El veto a un ministre euroescèptic fa saltar la formació de Govern a Itàlia

El president de la República d'Itàlia, Sergio Mattarella, ha donat un cop sobre la taula i ha rebutjat la proposta de la Lliga i el Moviment 5 Estrelles (M5S) de nomenar Paolo Savona, economista euroescèptic de 81 anys, ministre d'Economia. Com a conseqüència, en una decisió insòlita va acceptar també la renúncia de formar Govern del professor Giuseppe Conte i va obrir la porta a la convocatòria d'eleccions 83 dies després de la celebració de les últimes. Després d'hores d'extrema tensió i grotesques pressions per part dels dos partits antiestablishment, el país torna a submergir-se en una greu crisi institucional.

Mattarella ja ho ha estat advertint durant setmanes. El president de la República no és un simple notari que signa el que li posen damunt de la taula. Menys encara si es tracta del nom d'un economista que defensa la possibilitat de sortir de la moneda única en un dels països fundadors de la Unió Europea. Però els seus advertiments van ser ignorats i les pressions van créixer fins a convertir-se en una extorsió. L'M5S i la Lliga van entonar un sol crit de guerra: Savona o mort. És a dir, cop de porta i convocatòria d'eleccions. Un escenari en què totes les enquestes atorguen un importantíssim augment de vots de la Lliga de Matteo Salvini, que va desenterrar el seu repertori més radical i antieuropeu i va posar en qüestió el nivell democràtic d'Itàlia: "Som una colònia Alemanya?".

Fart, visiblement molest i al límit de la paciència, Mattarella va comparèixer passades les 20.30 per confirmar que havia rebutjat Savona i que s'obria un nou escenari. “Ningú em podrà acusar d'haver obstaculitzat la formació d'aquest Govern”, va llançar. En un discurs profundament europeista, el president va considerar inacceptable la proposta d'un home que avala tesis euroescèptiques en un país amb un deute del 130% del PIB i sotmès a les turbulències dels mercats. “Constitueix un missatge immediat de confiança o alarma per als operadors financers i econòmics. He demanat algú coherent amb l'acord de govern, un exponent que no sigui vist com a autor d'una línia que podria provocar la sortida d'Itàlia de l'euro. Alguna cosa que és molt diferent a un intent de canviar-la des del punt de vista italià”, va justificar. Si aquesta era la idea, s'hauria d'haver proposat en campanya. I no va ser el cas.

L'article 92 de la Constitució atorga al president la potestat de nomenar el primer ministre i el seu equip. També la d'oposar-se als noms suggerits. No és la primera vegada. L'anterior president de la República, Giorgio Napolitano, ja ho va fer amb una proposta de Matteo Renzi i Silvio Berlusconi. També Scalfaro, amb una proposta al Ministeri de Justícia del primer Govern Berlusconi. La diferència és que tots dos van tornar dies després amb un altre nom i es va acabar el problema. L'M5S i la Lliga, en canvi, s'han plantat i han demanat tornar a les urnes. Però Mattarella s'ha reservat la possibilitat de sotmetre a votació al Parlament un hipotètic pla B —condemnat al fracàs sense la majoria parlamentària que tenen els partits antiestablishment— que lideraria l'economista i expert en retallada de la despesa pública, Carlo Cottarelli (aquest matí el veurà al Quirinal).

El seu fugaç predecessor, el professor Giuseppe Conte, va aparèixer al Quirinal a les 19.00. Després d'una llarga reunió amb el president, va executar el mandat dels qui l'havien col·locat allà i va renunciar al càrrec, que encara no havia obtingut definitivament. Tot seguit, va donar les gràcies i va marxar, després d'haver estat cinc dies candidat a primer ministre. Un candidat efímer. Van ser inútils els seus intents d'arreglar la situació. El professor, sense experiència política i desconegut per a la majoria d'italians, es va passar tot el cap de setmana tancat en un despatx de la Cambra de diputats intentant intervenir entre el Quirinal i els dos partits antiestablishment. Coneixia la voluntat de Mattarella de buscar una alternativa a Savona. Sabia que els seus comentaris despectius cap a Alemanya serien molt complicats de digerir. Era molt conscient que un gest en aquest apartat hauria desbloquejat la situació. La seva figura, escollida en un joc de vetos creuats, va confirmar la seva absoluta irrellevància.

Contra Mattarella

Mentre es feia la reunió amb Conte, Salvini va mostrar la seva versió més radical en un míting polític a Umbria. Una contraprogramació intencionadament irrespectuosa que va seguir afegint pressió al Quirinal i va permetre al líder de la Lliga assajar eslògans en clau electoral. “Som un país amb una sobirania limitada. Si algú vol fer-se responsable que no neixi un Govern disposat a treballar demà al matí, que els ho expliqui a 60 milions d'italians”, va concloure en una clara amenaça al president, de qui ahir es va qüestionar la neutralitat i qualitat democràtica.

En un to semblant es va expressar en un vídeo a les xarxes socials Luigi Di Maio, que també va convocar una manifestació contra la decisió del Quirinal en què va confirmar la intenció de tornar a les urnes i va carregar contra la decisió de vetar Savona. “En aquest país un ministre pot ser un corrupte, algú lligat a la màfia... però si has criticat l'euro, no pots pensar a ser el titular d'Economia. Tenim un gran problema a Itàlia que es diu democràcia. Inútil que es voti. Els governs els decideixen els lobbys financers”.

L'assetjament i fustigació que han patit Mattarella i el Palau del Quirinal en les últimes hores —l'M5S va arribar a amenaçar a activar el mecanisme legal per destituir-lo per, suposadament, haver violat la Constitució— constitueix la superació de l'última frontera en la descomposició institucional que viu Itàlia. Una crisi política que, probablement, agreujarà les turbulències de l'última setmana als mercats. Ara Sergio Mattarella, un home que ha assumit tot sol la defensa de la identitat europea d'Itàlia i a qui el líder del partit més votat va acusar de ser còmplice de les agències de qualificació, haurà de treure el país d'aquest nou embolic.