Confinats al bucle ‘sense papers’

“Per aconseguir els papers et demanen un any de contracte, però per aconseguir un contracte et demanen els papers; és així de simple”. Així descriu la vida de les persones en situació irregular, Pedro Molinas, un veneçolà que porta vuit anys a Barcelona i que des de dissabte a la tarda està tancat a l’antiga escola Massana, al barri del Raval, per protestar contra la situació en què es troba aquest col·lectiu i per demanar la derogació de la Llei d’Estrangeria.

El laberint burocràtic en què aterren les persones migrants que busquen noves oportunitats és també, segons lamenten els afectats, una barrera social. L’Administració no els té en compte, no surten a les estadístiques, no els regularitzen. És el cas d’auxiliars de la llar, jornalers o manters que treballen en negre i viuen amb la por de ser detinguts, d’ingressar en un Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) o de ser expulsats.

Unes cinquanta persones migrants i refugiades —que en són unes 20.000 a Barcelona, segons els seus càlculs—van decidir dissabte de fer un pas endavant pel que consideren “racisme institucional”, i van ocupar unes instal·lacions de l’antiga escola d’art Massana. L’Ajuntament ha obert una via de diàleg amb els activistes per determinar el futur de la protesta a l’edifici municipal.

El Govern de l’alcaldessa Ada Colau estén des del desembre passat un carnet que acredita l’arrelament de les persones en situació irregular, i que els permet evitar el CIE, però els activistes no creuen que n’hi hagi prou, i demanen més gestos, sobretot per part del Govern central. No tenir un DNI espanyol, expliquen, impedeix tenir el padró, la mateixa cobertura sanitària que les persones amb nacionalitat espanyola o les mateixes oportunitats laborals. “Jo porto deu anys a Barcelona, i sí, puc demanar la nacionalitat fent un examen, però no tinc temps d’estudiar, i després has d’esperar almenys tres anys perquè et diguin si ets apte o no”, lamenta Almas. Aquest pakistanès recorda que, a més, per a cada gestió has de demanar un certificat de penals al país d’origen. “Si jo visc aquí! Com volen que delinqueixi, a distància?”, es queixa.

“Hem decidit tancar-nos aquí fins que es derogui la Llei d’Estrangeria”, diu Natalia, que des del 2 d’abril participa en assemblees per reivindicar els drets dels migrants. El col·lectiu reprèn amb aquesta acció els tancaments en diferents esglésies de Barcelona amb què els sense papers van protestar diverses vegades durant la dècada dels 2000, i la darrera el desembre passat.

“Gràcies a aquests tancaments es va agilitzar el tema del padró i aconseguim coses, però tot és poc: les lleis són molt rígides i criminalitzen la migració”, assegura Enrique, un veterà de les protestes. El veneçolà Andrés Álvarez confia en el poder de les xarxes socials per donar a conèixer la seva situació: “Estic segur que el missatge arribarà”.