‘Klatelloten’ alemany

L'Audiència Territorial de Schleswig-Holstein va decidir ahir dijous al vespre deixar en llibertat Carles Puigdemont i assegura que no veu admissible el delicte de rebel·lió que li imputa la justícia espanyola en la petició d'extradició de l'expresident de la Generalitat. Aquest és el resum del que avui recull la premsa, començant per l'alemanya:

“Schleswig colpeja Espanya” és el titular que obre l’edició digital de l'Spiegel. L’article subratlla que Puigdemont sempre ha fet crides a la no violència, tot i que el diari considera que en l’escalada separatista l’existència de conflictes violents no sembla exclosa. El diari insisteix que el concepte de violència que, segons els jutges del tribunal de Schleswig, justificaria parlar de rebel·lió es basa en el fet que aquesta violència hauria d’haver doblegat la voluntat d’un òrgan constitucional, fet que no s’ha produït. L’article acaba considerant el veredicte com un triomf de Puigdemont després de moltes derrotes polítiques. El Zeit Online també obre amb la notícia. També ho fa el Frankfurter Allgemeine amb un “Victòria d’etapa per a Puigdemont”. Un dels articles assenyala que la decisió afegeix combustible al conflicte entre Madrid i Catalunya. Aquest diari, com d’altres, recorda que Espanya amenaçava amb 30 anys de presó un home de 55. El Welt es més discret en el tractament de la portada digital. L’article diu que “l’evidència que Puigdemont a Espanya podria patir el risc d’una persecució política no és tal per al tribunal”. El text acaba recordant que Catalunya està manada temporalment des de Madrid. El sensacionalista Bild amb prou feines inclou un breu a la portada digital, però és dels pocs que en l’article parla del processament del cap dels Mossos, Josep Lluís Trapero, per sedició i “pertinença a organització criminal”.

La construcció del relat contra l’expresident de la Generalitat s’ensorra. “La política alemanya ja no es pot amagar darrere la justícia”, diu el Suddeutsche Zeitung, de Múnic. El diari afirma que els jutges alemanys tenien mal de ventre amb la petició espanyola. Per a l’autor de l’article, la decisió demostra que Europa no preveu la petició d’extradició com una reverència que un país ha de fer a un altre. Els jutges no poden renunciar a examinar el cas. “Per això, cal elogiar els jutges de Schleswig”. A Bèlgica, Le Soir recull al titular d’una de les notícies que dedica al tema la reacció del Govern espanyol dient que respecta la decisió judicial, “li agradi o no”. The New York Times, que dimecres demanava a Berlín un gest conciliador cap a Catalunya, on la confrontació han anat massa lluny, destaca que Puigdemont no pot ser extradit per rebel·lió i recull l’alegria de diferents polítics independentistes, que elogien la justícia alemanya i celebren la bufetada que ha donat a l’Estat espanyol.

“Caldrà veure com reaccionen Llarena i la Fiscalia, però el descrèdit internacional és, ara mateix, absolut”, diu l’editorial de l’Ara, que es pregunta irònicament si els jutges alemanys “són víctimes de l’adoctrinament secessionista”. Segons l’editorial, la decisió del tribunal germànic desmunta el nucli de la causa. Esther Vera també parla de bufetada a l’Estat, que té a les seves mans la repressió, “però el món mira i ho fa amb criteris no polititzats”. Jordi Panyella a El Punt Avui afirma que Llarena té un problema. “La conseqüència de la decisió de la justícia alemanya d’ahir és clara i evident. El jutge Pablo Llarena té un problema, si més no de credibilitat. I la pregunta que immediatament cal plantejar-se també és evident: es pot seguir plantejant una acusació en termes d’organització criminal o delinqüència organitzada si no pots portar a judici qui consideres que és el màxim responsable de l’entramat delictiu?”. A l’editorial, el diari elogia l’estratègia de Puigdemont amb el seu exili. “A més de multiplicar la internacionalització del conflicte i visualitzar la repressió espanyola del procés sobiranista, ha obert una esquerda colossal entre la justícia espanyola i la justícia europea”. Xevi Xirgu és un altre dels molts articulistes que s’apunta a la metàfora de la plantofada.

Màrius Carol, a La Vanguardia, parla de “cop dur a la cúpula de la justícia espanyola”. L’editorial comenta que el rigorisme judicial espanyol no té un reflex simètric en la justícia alemanya. La decisió judicial “marca un abans i un després en el procés a l’independentisme. O, si més no, en la forma en què s’ha instruït fins ara. La justícia espanyola és sobirana. Però l’alemanya acaba de dir-li –i tot Europa ho ha sentit– que les coses es poden fer d’una altra manera”. A El Periódico, Argelia Queralt recorda que experts espanyols ja havien advertit que el concepte penal alemany de violència no portava a validar el suposat delicte de rebel·lió. Queralt subratlla que els mateixos jutges aclareixen que no hi ha indicis que Puigdemont fos perseguit políticament a Espanya en cas de ser extradit. Segons l’editorial del diari, si Llarena manté les acusacions en funció del país on s’hagin detingut els encausats entrarà en un laberint jurídic que pot perjudicar el prestigi de la justícia davant dels socis europeus. Si reconsidera la seva posició en funció del que han dit els jutges alemanys, “serà molt difícil de mantenir la presó provisional per als encausats”. El diari veu que s’obre una oportunitat sobrevinguda si els independentistes i Rajoy volen recuperar el protagonisme de la política.

