecte a l'equip de 51N4I que va ressaltar com els canvis, llargament criticats i acusats, a més de malbaratament pels 13 milions d'euros, d'enorme desert enmig de la densa ciutat, han aconseguit ser un enorme lloc de trobada de més de deu hectàrees d'ús intens, espontani i informal on es donen cita des de milers de persones per resar a primera hora del matí a altres milers per assistir-hi a un concert de rock. El lloc, a més de punt de trobada de tota la ciutat, ha acabat sent un ecosistema en el qual els 125.000 arbres plantats han aconseguit baixar de sis a set graus les altes temperatures que viu la capital dels Balcans.

Canviar consciències

També ha estat criticada la superilla del Poblenou, a Barcelona, un àrea pacificada de 2.000 metres quadrats promoguda per l'àrea d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l'Ajuntament després d'eliminar també el trànsit. Al poc temps d'entrar en funcionament, el setembre de 2016, els veïns van promoure una consulta popular no vinculant en la qual es va imposar el no amb més d'un 80%. Malgrat això, l'Ajuntament està disposat a estendre la iniciativa en sis espais per tota la ciutat (a les Corts, Gràcia, Esquerra de l'Eixample, Horta i Sant Antoni). “És un nou model en el qual es torna a pensar l'espai públic i omplir de vida els carrers”, va explicar una de les responsables d'aquestes noves zones, com la segona superilla que ha començat a funcionar després de l'engegada del mercat de Sant Antoni a l'Eixample. “Abans de transformar la ciutat és necessari canviar la consciència dels ciutadans respecte a que és la ciutat”, assegura el jurat d'aquesta iniciativa.