Brussel·les creu que la justícia alemanya va actuar correctament en el cas Puigdemont

Brussel·les no combrega amb els que pensen que l'actuació de la justícia alemanya en el cas Puigdemont suposa una ingerència inacceptable. Al contrari: la Comissió Europea ha explicat aquest dimecres que el tribunal alemany de Schleswig-Holstein ha actuat "de conformitat amb les normes" en la seva decisió de rebutjar el lliurament a Espanya de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont pel delicte de rebel·lió. Així ho ha assegurat la comissària txeca de Justícia, Vera Jourová, que a més ha explicat que no preveu fer canvis en el funcionament de l'euroordre per ampliar la llista de delictes —per incloure els de rebel·lió o sedició— pels quals està prevista l'extradició automàtica.

Preguntada per les possibles errades que la decisió adoptada pel jutge alemany pogués revelar sobre el funcionament de l'ordre europea d'arrest, la responsable de Justícia a la UE ha respost taxativament que s'han complert les normes i que els problemes d'aquest instrument judicial "no tenen res a veure amb una situació d'Alemanya contra Espanya". Jourová ha descartat qualsevol tipus de modificació en aquesta eina, que permet extradir de manera més àgil els reclamats per delictes greus entre els Estats membres. Espanya havia al·ludit a la possibilitat que calgués fer millores per agilitar l'euroordre.

Els comentaris de Jourová se sumen a una cadena de revessos diplomàtics i judicials per a Espanya en l'àmbit europeu. Encara que tant les autoritats europees com els Estats membres han donat suport públicament al Govern espanyol davant del repte independentista, la incomprensió respecte a la falta de vies polítiques per resoldre l'assumpte internament augmenta. Primer la batalla judicial va ser amb Bèlgica, considerat un Estat sensible a la realitat nacionalista per les seves pròpies singularitats amb la regió flamenca. Però el fet que l'escepticisme dels jutges s'hagi traslladat a Alemanya, un dels aliats més sòlids d'Espanya a la UE i poc procliu a vel·leïtats independentistes, revela un problema més profund.

Quan Brussel·les va alçar la veu per defensar el respecte a la Constitució espanyola davant de l'intent d'imposar la independència al marge de la llei, els seus responsables van afegir un altre missatge. El vicepresident primer de la Comissió, Frans Timmermans, va demanar "diàleg", sense voler precisar més. El primer ministre irlandès, Leo Varadkar, va aprofitar fa uns mesos la seva presència al Parlament Europeu per instar el Govern de Madrid a "obrir un diàleg amb el Govern de Catalunya". Varadkar, membre del Partit Popular Europeu, és poc sospitós de compartir les tesis del nacionalisme català. I, no obstant això, com altres representants d'aquest partit, també a Alemanya, va trobar a faltar estratègia política en la gestió d'aquest assumpte tan delicat.

La UE va fer pinya amb Espanya després del referèndum de l'1 d'octubre: tant les institucions europees com els socis van donar llavors un suport sense fissures a l'Executiu espanyol, malgrat que des del principi es van sentir crítiques contra l'ús de la força policial. Sense el suport explícit i granític de la Unió, el desafiament independentista hauria estat molt més nociu. I, no obstant això, Brussel·les comença a impacientar-se: el procés és i serà "un assumpte intern" d'Espanya, però a les institucions europees no s'entén la gestió "exclusivament judicial" per part de l'Executiu de Mariano Rajoy, cada vegada més exposat a les crítiques —en privat, de moment no en públic— per part dels mandataris de la UE. La Comissió matisa que el desafiament català "és un assumpte intern" i que la petició de diàleg "es va fer en el context de violència de l'1-O", i rebutja rotundament "implicar-se, intervenir o fer de mediadora" a curt, mitjà i llarg termini, segons una alta font comunitària.

Quant de crèdit addicional li queda a Espanya a la UE? Les declaracions de Jourová i les anades i vingudes del Govern alemany respecte al cas Puigdemont suggereixen que cada vegada menys, segons les fonts consultades. La ministra de Justícia germana, la socialdemòcrata Katarina Barley, va apuntar divendres que la decisió judicial —que descarta lliurar Puigdemont per rebel·lió i expressa els seus dubtes sobre la malversació— és "absolutament correcta, esperada" i que Puigdemont viurà ara "lliure en un país lliure", en referència a Alemanya. Malgrat que aquestes declaracions van ser matisades després per un portaveu d'Angela Merkel, Brussel·les deixa clar avui que les autoritats alemanyes han fet el correcte: "Els experts no ens han anunciat o alertat de cap aplicació incorrecta de l'ordre de detenció europea a Alemanya".