Més de 300 anys de moda catalana a la xarxa

Capes de vellut i de seda i una jupa d’herald de vellut, que es van portar entre el 1626 i el 1675, són les peces més antigues documentades al Museu Virtual de la Moda de Catalunya, un nou recurs per conèixer la història del vestit a Catalunya, que incorpora més de 600 vestits de 38 museus diferents. Aquestes peces vetustes corresponen al Museu Tèxtil de Terrassa i inicien un recorregut de més de tres segles, que acaba a principis del segle XXI, amb creacions que han desfilat a la passarel·la 080 Barcelona Fashion fa pocs anys, com un vestit de Manuel Bolaño o un jersei de Miriam Ponsa.

Les vestimentes antigues conservades estan molt disperses en diferents museus i centres de tot el territori, i aquest museu virtual pretén posar fil a l’agulla per crear un recorregut de la moda catalana. Han començat a poc a poc, perquè, de fet, es calcula que 6.499 peces de vestir històriques estan custodiades per diferents museus catalans, però només se n'exhibeixen un 6%.

La majoria es conserven en magatzems dels museus on van ser donats, perquè no hi ha espai per exhibir-ho tot. La ideòloga del Museu Virtual, Laura Casal-Valls, explica que “s’han unit les col·leccions de forma virtual sense deslocalitzar-les” per oferir “un relat de la història del vestit” a Catalunya, ja que per ara “és molt parcial i anecdòtica”. D’aquesta manera han començat una “col·lecció de col·leccions” en línia que permet fer difusió i didàctica de la història tèxtil.

Per ara, només hi ha peces de dona i d’home, d’indumentària civil i de cerimònia, i moltes sense un autor conegut, tot i que d’altres sí. A la pàgina podreu trobar les biografies de modistes, de les més antigues conegudes, com Joana Valls o Fanny Ricot, del tombant del segle XIX al XX; i de dissenyadors, alguns de tan reconeguts com Mariano Fortuny, autor de la mítica túnica Delphos, o Manuel Pertegaz, que des del seu taller de Barcelona va internacionalitzar la seva firma als anys cinquanta.

Per què aquest museu es vagi fent gran, la idea és fer campanyes per incloure-hi roba d’infants, sabates, roba interior i d’altres complements del vestir. La pàgina web té diferents filtres, de manera que la cerca és àgil i es pot fer per diferents característiques en funció de l’interès, com el tipus de peça, els anys de creació i l'ús, el color, el material o el centre on està conservat.

Entre els que més vestits han aportat al Museu Virtual hi ha espais de referència de la moda, com el Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa o el Museu del Disseny de Barcelona, però també museus més petits, de municipis, com el Museu de la Garrotxa o el de Granollers, i temàtics, com el Museu del Joguet de Catalunya o el Museu de la Vida Rural.

“La memòria d’una societat no són només les grans gestes; també es troba en coses tan quotidianes com el vestit”, opina Casal-Valls. Aquesta historiadora de l’art especialitzada en història de la indumentària explica que volen “generar més contingut, fer catalogacions, conferències, seminaris...” i donar vida a aquest projecte, destinat a professionals i investigadors, però també al públic general. Darrere del Museu Virtual de la Moda de Catalunya hi ha l’associació Walden, un grup de joves gestores del patrimoni cultural que el 2016 van guanyar el concurs de la Fundació Carulla amb aquest projecte, pel qual han rebut 100.000 euros.