Sánchez s’assegura els vots per ser president
El líder del PSOE rebrà aquest divendres el suport del Congrés com a president del Govern
El líder del PSOE, Pedro Sánchez, es va assegurar la majoria de vots en el Congrés per rebre aquest divendres el suport de la Cambra com a candidat a la presidència del Govern. Després d'un dur cos a cos parlamentari amb el president del Govern, Mariano Rajoy, el PNB va desvetlar la incògnita perquè la moció de censura que van registrar els socialistes després de la sentència de Gürtel superi els 176 vots necessaris. Units Podem, ERC, PDeCAT, Compromís i Nova Canàries votaran amb el PSOE davant del PP i els seus socis de Ciutadans.
Amb el suport de la Cambra garantit, Sánchez es considerarà investit pel Congrés després que se celebri la votació divendres al matí i el Rei signi el decret del seu nomenament com a president del Govern. A partir d'aquest moment, Sánchez estarà en disposició de formar Govern perquè els ministres prometin el càrrec davant el Rei i es produeixi l'intercanvi de carteres.
A part de la crucial decisió del PNB, altres formacions nacionalistes, que en principi s'havien mostrat obertes a donar el seu suport a Sánchez, com ERC, PDeCAT o Bildu, havien de mostrar les seves cartes després d'escoltar el discurs programàtic del candidat. Sánchez va fer equilibris en la seva intervenció amb abundants gestos per obrir un diàleg amb el Govern de Catalunya, al qual va demanar el mateix exemple en la societat catalana, però des dels espais de consens comuns que són la Constitució i l'Estatut d'Autonomia. El PDeCAT va recollir el guant de Sánchez malgrat el seu escepticisme, mentre que ERC i Bildu van justificar el seu sí no com “un suport al PSOE” sinó com un “rebuig al PP”.
Sense haver-se dissipat la incertesa sobre cap a quin costat s'inclinaria la balança de la moció de censura, Rajoy i Sánchez van protagonitzar en el Congrés el que potser fos l'últim debat entre ells. Tots dos havien sortit vius de diverses situacions de perill extrem, però a la pugna de la moció només podia quedar un. Aquesta imperiosa exigència de perdurar va marcar el xoc. El líder del PP, que estava en una situació delicada, es va emprar a fons a tractar de ridiculitzar el del PSOE i denigrar la moció. Per contra, Sánchez es va esforçar a exposar un perfil temperat i regenerador.
Rajoy es va defensar amb ungles i dents davant la possibilitat que la iniciativa del PSOE pogués fer-lo fora de la Moncloa, un extrem que potser intuïa després d'una llarga nit de converses amb el PNB. I no va escatimar en munició. Va acusar Sánchez pel fet que la seva ambició i incapacitat electoral fossin l'única causa de la moció. Va tractar d'imposar la seva pròpia versió de la sentència del cas Gürtel. Va posar en marxa el ventilador de la corrupció per empastifar el PSOE en la seva caiguda. Va mostrar la vora dels abismes pels quals cauria Espanya si triomfava la iniciativa. Fins i tot va tractar d'obrir bretxes entre el PSOE i els partits que podrien donar suport a la moció recuperant declaracions negatives de Sánchez sobre Podem, ERC o el PDeCAT. O de barons del PSOE contra Sánchez.
Davant d'un president obstinat en la seva pròpia versió de la sentència de Gürtel, a invocar els dimonis de l'independentisme i a destacar els efectes econòmics adversos de la moció, Sánchez va exhibir seguretat i va incidir en la gravetat de la condemna de Gürtel. I per treure's l'estigma de l'ambició personal, va oferir a Rajoy la possibilitat de dimitir i posar fi a la iniciativa. Però Rajoy no contemplava sortir de l'hemicicle sense lluitar fins al final.
Crida al diàleg
El candidat ho va assenyalar com l'autèntica causa de la moció de censura per no haver afrontat la seva responsabilitat després de la sentència en un país “fastiguejat per la corrupció” i li va retreure que al cas Gürtel “no només va ser testimoni” sinó que “ni tan sols va ser testimoni creïble”. Per allunyar tots els fantasmes convocats per Rajoy entorn dels seus heterogenis suports en la moció, Sánchez es va comprometre a “respectar i fer respectar la Constitució”, però també al fet que el seu Govern “faci del diàleg la seva forma de fer política”. Tant “amb tots els Governs autònoms” com “amb tots els grups de la Cambra”.
En la recta final, Sánchez va recriminar a Rajoy que s'amagués “darrere de les togues” davant el problema polític de Catalunya i va situar l'origen del conflicte en el recurs presentat pel PP contra l'Estatut català davant el Tribunal Constitucional. “Vostè ha convertit la confrontació en l'única causa per continuar al capdavant del Govern. Jo em reuniré i tractaré d'estendre ponts per sortir de la situació que vostè ha creat”, es va comprometre. En el comiat, Rajoy i Sánchez es van desitjar el millor en el personal i no en el polític. El president no va tornar a la tarda al Congrés, on el PP va deixar molts escons buits.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
Sobre la firma
