Gaudí, un expedient acadèmic amb un 5,4 de nota mitjana

Els dibuixos conservats de Gaudí a la càtedra de l’ETSAB són una de les joies de la biblioteca d’aquesta facultat, per on han passat la majoria d’arquitectes que han treballat a Catalunya. Un altre dels tresors que es conserven aquí és l’expedient acadèmic de Antoni Gaudí, en el qual no només apareixen les assignatures que va presentar perquè les hi convalidessin, el seu ingrés el 1873, el curs preparatori de 1873-1874, les qualificacions obtingudes en els diferents cursos, les assignatures en què es va matricular curs per curs, l’exercici de revàlida que va presentar el gener de 1877 i la data en què va obtenir el títol a Madrid en 1878; també porta adjunt un seguit de consideracions que il·lustren part de la seva biografia d’aquests anys, incloses 18 firmes autògrafes del jove aspirant a arquitecte. Tot un luxe.

D’entrada, a banda que en tots els impresos conservats fa gala que és “natural” de Reus, i en cap esmenta Riudoms, criden l’atenció les baixes qualificacions obtingudes per Gaudí en la seva carrera, que mostren un expedient irregular i poc brillant: la mitjana de les qualificacions obtingudes (foto de portada) no passa de l’aprovat de mitjana, un 5,4, segons barems actuals. Primera sorpresa per a algú a qui sempre s’ha considerat un geni superdotat, però que molts han utilitzat, una vegada més, per parlar del que és innat de la seva genialitat. Si observem l’expedient acadèmic amb deteniment, la gran majoria de les seves qualificacions (18 en total) van ser d’aprovat. Va obtenir un notable en Aplicació dels materials a la construcció, dos més a segon i tercer curs de Projectes i un únic excel·lent en primer curs de Projectes.

Segons el parer de Lahuerta, no caldria donar tantes voltes a aquestes males notes. “Com tants altres, Gaudí era un estudiant intel·ligent que sabia a què dedicar de debò les seves energies, com els magnífics projectes que realitza, i a què dedicar el mínim esforç per anar passant els cursos”. I assegura sense dubtar-ho, després de 40 anys en la docència, que “això és prototípic”.

Gaudí valorava l’experiència per sobre de l’estudi teòric com a mitjà de coneixement i segurament pensava que el seu aprenentatge era millor treballant directament amb professionals com Francesc de Paula Villar, Josep Fontseré o Joan Martorell, alguns dels arquitectes amb els quals va col·laborar alhora que cursava la carrera.

En l’expedient de 23 pàgines es pot seguir la seva evolució dins de l’escola. El 30 d’agost de 1876 sol·licita en un document escrit de pròpia i bella lletra poder fer un exercici per pujar nota, de notable a excel·lent en l’assignatura de Projectes. Rogent signa al costat admetent l’examen que va realitzar al mes següent i que el va portar a millorar la nota fins excel·lent. El 9 de juny de 1877 sol·licita, malgrat estar realitzant el servei militar —el 6 de febrer de 1875 havia ingressat com a soldat en l’arma d’infanteria a Barcelona, i com que era estudiant no va haver de participar en la Tercera Guerra Carlina ni es va embarcar a Cuba, sinó que va estar al cos administratiu sense moure’s de la ciutat—, poder realitzar els exàmens de tercer curs de Projectes aquell mes. El servei militar ja li havia impedit cursar amb normalitat l’assignatura de Teoria de l’art i examinar-se de Mecànica aplicada i estereotomia del curs 1875-1876. El juny de 1875 l’exèrcit li concedeix un “termini per atendre la carrera” i demana permís per escrit al director per examinar-se, una cosa a què Rogent accedeix el mateix dia.

El 30 de març de 1878, quinze dies després que a Madrid se li expedís el títol d’arquitecte, escriu per primera vegada: “Don Antoni Gaudí i Cornet, arquitecte”, i ho fa per fer una reclamació a la seva antiga escola: que li tornin els dibuixos que ha realitzat per aprovar les assignatures, i fa valer que a l’Escola Oficial de Madrid “es tornen absolutament tots els dibuixos excepte els de revàlida”. Com havia fet fins aquell moment el director Elies Rogent, al qual s’atribueix la frase “Li hem donat el títol a un geni o un boig, el temps ho dirà”, escriu al marge: “Lliuri’s al recurrent els dibuixos fets durant els cursos respectius, però no s’hi pot accedir respecte dels que formen part dels expedients de proves per no poder-se’ls desglossar”. Gràcies a aquesta decisió s’han conservat i són accessibles els dibuixos que permeten comprovar com era aquest jove aprenent d’arquitecte, revolucionari i mal estudiant anomenat Antoni Gaudí.