Les novetats en llibres de viatges i aventures del Sant Jordi 2018
Pocs llibres es troben avui de tan commovedors, no ja en el gènere de viatges, sinó en qualsevol altre, com 'Los gansos de las nieves'
Pocs llibres es troben avui de tan commovedors, no ja en el gènere de viatges, sinó en qualsevol altre, com Los gansos de las nieves(Errata Naturae), el relat en primera persona del jove britànic William Fiennes (cosí llunyà dels actors i de l’explorador) del seu trajecte de dos mesos amb automòbil, amb autobús, amb tren, seguint la migració d’aquestes aus, les oques blanques o oques nivals, a la primavera des de Texas, a través de les Grans Planes, fins a les seves remotes zones de nidificació a l’illa de Baffin, a l’Àrtic canadenc.
Veritable viatge iniciàtic i preciosa meditació sobre la vida, l’amistat i la idea de llar, d’enyorança i desarrelament, el llibre, que conté molts punts de contacte amb El tiempo de los regalos —i les seves continuacions— de Patrick Leigh Fermor (Fiennes és també un noi de bona família errant i àvid de coneixements darrere d’una destinació llunyana, encara que es tracti d’una Constantinoble plumífera), Los gansos de las nieves conté a més valuosa informació ornitològica, paisatges encisadors, escenes incomparables (el batre d’ales de 30.000 oques remuntant el vol a Sand Lake, com una detonació) i coses tan meravelloses com que el nom original de les aus de la història és “oca de més enllà del vent del nord”.
Los gansos de las nieves
Errata Naturae
344 pàgines
19,50 euros
El llibre s’inclou en els títols de nature writing en què el gènere, tan en voga, ofereix el millor de si mateix, i penso en títols amb els quals manté semblances, com H de Halcón, de Helen MacDonald (Ático de los Libros, 2015) i Los búfalos de Broken Heart, de Dan O’Brien (Errata Naturae, 2016).
Fiennes, que va publicar originalment The snow geese el 2002 (amb el llibre va guanyar diversos premis), va partir als Estats Units a la recerca de les oques després patir una malaltia (la síndrome de Crohn, un procés infecciós del tracte intestinal) que el va deixar prostrat una llarga temporada a casa dels seus pares. En curar-se va sentir una imperiosa necessitat de marxar i veure món, de fugir a l’aire lliure i la vida.
A la base del viatge cap les oques hi ha La gansa blanca, de Paul Gallico, una història sentimental sobre un faroner geperut que té cura d’una oca nívia, s’enamora d’una noia a la qual és incapaç de declarar-se i mor col·laborant en l’evacuació de Dunkerque. El llibre va impulsar Fiennes a aquest somni d’oques, a observar amb els seus propis ulls el sorprenent fenomen de l’emigració massiva a l’Amèrica del Nord: més de sis milions d’aquestes aus. Al darrere hi havia també la afició ornitològica inculcada pel pare a força de menjadores i prismàtics.
Los gansos de las nieves, escrit en estat de gràcia, és un llibre sobre ocells, la seva bellesa, la seva fascinació i els seus misteris, però molt especialment sobre persones: les que l’autor va trobant en el seu camí i ajuden amb simpatia el noi de les oques en el seu sorprenent viatge. La majoria no els tornarà a veure, però com les aus, deixaran un inesborrable record en ell, un rastre de càlides plomes per trobar al final, un cop vistes les meravelles del món salvatge, el camí de tornada a casa.
Tres raons per recomanar-lo
- Un llibre de viatge i aventura vital absolutament arravatador, ple de sentiment i emoció. Amb un punt iniciàtic i de meditació.
- Un cant a la vida salvatge amb imatges inoblidables en paratges d’una bellesa indòmita a la Nord-amèrica profunda.
- La quantitat d’informació sobre el món de les aus (mai més mirarà igual les oques), a més d’una entranyable galeria de retrats humans.
I a més a més
En el reino de hielo
Hampton Sides
Traducció de Miguel Marqués Capitán Swing
584 pàgines. 25 euros
La història de l’exploració polar és font inacabable de gaudi, almenys per als que la llegim, perquè els protagonistes ho van passar refotudament malament. De l’inacabable fons d’aventures que ha donat el gènere, En el reino del hielo n’explica una de poc coneguda en comparació amb les de Franklin (tan de moda ara per The terror), Scott o Shackleton. És la de l’expedició el 1879 de la USS Jeanette, un canonera de tres pals reconvertida en navili polar amb la qual el tinent George W. De Long va intentar arribar al pol Nord des de l’estret de Bering. El marí i els seus 32 homes van afrontar tota la sevícia de les gelades, inclòs el bloqueig del vaixell en el gel, la gana i el fred. Van provar d’escapar caminant per Sibèria, que ja és pla B. Hampton Sides narra la tremenda història de manera entretingudíssima en un llibre ple de detalls esgarrifosos.
