El judici sobre l’agressió als guàrdies d’Altsasu arrenca sense acord a l’Audiència Nacional
La Fiscalia i les acusacions populars consideren que es tracta d'un delicte de terrorisme
El judici sobre l'agressió multitudinària a un tinent i un sergent de la Guàrdia Civil i a les seves parelles a Altsasu (Navarra), l'octubre del 2016, ha començat aquest dilluns a l'Audiència Nacional sense que les acusacions i les defenses dels vuit acusats hagin arribat a un acord previ que permeti rebaixar les penes a canvi de reconèixer els fets. La Fiscalia manté la seva qualificació inicial de lesions i amenaces de caràcter terrorista, per les quals reclama penes d'entre 62 i 12 anys de presó per als vuit joves que s'asseuen al banc dels acusats. Els joves han arribat a la seu del tribunal, a San Fernando de Henares (Madrid), acompanyats de prop d'un centenar de simpatitzants que han viatjat des de Navarra en autobusos i cotxes particulars.
La vista oral ha començat amb l'interrogatori dels acusats, després que el tribunal hagi rebutjat, amb la protesta de les defenses, la presentació de qüestions prèvies en tractar-se d'un procediment sumari. El primer que ha declarat ha estat Jokin Unamuno, que s'ha acollit al seu dret a no respondre a les preguntes de les acusacions i només ha acceptat preguntes de les defenses.
Unamuno, a preguntes de la seva advocada, Amaia Izko, ha rebutjat haver colpejat, increpat o insultat els guàrdies i les seves parelles la matinada del 15 d'octubre del 2016 al bar Koxka d'Altsasu. Segons la seva versió, es va apropar “bastant borratxo” al grup després que en les setmanes anteriors la Guàrdia Civil li hagués posat quatre multes, dues per qüestions de seguretat viària i dues més per un acte al carrer organitzat per Ospa, un moviment contra la presència de les Forces i els Cossos de Seguretat de l'Estat al País Basc i Navarra, i una manifestació no comunicada pels presos d'ETA.
Segons Unamuno, va discutir “durant un minut” amb el tinent agredit: “No els vaig dir que no tenien dret a ser al bar; crec que els vaig dir ‘quina barra que teniu per dedicar-vos a no parar de multar joves del poble i anar als bars on van els joves habitualment’. No recordo haver-los insultat, jo diria que no els vaig insultar”, ha assenyalat.
Unamuno, a la presó des de novembre del 2016, ha afirmat que en un moment “es va muntar un enrenou” amb “empentes”, i que ell es va quedar discutint amb el tinent a la barra. Després va veure que part de la gent del bar sortia, i que ell va sortir al cap d'una estona i va veure el tinent estès a terra al carrer. “No vaig tenir cap intenció d'agredir-los, ni de provocar una agressió per part d'altres persones; no vaig acordar res ni vaig voler provocar res, però en el context potser vaig provocar els fets, estàvem de festa a les cinc de la matinada i tothom força begut. Sento que per una cosa que potser jo vaig fer de forma inconscient, perquè estava borratxo, va passar el que va passar”, ha manifestat.
L'acusat ha negat ser representant o promotor del moviment Ospa, ni tenir cap responsabilitat específica en aquesta organització, amb la qual ha dit que col·labora “de manera esporàdica” i “no continuada”. Ha afirmat que va demanar a l'Ajuntament els permisos per fer un acte d'Ospa perquè ja “tenia experiència” a tractar amb el Consistori per organitzar les txoznas [casetes] de les festes patronals.
Després de la declaració, el fiscal José Perals, ha demanat al tribunal que es llegeixin les declaracions que va prestar Unamuno davant del jutjat d'instrucció número 3 de Pamplona, en les quals va donar una versió diferent de la que ha ofert aquest dilluns. En aquella ocasió, va negar que conegués els guàrdies civils agredits i la seva condició d'agents de l'autoritat.
Després d'Unamuno, han prestat declaració, també només a la seva defensa, els altres dos acusats que són a la presó, Adur Ramírez d'Alda i Oihan Arnanz. Tots dos han negat haver participat en l'agressió als agents. El primer ha assenyalat que no va ser al bar Koxka aquella nit, i que en el moment de l'agressió ja era a casa seva. Arnanz, per a qui la Fiscalia reclama la pena més elevada, 62 anys de presó, sí que ha reconegut haver estat al bar en el moment en què es va iniciar l'aldarull, i haver intercanviat paraules amb les víctimes, encara que sense saber que pertanyien al cos estatal. "Em deuen estar confonent amb una altra persona", ha afirmat.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.