L’independentisme entra a la platja i es crema

Más información

La Generalitat exigirà autorització per plantar creus a les platges

Les creus grogues crispen la convivència a Catalunya

Confrontació a Canet per la retirada d’unes creus de suport als presos

Alguna cosa passa a les platges catalanes. Aquesta setmana han circulat vídeos d'incidents a tres llocs entre els que posava creus grogues, en protesta pels polítics presos, i els que les treien. En el sector turístic admeten que si es fa habitual serà un problema, si bé creuen, o volen creure, que s’aturarà aquí. Són episodis puntuals, però nous, significatius, gent corrent gairebé arribant a les mans. Molts catalans pensen: per fi algú se n'afarta, ni a la platja et deixen en pau. Molts altres, a la meitat independentista, creuen que és un atac a la llibertat d'expressió i el grup que va treure creus a Canet, directament “feixista”.

Segons amb qui es parla, és un altre grau de tensió o alguna cosa anecdòtica. Però sí que passen coses cridaneres. Per exemple, grups organitzats com el de Canet, Els Segadors del Maresme. “No som feixistes, encara que ja estem acostumats que ens ho diguin”, diu el seu líder José Casado, 38 anys, que apareix al vídeo. Es va formar al gener, té 2.600 seguidors a Twitter i mig centenar de persones que treuen llaços dels carrers. Ho feien a la nit, però ara treuen creus de dia. Les van portar a comissaria i afirma que no van tocar ningú, encara que de l'altre costat mantenen que van deixar tres ferits. Un d'ells, regidor de la CUP, no ha respost a aquest diari.

Casado argumenta que alguns dels seus es tapen la cara perquè porta problemes, els assenyalen a les xarxes socials, diuen on viuen i treballen. Aquell dia van pintar el cotxe amb llaços a un del grup. Això pot degenerar? “Jo crec que sí. Acabarà passant alguna cosa”. Tenen un grup de WhatsApp que es diu CBL (Coordinadora de Brigades de Neteja), vuit associacions a Catalunya. Hi ha més grups, encara que Casado se’n desvincula perquè, assegura, busquen més la confrontació. Són els GDR (Grups de Defensa i Resistència), una resposta als CDR (Comitès de Defensa de la República, 94.500 seguidors), piquets sorgits després del referèndum i que van tallar carreteres al novembre i durant la Setmana Santa. Jaime Vizern, fundador dels GDR, diu que són uns 15 grups, 600 persones. “No només netegem, també ens oposem als CDR quan fan alguna cosa, però sense buscar el contacte”. Aquest diumenge aniran a la platja de la Barceloneta a repartir 300 tovalloles amb la bandera d’Espanya.

Però un altre episodi, a la platja de Llafranc, a Calella de Palafrugell, va tenir més impacte: van ser banyistes els qui van reaccionar espontàniament. Ciutadans anònims se signifiquen i ja els és igual. Saben que són gravats i, els qui treuen creus, seran titllats de feixistes. “Ens van trucar amics de mig món per dir-nos que ens havien vist”, explica el marit de la dona que s'oposa a les creus en el vídeo. Ella no vol parlar més amb la premsa. “És una persona normal, sense relació política, que va reaccionar davant d’una cosa impresentable. L'espai públic és de tothom, i en una platja esperes estar tranquil, sense que ningú proclami que pensa A o B”. Retreu a la Policia local i als Mossos que no fessin res.

Passivitat institucional

La passivitat institucional és un altre aspecte interessant. Els ajuntaments no saben com gestionar la qüestió o estan d'una part, a favor de les creus. La majoria dels municipis de la Costa Brava són independentistes. I és revelador que passi aquí, on el turisme de la resta d’Espanya només és el 8% del total. El primer, un 20%, és català, i la majoria, estranger. El cost d'ofendre turistes nacionals és baix i es busca la publicitat internacional, encara que les disputes han esclatat entre catalans. A Tarragona, amb més turisme espanyol, no hi ha llaços ni creus.

Entre els estrangers de Llafranc, la majoria no se n'han assabentat, els és igual o els sembla bé si els deixen en pau. “Si no és cada dia i puc posar la tovallola respecto qualsevol protesta”, diu Max Hendricks, holandès. “No crec que ningú a Espanya sàpiga si en una platja de Croàcia hi ha una discussió per una qüestió política. No estem preocupats”, opina Martí Sabrià, gerent de Costa Brava Centre, associació d'empresaris de turisme. “Si això fos permanent, tot l'estiu, potser tindria repercussió. Igual que els talls de carreteres o trens. Esperem que no sigui així”. Ell, en tot cas, veu “més violència” en qui treu creus.

La veritat és que es percep una línia nítida entre el negoci i la ideologia. A l'entrada de cada poble hi ha una estelada, llaços als balcons, arbres i baranes, però és estrany veure’n a les botigues. I més encara a la solapa de dependents. Són conscients que és un tema que divideix, fa perdre clients. Per això es busquen espais comuns. Una de les poques que duu el llaç davant del públic és l’Elisa, venedora de bitllets del trenet turístic de Cadaqués: “M'ho vaig pensar, però estic tan indignada! Si els turistes em pregunten els deixo anar el míting. No veuràs gaires botigues o bars que en tinguin, diuen que la pela és la pela”. A l'oficina de turisme donen un altre motiu per creure que a l'estiu no passarà res: “Les nostres platges són petites, si posen creus ja no hi cap ningú”.