Vall d’Hebron prova una teràpia amb gossos per tractar el trastorn alcohòlic fetal

Els nous tractaments de què disposa l'Hospital Vall d’Hebron de Barcelona per tractar la síndrome alcohòlica fetal responen al nom de Lila, Bamba, Laica, Buba, Pipa i Menta. I borden. El servei de psiquiatria del centre ha posat en marxa un estudi pioner al món per analitzar si la teràpia assistida amb gossos millora la qualitat de vida dels nens que pateixen aquests trastorns, provocats pel consum excessiu d'alcohol durant l'embaràs. Aquesta síndrome es manifesta amb dany cognitiu, trastorns de conducta i problemes psicomotrius, entre d’altres.

La Lila i la Laica, dos labradors de pèl marró i blanc, descansen sota una taula plena de jocs. Al costat, sobre unes cadires de colors, la Bamba i la Pipa acaparen tota l'atenció de l’Alexei, de 8 anys, i en Denis, de 16, dos germans diagnosticats amb síndrome alcohòlica fetal. Els nens trien entre unes culleres de colors i els serveixen a la boca una llepolia a cada animal, com a recompensa per haver acabat un exercici. Estan contents i concentrats, amb prou feines conscients de les persones que els observen.

Els especialistes sostenen que les sessions de teràpia psicològica amb gossos poden millorar alguns símptomes que pateixen i fer augmentar la seva concentració o rebaixar la seva impulsivitat.

Els trastorns de l'espectre alcohòlic fetal (TEAF) aglutinen un paraigua de malalties provocades pel consum d'alcohol durant la gestació (aquesta pràctica pot generar alteracions neurològiques i físiques al fetus). El nivell d'afectació és variable: des de característiques físiques visibles (com la microcefàlia o problemes de creixement), fins a problemes conductuals greus (impulsivitat, hiperactivitat, etc.). També poden patir dany cognitiu i problemes socials —tenen dificultats per entendre els dobles sentits, són influenciables i no entenen el sentit de la propietat o els diners.

Els metges de Vall d’Hebron, que han atès i diagnosticat uns 300 menors, sabien que la teràpia assistida amb gossos era efectiva en altres patologies de salut mental amb símptomes comuns, com l'autisme. “Volem millorar la seva qualitat de vida, que puguin tenir xifres més baixes d'ansietat i treballar les seves habilitats socials”, apunta Nuria Gómez, especialista en TEAF.

La prova pilot ha començat amb una vintena de nens en sessions individuals. “El primer que es genera és l'adherència al tractament. Es crea un vincle entre l'animal i el nen. El gos és una eina, un canalitzador d'emocions”, explica Francesc Ristol, del Centre de Teràpies Assistides amb Gossos. Treballen, sobretot, la impulsivitat i l'ansietat. Per exemple, amb un circuit de psicomotricitat, que primer executa el gos, i després el nen, que l’observa concentrat, copia el que ha fet el gos.

Inés Benítez, mare adoptiva de l’Alexei i en Denis, ja nota els canvis després de les primeres sessions. “Estan més concentrats i ja es pot parlar amb ells. També ha canviat la seva relació amb els animals que tenim a casa”, apunta. Per treballar les habilitats socials, els facultatius estudien ampliar la teràpia amb gossos en sessions de grup.