_
_
_
_
_

Una flamant estació de l’AVE que no farà servir ningú

Foment ha construït en un poble de Lugo una infraestructura on els trens no pararan

Baixador de l'estació de Pobra de San Xiao.Vídeo: Ó. c. / EPV
Sonia Vizoso

En aquell temps en què Espanya planificava urbanitzacions i polígons industrials a tot arreu, al municipi gallec d'O Páramo (Lugo), de menys de 1.500 habitants, es va anunciar l'arribada de l'AVE amb totes les seves benediccions. El Ministeri de Foment va decidir el 2002, amb el PP al Govern, construir-hi una estació de tren, la primera en la història d'aquest petit ajuntament, com a part de la promesa línia d'alta velocitat entre Ourense i Lugo i per substituir l'antiga parada que dividia en dos des del 1878 la localitat veïna de Pobra de San Xiao (Láncara, Lugo). El lloc triat per al flamant edifici va ser Moscán, el poble de qui llavors i ara és l'alcalde d'O Páramo, el popular Gumersindo Rodríguez Liz, que fa 35 anys que agafa amb força la vara de comandament. I sumant-se també a aquesta onada d'il·lusió i progrés, el llavors president provincial del seu partit i de la Diputació de Lugo, Francisco Cacharro Pardo, ja desaparegut, va proclamar que allà mateix la seva institució hi executaria un gran parc empresarial.

Foment va adjudicar les obres de la variant ferroviària que incloïa la nova estació el 2006, ja amb el PSOE al Govern. Després d'una parsimoniosa execució, els treballs han arribat a terme i els veïns d'O Páramo han despertat del seu somni sense AVE, sense polígon industrial i sense servei de tren. Renfe ha confirmat a aquest diari que cap viatger podrà pujar o baixar en aquesta parada. Fonts oficials de la companyia expliquen que l'antiga estació de Pobra de San Xiao, substituïda per aquesta que tot just s'ha acabat, ja va ser clausurada el 2002 per falta de viatgers. “Si abans, quan l'estació era al poble no hi havia viatgers, ara que és lluny d'aquí, encara menys”, assenyalen des de l'empresa pública. Si algun dia funciona a Lugo una connexió d'alta velocitat, el baixador d'O Páramo tampoc tindrà sentit, ja que només és a uns 15 quilòmetres de la ciutat.

“Aquí no hi ha ni una ànima que pugi al tren”, admet l'alcalde d'O Páramo. Rodríguez Liz es mostra comprensiu amb la decisió de Renfe perquè “les empreses han de mirar per la seva rendibilitat”, però manté l'esperança que l'estació sense viatgers serveixi algun dia per a alguna cosa: “Aquestes infraestructures van ser les que en el seu moment van donar vida a aquests llocs, qui sap si no n'hi tornaran a donar d'ara endavant! Cal donar-li temps”. El projecte de polígon industrial, afirma, continua la seva calamitosa tramitació, pendent ara de modificació per ocupar una zona inundable.

Malgrat aquests 12 anys transcorreguts des que es van adjudicar les obres, l'estació, segons com es miri, tampoc s'ha retardat tant. En la pausada carrera de modernització ferroviària que es disputa a Galícia, la parada sense viatgers d'O Páramo ha arribat a la meta molt abans que l'AVE entre Ourense i Lugo al qual havia de donar servei. L'alta velocitat entre aquestes dues capitals, unides ara per un tren que triga gairebé dues hores a recórrer un centenar de quilòmetres, de moment només existeix en papers i mítings. La va prometre el Govern de José María Aznar com a compensació a la marea negra del Prestige i el 2009 el president gallec, Alberto Núñez Feijóo, va anunciar que l'executaria ell mateix des de la Xunta si el Govern de Rodríguez Zapatero finalment no la feia realitat.

Cartell de l'estació.
Cartell de l'estació.óscar corral

Com que avui no hi ha AVE a la vista, els 90 milions d'euros que ha invertit Foment en els set quilòmetres de variant ferroviària i a l'estació d'O Páramo serviran només per millorar una mica el trajecte d'aquest mandrós tren que uneix Lugo i Ourense. S'han suprimit 14 passos a nivell, destaca Adif, el gestor d'infraestructures ferroviàries, que també admet que l'edifici aixecat a Moscán només es fa servir els enclavaments, és a dir, els dispositius de regulació del tràfic de trens. “La possible parada de serveis ferroviaris de viatgers correspon a l'operadora”, es limita a respondre l'empresa assenyalant a Renfe. Sobre els diners gastats, Adif no veu possible “individualitzar” la quantitat que ha costat l'estació sense viatgers. Al·lega que està inclosa en un “únic contracte” amb la resta de les obres de la variant.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Sonia Vizoso
Redactora de EL PAÍS en Galicia. Es licenciada en Periodismo por la Universidad de Santiago. Lleva 25 años ejerciendo el oficio en la prensa escrita y ha formado parte de las redacciones de los periódicos Faro de Vigo, La Voz de Galicia y La Opinión de A Coruña, entre otros. En 2006 se incorporó a El País Galicia.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_