Les novetats de narrativa estrangera del Sant Jordi de 2018
Éric Vuillard explica el monstre del nazisme per mitjà de la connivència i complicitat de tercers
L'enginyeria inversa busca en part entendre el funcionament d’un mecanisme a partir de l’estudi dels seus components, es desmunten les peces i es tornen a ajuntar. Si parlem d’un cotxe, un petit cargol és tan important i procura tanta informació com una porta. Enginyeria inversa és el que d’alguna manera fa l’escriptor, dramaturg i cineasta Éric Vuillard (Lió, 1968) amb l’ascens de Hitler al poder en aquesta excepcional novel·la, darrer premi Goncourt. La seva estratègia consisteix a explicar el monstre del nazisme no a partir de la seva força maligna i de recursos demoníacs, sinó per mitjà de la connivència i complicitat de tercers: el gran empresariat alemany, els mediocres i pusil·lànimes polítics austríacs, l’irresponsable i passiu primer ministre Chamberlain…
“Quan l’autodestrucció entra al cor, al principi sembla només un gra de sorra. És com una migranya, una indigestió lleu, un dit infectat”, va escriure John Cheever als seus diaris. En això s’atura Vuillard, en com la destrucció d’Europa va ser en bona part autoinfligida i embastada a partir de gestos o capitulacions que en el seu moment van semblar innocus o menors.
L’ordre del dia
Traduccions de Jordi Martín i Javier Albiñana
Edicions 62 / Tusquets
144 pàgines
16 euros
La novel·la transmet amb humor (el dinar londinenc de Von Ribbentrop és impagable) i una extraordinària capacitat per detectar el detall rellevant, l’adveniment de la barbàrie. Ho fa en poc més de 140 pàgines, i mitjançant la selecció d’un grapat de moments i escenes. Trobem, per exemple, una reunió d’empresaris amb el nou canceller en què de grat aporten fortunes per tal que el partit nacionalsocialista arrasi amb qualsevol espurna de democràcia a Alemanya.
Les reverberacions del llibre sobre el present són esgarrifoses, en recordar-nos que aquells homes portaven cognoms com Opel, Siemens, Agfa, Bayern o Telefunken, i que els seus descendents van continuar finançant partits que miressin pels seus interessos econòmics. No menys ignominiós és que un feixista de la covardia de Schuschnigg, canceller austríac, acabés de professor de ciències polítiques a la Universitat de Sant Louis (Missouri) després de la guerra.
L’ordre del dia estén doncs el concepte de “la banalitat del mal” de Hanna Arendt a tot un grapat d’aliats estúpids i miserables —als quals la Història ha deixat en un segon pla— que van enfortir les regnes de sang que el nazisme necessità per portar a terme el seu pla d’aniquilació, sense oblidar-se tampoc de desidealitzar la imatge d’invulnerabilitat de l’exèrcit alemany amb un capítol antològic dedicat a una fallida mecànica general en el suposat passeig triomfal cap a Viena arran de l’Anschluss.
Vuillard és d’aquells autors que transmet la sensació que cada paraula —i fins i tot cada punt i cada coma— ha estat escollida amb cura, posada al lloc exacte, pensada per harmonitzar amb totes les precedents i les posteriors. És un virtuós del llenguatge, que l’afina com si tingués a les mans un Stradivarius.
Tres raons per recomanar-lo
- Exemple, poc freqüent en aquestes latituds, de com un fet històric poc tractat pot donar peu a una recreació genial.
- Per saber del paper mesquí d’uns polítics europeus i d’uns empresaris alemanys (Opel, Bayern...) davant l’ascens del nazisme</CF>.
- Traducció, en virtuosa literatura, de la banalitat del mal d’Arendt i reforç de la darrera historiografia sobre </CF>la feblesa de l’exèrcit alemany.
