Els delictes d’odi per motius polítics es dupliquen pel procés

Els fiscals especialitzats en delictes d'odi fa temps que avisen i els Mossos han posat xifra a aquesta preocupació: la intolerància i la discriminació s'estenen. L'any passat, aquests delictes —que castiguen a col·lectius vulnerables— van créixer un 59,6% a Catalunya. Aquí s’inclou atacs a persones per la seva religió, la seva condició sexual o la seva ètnia. El major increment es va donar en els delictes motivats per l'orientació política, que es van duplicar. La majoria dels 152 casos denunciats el 2017 —davant dels 72 de l'any anterior— van passar a l'últim trimestre, en plena tensió política pel procés i el referèndum de l'1 d'octubre.

Un total de 106 persones van ser víctimes de discriminació per motius polítics, una causa que va superar l'any passat a la religiosa i es va col·locar en segona posició entre els delictes d'odi. El context polític a Catalunya sembla clau per entendre aquest increment. En els mesos previs i posteriors al referèndum, el clima de tensió política es va disparar i es van succeir actes de fustigació i assetjament, alguns a través de les xarxes.

L'expulsió dels agents de la Policia Nacional la Guàrdia Civil dels hotels de Calella i Pineda on van estar allotjats durant el dispositiu per impedir les votacions. Els insults d'un professor de la Universitat de Barcelona contra el líder del PSC, Miquel Iceta, durant la campanya per a les autonòmiques del 21-D: a través de Twitter, el va acusar de tenir “els esfínters dilatats”. L'alegria expressada per un jove de 20 anys, també a través d'aquesta xarxa social, després de conèixer la mort de l'ex fiscal general de l’Estat José Manuel Maza. O els comentaris d'alguns professors de l'institut El Palau de Sant Andreu de la Barca, que van recriminar a alumnes fills de guàrdies civils l'actuació dels seus pares en reprimir el referèndum de l'1-O.

Totes aquestes accions van valer l'actuació de la fiscalia especialitzada en delictes d'odi de Barcelona, que gestiona una sola persona. L'increment, no obstant això, es va donar en altres àmbits. Per exemple, els atacs per discriminació religiosa (un 75%), contra el col·lectiu LGTBI (57%) o per motius ètnics (41,2%). També van créixer altres casos vinculats a discapacitats físiques, antisemitisme o agorafòbia, una discriminació dirigida a les persones sense llar (14,3%).

Els Mossos d'Esquadra han divulgat aquest divendres les dades de delinqüència de Catalunya durant el 2017. Encara que les situacions i els escenaris són molt diversos, la veritat és que les xifres no són positives. En els últims vuit anys, la tendència havia estat clarament a la baixa. L'any passat, en canvi, es va registrar un augment general del nombre de delictes: d'un 4,1% a Catalunya i d'un 7,4% en Barcelona, on ha tingut especial incidència l'augment en el nombre de furts, que suposen la gran majoria (65%) dels fets delictius que ocorren a la ciutat.

Va ser un any especial en molts sentits. Així com la tensió pel procés va disparar els delictes d'odi, van haver-hi altres esdeveniments extraordinaris que també van alterar algunes estadístiques. Com la d'homicidis. Els atacs terroristes d'agost a La Rambla de Barcelona i a Cambrils van provocar 16 morts i van elevar el nombre total de morts per homicidis o assassinats a 65 (davant dels 55 de l'any anterior). Per aquest mateix motiu, la policia catalana va destinar moltes més hores de feina (1,7 milions) a lluita antiterrorista.

Més robatoris amb violència

El major pes en l'augment de la delinqüència recau en els delictes contra la propietat, especialment, pel seu elevat nombre, les estafes a través d'internet i els furts, va assenyalar el portaveu dels Mossos, Albert Oliva. El portaveu va agregar que, excepte l'any passat, el nombre de delictes acumula una caiguda del 3% des del 2013. Dels 508.274 fets delictius registrats al llarg del 2017, el 85% va ser per robatoris, que van augmentar en general un 4,6%.

Dins d'aquesta categoria, no obstant això, hi ha fluctuacions que no sempre són fàcils d'entendre. Els robatoris amb força en domicilis —un dels quals causen major alarma social— es van reduir un 2%. Però els assalts violents, que també provoquen estupor, van augmentar i de forma considerable: un 12,6%, sobretot en establiments. Els furts també van experimentar un augment notable a Barcelona i la seva àrea metropolitana i en algunes zones turístiques de Girona i Tarragona. Girona, per cert, és la segona demarcació on més creixen els delictes (5,2%).

Les agressions sexuals van repuntar un 2%: es van produir 757 casos, gairebé dos cada dia. En els últims vuit anys, la xifra d'aquest tipus d'agressions no deixa d’augmentar. Tots els autors són homes.