El judici per terrorisme als agressors d’Altsasu, pendent d’un pacte d’última hora

El judici per terrorisme contra vuit joves que la matinada del 15 d'octubre de 2016 suposadament van agredir dos guàrdies civils i les seves parelles durant les festes patronals d’Altsasu (Navarra) comença aquest dilluns a la seu de l’Audiència Nacional de San Fernando de Henares (Madrid). En la vista oral es jutjaran els actes violents de tall nacionalista basc més greus des que ETA va abandonar l'activitat armada l'octubre de 2011. La fiscalia reclama almenys 50 anys de presó per a set dels vuit acusats, i de dotze anys per a la vuitena integrant de la banqueta, Ainara Urkijo. L'enorme gravetat de les penes en relació a les lesions de les víctimes –un guàrdia va patir una fractura de turmell i l'altre diverses contusions– deriva que la fiscalia i les acusacions populars tipifiquen els fets com a lesions i amenaces terroristes, una qualificació que ha estat discutida per sectors progressistes de la política i el dret.

El resultat de la vista oral es troba pendent d'un possible acord d'última hora entre els advocats dels acusats –del col·lectiu de lletrats habitual de l'esquerra abertzale– i la fiscalia. No obstant això, fonts del ministeri públic es mostraven escèptiques aquesta setmana sobre la consecució d’aquest pacte, que passaria per reconèixer els fets a canvi d'una rebaixa en la pena. Tres dels suposats agressors, Oihan Arnanz, Jokin Unamuno i Adur Ramírez, romanen a la presó provisional des del 14 de novembre de 2016.Altres quatre estan en llibertat després de passar per la presó.

L'agressió multitudinària en la qual els agents van resultar lesionats i que l'esquerra abertzale intenta reduir a la categoria de baralla de bar, s'emmarca, segons la fiscalia, en la campanya Alde Hemendik (“fora d'aquí”, en basc) de fustigació i pressió contra les forces de seguretat de l’Estat per aconseguir la seva sortida del País Basc i Navarra. Aquesta campanya, creada per ETA, ha tingut “continuïtat” malgrat el cessament de l'activitat violenta de la banda terrorista, segons la Fiscalia.

Aquell 15 d'octubre, sobre les 2.30 de la matinada, dos guàrdies civils –un tinent i un sergent- es trobaven prenent copes juntament amb les seves parelles al bar Koxka, d’Altsasu, un municipi navarrès de 7.000 habitants que limita amb Guipúscoa i Àlaba, i un dels fortins tradicionals de l'esquerra abertzale en la comunitat foral. Segons el relat, el tinent va entrar al bany, i en sortir va ser abordat per Oihan Arnanz, que li va preguntar si era un “madero”. Poc després, dins de l'establiment, algú que no ha arribat a ser identificat, va llançar al grup un got de plàstic, que no els va causar cap dany.

Els guàrdies i les seves xicotes van romandre al Koxka fins que, al voltant de les 4 de la matinada, va entrar al bar Jokin Unamuno, que es va encarar amb el sergent. Quan el tinent el va intentar calmar dient-li pel nom, Unamuno va començar a cridar-los que marxessin del bar. Una noia menor d'edat que anava amb ell va encoratjar un grup de persones per envoltar els guàrdies i les seves xicotes.

"Us hem de matar"

De seguida, segons la Fiscalia, unes 25 persones van envoltar les quatre víctimes i van començar a insultar-les: “Marxeu d'aquí, fills de puta, us hem de matar per ser guàrdies civils, cabrons, txakurras (gossos)”. Immediatament van començar els cops dins del bar. Un passadís d'agressors va propinar cops de puny, empentes i puntades als guàrdies i les seves parelles.

Una vegada al carrer, l'agressió va continuar. Segons l'escrit, el tinent i el sergent van ser atacats en aquest moment amb “gran violència i brutalitat” especialment per Jokin Unamuno, Jon Ander Cob i Julen Goikoetxea. Amb els agents a terra, altres tres joves —el citat Arnanz, Adur Ramírez de Alda i Aratz Urrizola— van començar a donar-los puntades al cap i l'esquena. La xicota del sergent, en provar de defensar-lo, també va ser copejada. El tinent, amb una cama trencada, no podia aixecar-se.

Quan els agents de la Policia Foral van acudir al lloc de l'agressió, una vegada traslladats els ferits a l'hospital, van detenir, entre un gran tumult Jokin Unamuno. Oihan Arnanz es va encarar amb un agent i suposadament va amenaçar de donar-li un cop de puny. Al seu costat, Ainara Urkijo va amenaçar la parella del sergent dient: “Això que us ha passat és per sortir d'allà dalt, cada vegada que sortiu us passarà el mateix així que el que has de fer és no sortir d'allà”, referint-se a la casa caserna de la Guàrdia Civil d’Altsasu.

El tinent va sofrir, a causa de l'agressió, una fractura de turmell que va requerir tractament quirúrgic i contusions. Va estar fora de servei 92 dies. La seva xicota, a més de diferents contusions, pateix ansietat. “Aquesta situació es va veure agreujada en creuar-se pel carrer amb un dels seus agressors i per la situació que viuen els seus pares a Altsasu, on resideixen i reben amenaces i insults”, afirma la fiscalia. El sergent va trigar a guarir-se de les seves lesions a l'esquena i les cames 53 dies, mentre que la seva xicota, a més de les lesions —contractures cervicals, hematomes— segueix sota control psicològic amb visites programades cada 15 dies per estrès posttraumàtic.

La fiscalia atribueix a set dels vuit acusats un total de quatre delictes de lesions amb caràcter terrorista, penats cadascun amb un mínim de dotze anys i mig de presó. Per a Oihan Arnanz reclama 12 anys i mig més per amenaça, pena que sol·licita per a la vuitena acusada, Ainara Urkijo. En cas que la Secció Primera penal de l’Audiència Nacional no apreciï aquests delictes, la fiscalia planteja, subsidiàriament, que els fets siguin considerats com desordres públics terroristes, atemptat, lesions ordinàries i amenaces terroristes, amb penes que oscil·len entre els 18 anys i 30 anys i mig de presó.

La campanya Alde Hemendik, que també es desenvolupa sota les denominacions Fan Hemendik y Ospa!, té dues finalitats: la primera “influir de manera negativa en la qualitat de vida dels membres de la Guàrdia Civil, així com en la dels seus familiars i amistats com a pas previ a la seva exclusió social”. La segona consisteix a “crear un clima de por i rebuig entre els ciutadans, instant-los (...) a no entaular cap vincle afectiu o d'amistat o cortesia amb membres de la Guàrdia Civil”.

“La no contemplació d'aquests preceptes per part d'algun ciutadà el converteix automàticament en afí al cos i, per tant, en qualsevol moment tant la seva persona com els seus béns o fins i tot les seves vinculacions directes passen a convertir-se en objectiu de la dinàmica Alde Hemendik i dels diferents grupuscles de marcat caràcter violent”, assenyala la Fiscalia en el seu escrit de qualificació.