_
_
_
_

La primera reunió de Colau i Torra acaba sense cap gran compromís

L'alcaldessa i el president es comprometen a fer una trobada per alinear les estratègies sobre els refugiats

Camilo S. Baquero
Ada Colau i Quim Torra a la Generalitat.
Ada Colau i Quim Torra a la Generalitat.Massimiliano Minocri

La primera reunió institucional entre el president de la Generalitat, Quim Torra, i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, es va saldar dilluns sense cap gran compromís entre totes dues Administracions, però sí amb molta voluntat de diàleg. Colau va aconseguir pactar amb el president tres reunions d'alt nivell que ella espera que es facin abans de l’agost: la de la comissió bilateral entre totes dues institucions, un ple del Consorci de l’Habitatge que presidirà el mateix Torra i una trobada per alinear les estratègies pel que fa als refugiats.

Torra és el tercer inquilí del Palau de la Generalitat amb el qual Colau s'entrevista des que va arribar a l'alcaldia de la capital catalana, el 2015. De les trobades amb els expresidents Artur Mas i Carles Puigdemont, l'alcaldessa va aconseguir aquests compromisos: el vistiplau del Govern al projecte d'unió del tramvia per la Diagonal —fins i tot en contra del que defensava el grup municipal de Convergència al Consistori— i l'arribada de la L9 al barri de la Marina del Prat Vermell.

En aquesta ocasió, no obstant això, l'alcaldessa va sortir de la trobada amb moltes menys concrecions, si bé totes dues parts reconeixen que el diàleg va ser fluid i que hi ha disposició a escoltar.

“Hem estat una mica sols”, va confessar Colau, en referència als mesos en què ha estat vigent l'article 155 de la Constitució i quan la interlocució amb la Generalitat per abordar especialment plans de futur ha estat sota mínims. L'alcaldessa va celebrar que s'hagi restituït l'autogovern i que ara sí que es pugui parlar de temes urgents. I va assenyalar-ne dos: l'emergència en el tema de l'habitatge i d'atenció als refugiats.

La sintonia va ser clara en la necessitat de fer pinya per recuperar les lleis de caràcter social que van ser recorregudes en el seu moment per l'anterior Executiu central. Torra, segons va explicar la portaveu Elsa Artadi després de la reunió, va demanar a Colau anar més enllà i que tingui un compromís inequívoc amb la “sobirania” del Parlament.

En els altres temes els matisos van ser més marcats. Artadi va explicar que la Generalitat té dubtes sobre l'abast de la norma municipal que busca obligar els promotors a fer habitatge social en finques noves. El Departament de Territori i Sostenibilitat, va dir la portaveu, estudiarà a fons la proposta. Torra, d'altra banda, sí que es va avenir a convocar i presidir un ple del Consorci de l’Habitatge, on hi són tant la Generalitat com l’Ajuntament. Colau es va mostrar esperançada que aquesta trobada serveixi per desencallar temes pendents, però va insistir que el que és bàsic és tenir més pressupost. “Les fórmules per tenir més habitatge en poc temps ja són sobre la taula, el que ara fa falta són els recursos”, va dir.

La Generalitat i l’Ajuntament difereixen en els seus càlculs sobre l'aportació d'ajudes en temes d'habitatge. Sempre ha existit certa desconfiança i fins i tot una competència sobre qui aborda millor el problema. Són diferències que segurament s'abordaran en la segona de les reunions d'alt nivell que Torra es va comprometre a convocar. Es tracta de la comissió bilateral, en la qual participen tots els consorcis i es debat el tema del deute de la Generalitat amb la ciutat, que en els últims anys s'ha anat reduint.

Un altre dels aspectes en què la Generalitat i l’Ajuntament sempre han viscut una certa guerra freda és en com s'ha d'abordar l'acollida de refugiats. Tant Artadi com Colau van alertar d'un increment del nombre de persones que estan arribant a la capital catalana, provinents de la frontera sud. L'alcaldessa va explicar que només diumenge passat la Creu Roja va demanar ajuda a Barcelona per atendre un centenar de persones. Colau va assegurar que es faria una “gran cimera de país” per preparar el dispositiu, fet que Artadi va rebaixar a una “taula de treball” per determinar quins són els recursos que es tenen a tot el territori. “Molta gent ve a Barcelona, però la solidaritat territorial ha d'ajudar a equilibrar aquesta arribada”, va demanar l'alcaldessa.

Més hores extres dels Mossos

En matèria de seguretat, l'alcaldessa li va demanar al president Quim Torra que augmenti el nombre d'efectius dels Mossos. Ada Colau va assegurar que és conscient que els recursos necessaris per fer créixer el cos han de venir del Govern central. L'alcaldessa va apostar per, almenys, ampliar les hores extres, però no va aconseguir tancar ni un acord.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Camilo S. Baquero
Reportero de la sección de Nacional, con la política catalana en el punto de mira. Antes de aterrizar en Barcelona había trabajado en diario El Tiempo (Bogotá). Estudió Comunicación Social - Periodismo en la Universidad de Antioquia y es exalumno de la Escuela UAM-EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_