El Suprem considera il·legal acomiadar a l’estiu els docents interins que treballen tot el curs

El Tribunal Suprem considera il·legal que els professors interins que són contractats al setembre per exercir durant tot el curs escolar siguin acomiadats el 30 de juny i no se'ls paguin els mesos de juliol i agost. Segons l'alt tribunal, aquesta pràctica habitual vulnera el principi de no discriminació recollit en un acord marc de la Unió Europea sobre el treball de durada determinada. La decisió del Suprem no només obre la porta a regularitzar la situació dels interins de qualsevol comunitat autònoma que estiguin en aquesta situació en centres públics, sinó també en concertats i privats, ja que l'alt tribunal adverteix que l'acord europeu no fa distinció entre el caràcter públic o privat de l'ocupador.

La sentència notificada aquest dimecres per l'alt tribunal afecta interins de tot Espanya, encara que és difícil especificar-ne el nombre. Fonts de la federació d'Ensenyament del sindicat CCOO xifren en 119.650 el total d'interins que hi ha hagut aquest curs en centres no universitaris, però cada comunitat regula d'una manera diferent els contractes dels interins, per la qual cosa és difícil concretar quants s'ajusten a la situació que el Suprem considera ara irregular. Segons CCOO, totes les comunitats, excepte Castella-la Manxa, ja tenen acords per pagar als interins a l'estiu i en aquesta comunitat entrarà en vigor en breu. Però cada govern regional estableix les seves regles: a Madrid, per exemple, els interins han de treballar 7,5 mesos per cobrar el juliol i l'agost. A Aragó, 242 dies; i en altres, com Galícia i Catalunya, només cobren els que cobreixen places vacants, no els substituts.

El tribunal ha estimat el recurs plantejat per 74 docents interins no universitaris de Múrcia que es trobaven en aquesta situació contra una sentència del tribunal superior de justícia d'aquesta comunitat que va avalar un acord del Govern regional de febrer del 2012 que permetia aquesta pràctica. En el seu recurs, al·legaven que la primera sentència establia una diferència de tracte arbitrària entre funcionaris interins i de carrera, ja que davant d'una mateixa feina –un curs escolar– uns no cobren el sou corresponent als mesos de juliol i agost i els altres, sí.

Per al Suprem, la relació laboral entre el funcionari docent interí i l'Administració educativa “queda truncada, a diferència del que passa en el cas del funcionari de carrera, quan encara no han conclòs les funcions, tasques i activitats que són pròpies” d'aquest lloc de treball. L'alt tribunal recorda que hi ha activitats que es duen a terme el mes de juliol, com reunions de balanç, l'elaboració de la memòria escolar o la preparació de la programació del curs següent, que encara que no tingui caràcter lectiu són part de la feina per la qual es va contractar el professorat, que en ser acomiadat al juny és privat d'aquesta funció.

“Aquestes conseqüències gens desitjables per a la preparació del professorat i per a una prestació més eficaç del servei educatiu, s'agreujarien en gran manera si fos certa aquella pràctica de l'Administració educativa d'acudir de nou en el següent curs escolar al nomenament de funcionaris docents interins nomenats en el curs anterior i que van ser privats de fer aquestes altres activitats”, conclou la Sala. En el seu recurs, els interins qualifiquen aquesta pràctica administrativa d'“una monstruositat prohibida pel dret laboral”.

Els magistrats recorden també alguns dels perjudicis que suposen aquest tipus de contractes per als afectats, com la privació de retribucions els mesos de juliol i agost, la disminució proporcional del nombre de dies de vacances retribuïdes, així com la incidència en la cotització a la Seguretat Social i les conseqüències que se'n deriven. La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Segundo Menéndez Pérez, explica que la desigualtat de tracte en aquest procés no està justificada per raons objectives i afegeix que les consideracions de tipus pressupostari no justifiquen l'aplicació d'una normativa nacional que suposa una diferència de tracte en detriment dels treballadors amb contracte de durada determinada. En la sentència, els jutges precisen que la seva decisió només afecta els professors que són acomiadats al juny i tornen a ser contractats al setembre per treballar tot el curs escolar, però no els que són nomenats quan el curs ja ha començat i per períodes inferiors a la durada del curs per cobrir una necessitat “ocasional i transitòria”.