“La mateixa euroordre que el jutge alemany acaba de desprestigiar, a més d’humiliar la pacient i exhaustiva tasca de les més altes magistratures espanyoles”, fa mal a les institucions europees, diu l’editorial d’El Mundo. Segons el diari, Alemanya és un país que prohibeix el secessionisme però es desentén d’aquest mateix problema si afecta Espanya. El diari critica un Rajoy que no ha sabut fer pedagogia. “Els espanyols seran durs amb aquest fracàs, com no ho han fet amb cap altre Govern. Per l’estremidora raó que potser no té remei". Manuel Marraco explica que Llarena podria tornar a retirar l’euroordre per intentar activar-la quan Puigdemont trepitgés un altre país, com França, però això donaria una mala imatge a la justícia espanyola. Marisa Cruz, en canvi, no ho veu tan malament. L'Abc obre la portada amb “La justícia europea dona aire al colpisme”. A l’editorial qualifica la decisió alemanya de greu contratemps, “que si desemboca en la investidura de Puigdemont pot suposar la inutilització de l’article 155”. En un reportatge, Celso Rodríguez de l’Associació Professional de la Magistratura creu que hi ha hagut “una falta de confiança intolerable”. Ignacio González, de Jueces para la Democracia, afirma que el requisit de la violència propi del delicte de rebel·lió “no és una qüestió pacífica ni dins ni fora el nostre país”. La Razón qualifica de “nefasta” la decisió alemanya, un despropòsit que els separatistes interpretaran com a oxigen per als seus projectes. Si els separatistes intenten forçar la candidatura de Puigdemont a la presidència demostraran fins a quin punt volen la confrontació i arruïnar el futur dels catalans.

Per a Ferran Casas, de Nació Digital, “la decisió de la justícia alemanya, que coincideix en el temps amb la de la belga, és una oportunitat per aconseguir que torni la política, que Rajoy mai ha volgut desplegar. La distància entre com administra Espanya la justícia i com consideren les democràcies europees més consolidades que ho hauria de fer complica negar-se a un canvi de posició. Un canvi que permetés al Parlament investir el candidat que triï la majoria i que, d'entrada, rebobini la crueltat i l'ànim de venjança que ha presidit les actuacions de l'Estat en el seu conjunt i del jutge Llarena en particular”. Salvador Cot (El Món) comprova que Europa no s’ha empassat les fake news de la violència. “Erròniament, Madrid va interpretar que el suport a la seva integritat territorial i la manca de simpaties a favor de l'independentisme català per part dels estats europeus eren, per elevació, també un permís implícit per arrasar el moviment polític (...) Les grans fake news de la violència, repetides una vegada i una altra des dels mitjans de comunicació de Madrid, no ha convençut ningú a Europa”. José Antich (El Nacional) defensa que “aquest dijous ha tingut caràcter històric i, si hi hagués la més mínima intel·ligència política, el camí correcte hauria de ser el d'intentar reconduir el descrèdit més absolut a què han estat sotmeses les institucions espanyoles creient que la justícia europea estamparia la seva firma diligentment al peu d'un relat que no s'aguanta per enlloc”.

Libertad Digital atribueix als tripijocs i la inacció de Rajoy la responsabilitat que un tribunal alemany no entengués realment quina havia estat la conducta de Puigdemont. Critica que hagi intentat que la Justícia prengués les decisions que hauria d’haver pres ell. “És pràcticament impossible fer-ho entendre a un jutge d’un altre país a qui, a més a més, li arriben massivament les versions separatistes dels fets”. El text acaba desitjant que la incapacitat del Govern espanyol no faci inútil “la valuosa i valenta” reacció de la Justícia, la Corona i dels espanyols que han despertat davant de l’agressió separatista. L’editorial d’El Español també culpa Rajoy, considera que el jutge espanyol té més elements de criteri que un d’alemany en aquesta qüestió i lamenta que Espanya perd autoritat, cosa que dona ànims a l’independentisme. Aquest diari digital creu que l’única solució davant d'aquesta “crisi nacional” són unes noves eleccions espanyoles. A Diario.es posen el focus en la paradoxa que si Puigdemont és extradit i jutjat per malversació, els seus subordinats poden ser jutjats per un delicte de rebel·lió castigat més severament i ell, no. El diari dubta que la Fiscalia pugui sostenir l’acusació de rebel·lió contra un grup de processats sense fer-ho contra qui els liderava. I, a més, “el mateix jutge Llarena va afirmar que el delicte de rebel·lió és de naturalesa plurisubjectiva. La depuració de responsabilitats penals s'ha de fer de manera unificada”. Finalment, segons el diari, al Tribunal Suprem espanyol l'ha sorprès que els jutges alemanys no s’hagin limitat a comprovar si existien al seu codi penal els delictes pels quals es demanava l’extradició i hagin entrat a avaluar les conductes.