I a més a més
Les vuit muntanyes
Paolo Cognetti
Traduccions de Xavier Valls / César Palma
Navona / Literatura Random House
304 pàgines / 17,90 euros
La ficció que pretén celebrar la natura corre dos riscos: caure en una aproximació bucòlica, en un excés líric, i forçar-ne les bondats espirituals per entendre-la sobretot com una drecera per al creixement emocional. Paolo Cognetti (Milà, 1978) defuig tota temptació de fer de l’entorn rural una postal o un medicament. La muntanya ens ajuda a veure com som, però no ens transforma en el que som. Premi Strega al seu país i Médicis a la millor novel·la estrangera a França, l’obra segueix la trajectòria erràtica que amb el pas del temps va dibuixant l’amistat que mantenen des de nens en Pietro, noi de ciutat i de caràcter tancat, i en Bruno, noi de poble extravertit. Els Alps italians també són el rerefons on les relacions paternofilials, els valors personals i el caràcter adquireixen forma i sentit.
El conte de la serventa
Margaret Atwood
Traduccions de Xavier Pàmies / Elsa Mateo
Quaderns Crema / Salamandra
360 pàgines
20 euros
Arriba ara en català, en una acurada traducció, la famosa (per l’adaptació en sèrie televisiva) distopia esgarrifosa, i alhora mostra admirable de literatura anticipadora. La reconeguda autora canadenca es va basar en fets històrics reals —de la Nova Anglaterra dels primers colons a l’Iran més contemporani— per construir la República de Galaad, règim totalitari i teocràtic que no dubta a deixar les dones sense dret a decidir sobre el seu cos. En aquest context es desenvolupa la croada d’Offred per sobreviure a la seva esclavització, en un context on són només productores de criatures per a la classe privilegiada. Clàssic feminista des de la seva publicació original el 1985 i que veu amplificada avui la seva força en el marc de moviments com MeToo.
Moriria per tu i altres contes
Francis Scott Fitzerald
Traduccions de Marc Rubió / Justo Navarro
Anagrama
348 pàgines
14,99 euros
Quan del pare d’El gran Gatsby semblava tot escurat —fins i tot les meravelloses cartes a la seva filla—, apareixen 18 històries maleïdes, atès que, en bona mesura, no van veure mai la llum perquè el geni de Saint Paul es va rebel·lar contra la dictadura dels editors i del mercat (que li exigien retrats de joves i rics gaudint d’una eufòria eterna), apostant per temes i estils menys complaents. Amb només una excepció, tots els textos són dels anys trenta, període fosc i ple de desenganys, un desànim que es filtra en els relats, farcits de divorcis, desesperació, joves brillants que no arriben a l’èxit... però sempre sense renunciar a l’humor i el sarcasme de la casa. Anne Margaret Daniel (curadora del fons de l’autor a Princeton) prologa una edició que retorna al mag de l’elegància.
Lincoln al bardo
George Saunders
Traduccions de Yannick García / Javier Calvo
Edicions de 1984 / Seix Barral
448 pàgines
21 euros
Hi ha autors capaços d’expandir els límits de la literatura... i després hi ha George Saunders. Una imaginació fora de sèrie i una prosa explosiva han fet dels seus relats una de les propostes més radicalment enlluernadores de la literatura nord-americana actual. En el seu debut en la novel·la parteix de les visites que el president Lincoln va fer a la tomba del seu fill Willie, mort amb 11 anys, per presentar una cort de fantasmes —atrapats entre la vida terrenal i el Més Enllà— que, durant una nit, repassen les seves existències per endinsar-se en els racons més tèrbols de la condició humana. Referències? Premi Man Booker 2017, és a les llistes de The New York Times, Time, The Washington Post i The Guardian… Lloances de Zadie Smith, Jonathan Franzen…
Teoria general de l'oblit
José Eduardo Agualusa
Traduccions de Pere Comellas / Claudia Solans
Edicions del Periscopi / Edhasa
256 pàgines
El 1975, a prop de la seixantena i després d’un fort cop emocional, Ludovica Fernandes Mano, temorosa de la inestabilitat d’una Angola a les portes de la independència, es va tancar a la seva casa de Luanda amb un gos, Fantasma, on va romandre aïllada del món exterior 28 anys. En aquest temps va anar omplint quaderns amb anotacions i pintant dibuixos al carbó a les parets. A partir d’aquesta colpidora història real, el seu compatriota Agualusa ha construït una ficció per entendre els seus motius i apropar-se al seu dia a dia de reclusió voluntària, retratant de passada les convulsions politicosocials del país en les darreres dècades des dels ulls de diversos personatges. Crua i lírica, angoixant i tendra, és un artefacte per als que volen fugir dels camins transitats.
18 euros
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
