El tinent agredit d’Altsasu: “Vaig témer per la meva vida, ningú ens va ajudar”

El tinent de la Guàrdia Civil que va patir una agressió multitudinària a Altsasu (Navarra) el 15 d'octubre del 2016 juntament amb un company seu i les parelles de tots dos ha reconegut aquest dimarts “sense cap mena de dubte” quatre dels vuit acusats en el judici com els autors materials de la pallissa, en la qual va patir una fractura de turmell. El comandament del cos estatal ha manifestat que en l'agressió, que es va produir de matinada al bar Koxka de la localitat, van participar desenes de persones, que ningú els va ajudar i que va arribar a témer per la seva vida. “Estic segur que sabien que era guàrdia civil, la meva professió la coneixien perfectament”, ha assenyalat l'agent, a preguntes del fiscal José Perals, que reclama per als acusats penes que oscil·len entre els 12 i els 62 anys de presó per suposats delictes de lesions i amenaces amb caràcter terrorista per l'atac. Tots els acusats van negar dilluns, en la primera jornada del judici, que haguessin participat en l'agressió.

Els fets es van produir sobre les 2.30 de la matinada, el dissabte de fires d'Altsasu. Segons el tinent, quan el grup estava prenent una consumició al bar Koxka se'ls va apropar Jokin Unamuno, que coneixia professionalment d'haver-lo vist en actes d'Alde Hemendik i Ospa, moviments de l'esquerra abertzale que busquen l'expulsió de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional del País Basc i Navarra. Unamuno, que duia una boina, va ser “dels més actius en començar la baralla, cosa que va motivar l'inici de la baralla”, segons ha manifestat. Unamuno va entrar acompanyat d'una menor i, molt alterat, apropant-li la cara a la seva el va començar a increpar.

En aquell moment, els agents van començar a rebre cops de puny, puntades de peu i empentes a tot el cos, especialment a les cames, l'esquena i el cap. “Veig que a la meva parella la sacsegen, situo el sergent i decidim marxar, ens costa, es crea un passadís d'unes vint persones on seguim rebent cops, i arribem a la porta del bar”. Allà, hi havia més llum que a l'interior del Koxka, i el tinent va poder reconèixer Adur Ramírez i un altre jove més alt i amb els cabells llargs, Julen Goikoetxea, que també els estaven donant cops. “Això ho recordo amb més lucidesa”, ha afirmat el tinent, de 24 anys. Ja al carrer, un altre grup d'unes 15 o 20 persones els estava esperant. “Noto que rebo més cops, em començo a atordir, perdo l'estabilitat i em desplomo, caic a terra, amb molt de dolor i començo a sagnar”, ha recordat.

“Ningú ens va intentar ajudar. Ningú es va apropar a mi. L'única que jo recordo que era a prop va ser la Mari Jose [la seva parella], que en un moment es va posar damunt meu cobrint-me demanant que paressin, que paressin, per favor”, ha assenyalat.

El tinent, natural de València, feia gairebé un any que estava al capdavant de la caserna d'Altsasu quan es va produir l'agressió. En l'inici de la seva declaració, ha recordat el clima “peculiar” que imperava a la localitat, amb una forta implantació de l'esquerra abertzale. “Hi havia llocs on es podia anar i d'altres on no entraria perquè m'ho desaconsellaven o no em trobaria a gust, o em sentiria observat i no ben rebut. També hi havia llocs on et senties més abrigallat, avui ni això”. Companys que feia més anys que ell que eren a Altsasu l'advertien que “anés amb compte”, que “no tragués" la seva família "pel poble” i que “sempre anés acompanyat, mai sol”.

Malgrat aquestes prevencions, durant la seva estada a la localitat navarresa el tinent va intentar apropar la Guàrdia Civil a la població. Per fer-ho, i amb la col·laboració del rector de l'església dels Caputxins, va organitzar una jornada de portes obertes de la caserna a la qual van acudir unes 50 o 60 persones. Un grup d'Alde Hemendik, ha recordat, “va començar a increpar la gent que hi havia acudit, les mares que hi havien anat”. Algunes persones es van mostrar incòmodes perquè una fotògrafa estava prenent imatges dels assistents.

El segon acte d'acostament va ser el 12 d'octubre, tres dies abans de l'agressió, amb motiu de la festivitat de la Mare de Déu del Pilar, patrona del cos. “Vam tenir una problemàtica similar, a la porta de l'església van pintar Alde Hemendik (fora d'aquí, en basc). Vam intentar esborrar-ho, i el rector ens va dir que no ens preocupéssim, que s'havia de veure la vergonya que hi havia allà”, ha recordat la víctima. Durant el vi posterior a la missa, un grup d'assistents es va apropar al tinent per dir-li que un grup era a la porta de la parròquia increpant els qui entraven a l'acte. “En aquest grup vaig reconèixer Jokin Unamuno”, ha afirmat.