L’estació de França, el temple ferroviari de Barcelona en perill

Xavier Trias i Ada Colau tenen en comú poques coses com a alcaldes de Barcelona, una d'elles és que tots dos han plantejat tancar l'estació de França. L'Ajuntament va informar el 29 de maig que estudia sol·licitar la fi de l'activitat de la que va ser la gran terminal ferroviària de la ciutat per ampliar l'espai del parc de la Ciutadella fins a la platja. La decisió estaria en mans de l'empresa estatal Adif, propietària de les instal·lacions. El ministeri de Foment no té encara cap petició formal per al tancament d'una infraestructura que dona un servei de baixa intensitat però que està en procés de millora. De l'estació de França arrenquen trens de llarga i mitja distància, a més dels de rodalies, però només rep un 3% dels passatges de Renfe a Barcelona.

Les andanes de l'estació de França estan en plena renovació i la façana està preparada per ser restaurada. Les obres no interrompen el trànsit de passatgers perquè aquest, a diferència de les estacions de Sants, Plaça Catalunya o Passeig de Gràcia, és de baixa intensitat. També s'està construint el túnel, sota les Glòries, per als trens de la línia R2 que surten de l'estació de França. Les instal·lacions de l'estació són monumentals i no hi ha aglomeracions. Entre tres i quatre trens surten o arriben cada hora a l'estació de França, una terminal amb 12 vies. Creuant les últimes dades completes del trànsit de clients de llarga, mitja i curta distància –rodalies–, les del 2016, s'obté que l'estació de França rep només un 3% dels clients de Renfe a Barcelona. Només superaria en passatgers a les estacions de rodalies de Sant Andreu Arenal i Sant Andreu Comtal.

On té més pes l'estació de França és en trens de mitjana distància: acull el 7% dels viatgers de Barcelona, segons dades del 2016: 509.615 usuaris, la 28 estació més concorreguda d'Espanya en mitjana distància. La primera de l'Estat és Sants, amb 4,9 milions de viatgers, el 68% del total de Barcelona en mitja distància. La segona més utilitzada de Barcelona és Passeig de Gràcia, amb 1,3 milions de passatgers.

Ni en rodalies ni en llarga distància l’estació de França es troba entre les 30 principals estacions de la xarxa ferroviària espanyola

Ni en rodalies ni en llarga distància l'estació de França es troba entre les 30 principals estacions de la xarxa ferroviària espanyola. Tot i que 5 de les 17 línies de rodalies que passen per Barcelona comencen a l'estació de França, aquesta és l'última de les 9 estacions de la ciutat pel que fa a trànsit de viatgers, segons dades de l'Ajuntament: la mitjana de passatgers diaris el 2016 a l'estació de França eren 4.907, un 1,7% del total. Renfe precisa a EL PAÍS que aquests 4.907 corresponen a la línia R2Sud –amb destinació a Sant Vicenç de Calders–, i que les altres quatre línies –en direcció a Lleida, Reus i Tarragona– acumulen una mitjana de 1.600 clients de diaris.

En llarga distància el declivi de l'estació de França ha estat ràpid: dels 282.000 passatgers del 2009 als poc més de 25.000 del 2016. L'estació de Sants ha assumit pràcticament la totalitat de la llarga distància de Barcelona –9,6 milions de passatgers–, a l'espera de la inauguració de la terminal de l'AVE de la Sagrera. De l'estació de França surten periòdicament trens Euromed i Alvia a València i Alacant, Talgos a Sevilla o regionals exprés a Saragossa.

Jordi Ramon, president de l'Associació d'Amics del Ferrocarril de Barcelona, creu que un cop entri en funcionament la terminal de la Sagrera tindria poc sentit mantenir activa l'estació de França. Ramon apunta que l'estació de França, a més a més, està ubicada en un punt de la ciutat on actualment la demanda de rodalies no és elevada perquè no és una zona amb una gran concentració de trànsit laboral d'entrada i sortida en dies feiners.

Líder en rodatges i fires

On l'estació de França és un actiu destacat per a Adif és com a espai de rodatges publicitaris o cinematogràfics. És l'única estació juntament amb Atocha, a Madrid, que té una línia de tarifes especials per filmar-hi, un 50% superior a la resta d'estacions: 5.850 euros per un dia de rodatge davant dels 3.250 euros de la resta de la línia d'Adif. L'estació de França va ser inaugurada el 1929, durant la dictadura de Primo de Rivera, construida per a l'Exposició Internacional del 1929. El projecte venia de lluny, del 1871, aleshores ja amb la seva característica forma d''U' per sortejar la línia a Mataró. Els arquitectes del vestíbul i el restaurant van ser Duran i Reynals i Pelai Martínez, i la decoració, d'Eduard Perxes; l'estructura per als trens va ser obra de Pedro Muguruza, arquitecte de prestigi però també dissenyador del Valle de los Caídos i el primer director general d'arquitectura del govern de Franco. Part de l'edifici està avui ocupat per l'Institut Bonanova, centre públic de formació professional sanitària.

Les millores de les instal·lacions per als Jocs Olímpics del 1992 van respectar l'estil modernista de l'edifici, catalogat com a Bé Cultural Local. Els anys, però, han imposat un desgast que es detecta de forma especialment evident en les planxes que cobreixen les teulades de ferro sobre les vies: moltes s'han trencat i una xarxa de protecció evita que caiguin a les andanes.

L'estètica modernista de l'estació de França i els menors inconvenients per filmar-hi, gràcies a la menor afluència de passatgers, l'han convertida en un escenari d'èxit. Adif va ingressar 170.000 euros el 2017 per activitats audiovisuals i actes públics a l'estació de França, un 70% més que el 2016. El 2016 s'hi van organitzar 2 celebracions privades, 5 fires, 5 rodatges i 2 activitats d'organitzacions sense ànim de lucre; el 2017, el total es va disparar a 2 actes privats, 19 fires, 17 rodatges i 4 activitats socials.