“El primer que demanen els migrants és la wifi, per trucar a casa i dir que estan bé”

Mengen a poc a poc. La seva expressió és una barreja de cansament, alleujament i tristesa. Fa molts mesos que van sortir dels seus països, quatre dies que van pujar a una pastera i tres que van arribar a Barcelona. Comparteixen dures històries de migració, tot i que cadascuna és diferent. “El primer que demanen és la wifi, per trucar a casa i dir que estan bé”. Ho explica Enric Morist, coordinador de la Creu Roja a Barcelona. L'organització treballa aquests dies al centre de l'Ajuntament de Barcelona que s'utilitza a l'hivern per atendre persones sense sostre, i que els han cedit per atendre l'arribada massiva de migrants d'aquesta setmana en tres autocars procedents d'Andalusia.

El coordinador de la Creu Roja a Barcelona, Ramon Jané, explica que en aquest centre es fa el primer acolliment. Els immigrants arriben a la frontera sud d'Espanya amb quatre coses i una bossa estanca amb el mòbil (els serveix per comunicar-se amb el seu país i amb els contactes que tenen a Europa) i una mica de documentació. A l'equipament municipal s'analitza l'estat físic i emocional de cada migrant, s'atenen les seves necessitats bàsiques (roba, higiene, alimentació) i es fa una entrevista personal per conèixer el seu origen, la seva situació i “la perspectiva de recorregut migratori”. A més, se'ls deixa descansar. La immensa majoria són homes molt joves (entorn dels 20 anys) i procedeixen de països com Costa d'Ivori, la República de Guinea i el Camerun. “Alguns seran sol·licitants d'asil, d'altres, no; alguns tenen contactes a Barcelona; d'altres, en altres ciutats espanyoles o altres països europeus”, relata Jané, que assegura que alguns, després de recuperar forces, ja han marxat.

El menjador fa pensar en la Masia del Barça, perquè la Fundació del club va enviar caixes amb roba esportiva i tots els arribats duen equipament esportiu. Entre ells hi ha Elhadj Ibrahima Diallo. Va sortir de Guinea el 2017, explica sense deixar de mirar a la càmera. Per motius polítics, per la seva oposició al govern, de manera que té intenció de demanar asil. Va travessar el Sàhara (“vam entrar 150 al desert i en vam sortir 25, la resta va morir”, diu empassant saliva), Algèria i el Marroc, i va embarcar a Nador. Fins a Almeria. En una pastera amb només 60 litres de gasolina que se'ls va acabar. Fins que els van rescatar a la deriva. Demana a Europa que respongui a la desesperació dels migrants.

El tinent d'alcalde de Drets de Ciutadania, Jaume Asens, ha llançat avui diversos missatges. Ha demanat a la resta de municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona que “no deixin sola” la capital en l'acolliment de migrants i sol·licitants d'asil. També ha exigit a la Generalitat “que passi de les intencions als fets” i al Govern espanyol, “que abandoni la política de braços plegats del PP i traslladi els 200 milions d'euros de la Llei d'Estrangeria als municipis”. “Si no es veuen capaços d'assumir la competència, que s'apartin, però que ens donin els recursos”.

Ara com ara el Consistori que capitaneja l'alcaldessa Ada Colau ha cedit a la Creu Roja dos equipaments que sumen 150 places, però Asens admet que “els serveis estan saturats”. “No tenim grans recursos, però si cal buscarem poliesportius o el que faci falta”, ha afirmat després de lamentar que acollir els nouvinguts “sense ajuda és una factura insostenible que hauria de pagar l'Estat”. El tinent d'alcalde ha recordat que la ciutat ha atès 47.000 migrants des del 2015.