Como yo atravesé África
Alexandre de Serpa Pinto
Traducció d’Eloisa Álvarez Ediciones del Viento
584 pàgines. 31 euros
Curiosament, Cómo yo atravesé África (Ediciones del Viento), les memòries de viatge de l’oficial de l’exèrcit portuguès Alexandre de Serpa Pinto de la seva travessa el 1877 del continent d’oest a est, i que transcorre en un lloc tan diferent de l’Àrtic, té en comú amb En el reino del hielo no només que també aquí el viatge inclou un sense fi de penalitats i perills, sinó que igualment hi apareix l’explorador Stanley. Efectivament, l’home que va trobar Livingstone va conèixer De Long i va assessorar el militar portuguès en la seva perillosa empresa. Amb ressons de Jules Verne, el llibre, que ens permet viure les exploracions portugueses a l’Àfrica austral, té l’interès i l’encant del relat de primera mà (caníbals, feres i traficants d’esclaus inclosos). Això sí, cal advertir que pot ser molt políticament incorrecte i que està carregat d’ethos colonial.
Próxima estación, Atenas
Petros Márkaris
Traducció de Montserrat Franquesa i Joaquim GestíTusquets
212 pàgines. 17 euros
És difícil imaginar un cicerone millor per recórrer Atenes que Petros Màrkaris, l’autor de novel·la negra que des de 1965 resideix a la ciutat, per la qual ha fet moure el seu detectiu de ficció, el comissari Kostas Kharitos. S’agraeix la seva guia, atesa la complexitat de la metròpoli, en l’actualitat encara sumida en l’ambient gris i depressiu de la profunda crisi grega. L’itinerari que proposa Màrkaris a Próxima estación Atenasés recórrer les 24 estacions de l’Elèctric, que és com els atenesos anomenen l’antic tren, reconvertit en la línia 1 del metro i que talla Atenes per la meitat tot mostrant les seves diferents capes socials. Des dels barris obrers portuaris del Pireu fins als de la petita burgesia i dels rics, passant per la bulliciosa Omonia, descobrim tots els secrets de l’urbs reclinada sota l’Acròpolis.
Las confesiones de Himmler
Arno Kersten
Traducció de Martin Simonson Pasado & Presente
512 pàgines. 36 euros
Ves si no és una aventura ser el massatgista de Heinrich Himmler: si li cruixies de més una vèrtebra, t’enviava a Dachau. Deixa’l anar, el Reichsführer. La peripècia de Felix Kersten (1898-1960), el cèlebre fisioterapeuta del cap de les SS, és de les més insòlites durant el nazisme. Contractat per alleujar els mals d’estómac de Himmler (normal, tenint en compte a què es dedicava...), es va convertir en membre del seu entorn i confident, ja que les sessions de massatge proporcionaven una intimitat insòlita. Las confesiones de Himmler és la publicació completa dels diaris de Kersten (que va escriure d’amagat) editats pel seu fill Arno juntament amb l’historiador suec Christen Bergström (Ardenes, Barbarroja). Felix Kersten és un tipus controvertit, però no hi ha dubte de l’interès del que explica.
Botánica para bebedores
Amy Stewart
Traducció d’Ana Herrera
Salamandra
408 pàgines. 29 euros
Un viatge a la beguda que és tota una aventura plena de saboroses dades i anècdotes. A Botánica para bebedores, que ja és títol, Amy Stewart ens parla de les plantes que han donat origen a les begudes més famoses, en un itinerari molt divertit per 150 espècies sota la premissa que les copes són pura horticultura. Stewart, el hobby del qual són les plantes verinoses (en té tot un jardí) i que ha escrit títols com La hierba que mató a la madre de Lincoln y otras atrocidades botánicas, aborda a Botánica para bebedores des de les plantes clàssiques transformades en alcohol (de l’atzavara al raïm), explicant coses com ara la manera de degustar un bon tequila o què passa amb el cuc del mezcal, fins als beuratges estranys fets amb plantes raríssimes i també perilloses. Inclou receptes...
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
Sobre la firma
