Els controladors aeris vaticinen un estiu de “col·lapse” al Prat

Els controladors aeris avisen d'un estiu de “col·lapse” a l'aeroport del Prat. L'escassetat de supervisors a les torres de control s'ha fet crònica i, malgrat les convocatòries de Enaire per contractar nous professionals, no es va a arribar a temps per distendre l'intens quadrant de torns previst en temporada alta. “No és una previsió pessimista, és realista”, anticipa Pau Marí, portaveu del sindicat Unió Sindical de Controladors Aeris (USCA). L'aeroport acumula ja un 9,4% més de passatgers que l'any passat en aquestes dates.

El Prat està en camí de superar el rècord dels 47,2 milions de passatgers del 2017 perquè, a l’estiu, les aerolínies han anunciat més seients a la venda i més activitat. “Som una plantilla que ja està molt espremuda, l'empresa ens posa al límit i no podrem donar proveïment”, apunta Marí en nom de l’USCA. Enaire, l'empresa que gestiona la plantilla de controladors aeris, ha llançat en els dos últims anys sengles convocatòries, d'un centenar de places cadascuna, per contractar a nous professionals. “Després de deu anys sense treure cap convocatòria, ens n’alegrem, però a curt termini no es resol res perquè la formació i el procés d'habilitació perquè els nous puguin ocupar una plaça s'allarga uns dos anys”, diu Marí.

La potència del Prat és més notòria en trànsit de passatgers que en nombre d'operacions, ja que les companyies opten per operar amb avions de més grandària. A les tres freqüències diàries del colós Airbus 380 d’Emirates cal sumar-li l’Airbus 340-600 de Qatar Airways, i altres monstres de l'aire com el Boeing 747-400 de la israeliana El AL o el Boeing 777 d’American Airlines. “Moure avions més grans implica més dificultats i més feina”.

Amb una mitjana de 68 moviments per hora, el Prat suposadament podria créixer fins als 72, segons Aena. “No és real barrejar aquests nombres”, matisa el portaveu dels controladors. I alerta que, si Aena segueix oferint els slots per sobre de les capacitats reals de la instal·lació i del personal operatiu, “els retards seran inevitables”. Com a exemple, exposa: “És com si un hospital accepta més pacients sense contractar més doctors”.

A la torre de control del Prat hi ha 70 controladors i al centre de control aeri de Gavà, que supervisa el trànsit de Reus i Girona, n’hi ha 400 més. Fan torns de vuit hores i, suposadament, enllacen cinc dies laborables per cada tres de descans. Però Enaire recorre sovint al que es coneix com a “jornada irregular”: retallar un dia de descans per cobrir buits en els torns de més activitat.