Espanya lliura a Alemanya vídeos que demostren la violència del procés

Fiscals espanyols i alemanys van mantenir dijous una reunió a la Haia (Països Baixos) en la qual els primers van lliurar nombroses proves, entre les quals hi ha diversos vídeos amb episodis de violència relacionats amb el procés, amb l'objectiu de justificar la imputació del delicte de rebel·lió a l'expresident de la Generalitat de Catalunya Carles Puigdemont. Els fiscals alemanys, que el 3 d'abril ja van defensar davant l'Audiència de Schleswig-Holstein el delicte de rebel·lió, s'han compromès a intentar convèncer els jutges alemanys que reconsiderin la seva decisió de lliurar Puigdemont només per malversació.

L'equip de fiscals espanyols que es van desplaçar dijous al matí a les dependències de l'Eurojust, l'organisme de coordinació judicial entre els països membres de la Unió Europea, ha lliurat als seus homòlegs alemanys més proves sobre la implicació de Puigdemont en el procés, fonamentalment vídeos d'accions violentes i informes policials que intenten demostrar l'existència de violència i, d'aquesta manera, justificar la imputació del delicte de rebel·lió contra l'expresident, segons van confirmar ahir fonts jurídiques.

La reunió, acordada confidencialment entre els fiscals de tots dos països, va servir per unificar criteris en el lliurament de Puigdemont i arriba després que el tribunal de Schleswig-Holstein, en una primera resolució després de la detenció del polític català el passat 25 de març, hagi rebutjat lliurar-lo a Espanya pel delicte de rebel·lió i hagi posat pegues a la malversació de fons públics, els dos delictes pels quals el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena reclama Puigdemont a Alemanya.

La decisió última sobre el lliurament de l'expresident de la Generalitat de Catalunya encara no està tancada, ja que el citat tribunal va demanar a Espanya que aportés més proves per justificar el delicte de malversació de diners públics. Per això els fiscals alemanys, que en aquest assumpte representen Espanya, han volgut reunir-se personalment amb els espanyols a la ciutat holandesa.

L'objectiu és que, aprofitant les proves sol·licitades pels tres jutges del tribunal, els fiscals incloguin noves evidències que obliguin a reconsiderar la decisió inicial. Amb aquesta aportació de proves, els fiscals volen fer veure al tribunal de Schleswig-Holstein que la seva tasca no és instruir la causa, que per això ja hi ha el jutge del Tribunal Suprem, i que Puigdemont ha de ser enviat a Espanya pels delictes sol·licitats o, com a mínim, pel de sedició si el de rebel·lió es descarta.

Ja al març, abans que el tribunal alemany dictés aquesta primera resolució, els fiscals espanyols van contactar amb els seus col·legues alemanys i els van facilitar abundant documentació sobre el sumari que instrueix Llarena i que avala l'ordre de processament que ha dictat contra la cúpula independentista. La Fiscalia alemanya va assumir íntegrament des del principi els postulats de l'espanyola.

Després del revés del tribunal, totes dues delegacions han optat ara per reunir-se personalment a la seu de l'Eurojust i analitzar in situ la nova documentació que està oferint el sumari sobre el procés. I no només la que acredita la malversació de fons públics.

Altres delictes

El primer objectiu del Suprem és que Alemanya lliuri Puigdemont per rebel·lió per poder jutjar-lo per aquest delicte, el principal dels dos que se li atribueixen i el que vertebra tota la causa oberta a l'alt tribunal contra els líders del procés. Per aconseguir-ho, hi ha dos camins. El més directe, i al qual s'aferra el Suprem, és que l'Audiència de Schleswig-Holstein reconsideri la decisió que va adoptar la setmana passada. Aquí s'enquadra la reunió mantinguda ahir entre les fiscalies de tots dos països.

Però si els jutges alemanys no canvien d'opinió, l'única via possible que li queda a Llarena és acudir al Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) perquè es pronunciï sobre si Alemanya ha aplicat correctament la normativa de les euroordres.

El Suprem, segons les fonts consultades, només acudirà al tribunal amb seu a Luxemburg una vegada la justícia alemanya comuniqui la seva decisió definitiva sobre Puigdemont i en el cas que aquesta no convenci l'instructor espanyol. Si això passa, Llarena rebutjaria que l'expresident fos lliurat fins que el Tribunal de Justícia de la UE no s'hi pronunciés.

En principi, el Suprem està disposat a intentar frenar qualsevol resolució del tribunal alemany que exclogui la rebel·lió. Però la Fiscalia i l'alt tribunal sospesen també fer una nova petició a Alemanya amb altres delictes que Llarena va descartar en la seva ordre de processament i en l'euroordre perquè les conductes que castiguen estaven incloses en el de rebel·lió i per no facilitar d'entrada que la justícia dels països on hi ha els fugits optés per aquests delictes, que el Suprem ha considerat fins ara subsidiaris al principal. Aquí podrien entrar el delicte de conspiració per a la rebel·lió –que la sala penal del Suprem sempre ha mantingut com una opció possible i que té un equivalent clar al Codi Penal alemany–, la sedició –que Llarena ha mantingut durant tota la instrucció com a subsidiari del de rebel·lió–, el d'organització criminal o el de desobediència, entre d'altres.

Assumir aquesta possibilitat implicaria assumir que Puigdemont pugui ser jutjat per delictes diferents (i, encara que greus, de menor entitat) que els membres de la cúpula independentista que s'han quedat a Espanya. Les fonts consultades de la Fiscalia i l'alt tribunal donen per fet que, si s'arriba a aquest punt, aquesta paradoxa no ha de ser visible en un mateix judici, sinó que els processats que són a Espanya seran jutjats a la tardor i els fugits, a mesura que vagin resolent els tribunals de cada país. L'alt tribunal pretén obrir judici oral al final de l'estiu i cada vegada és més llunyana la possibilitat que llavors hagin fructificat els lliuraments dels fugits.