“Recuperar-se de la crisi de reputació serà més fàcil per a Barcelona que per a Catalunya”

Els empresaris barcelonins agrupats en el lobby Barcelona Global han impulsat una bateria de mesures per rellançar la marca Barcelona, que l'any passat va quedar tocada pel caos a l'aeroport del Prat, els atemptats gihadistes i el desafiament independentista. En aquesta tasca han comptat amb l'ajuda del reconegut urbanista Greg Clark (Londres, 1962), que ha assessorat una vintena de Governs, a més de 100 ciutats i institucions com l'OCDE o el Banc Mundial. Clark situa Barcelona en una lliga mundial de ciutats. La lideren set grans urbs, entre les quals hi són Londres o París. Després hi ha un altre nucli d'una desena de capitals en el qual estan Madrid, Amsterdam o Toronto. El tercer anell, fora de l'epicentre, és el grup en el qual estaria Barcelona.

Pregunta. Pot Barcelona passar a formar part dels dos grups centrals?

Resposta. Aquí hi ha ciutats que, malgrat que no estan exemptes de problemes, tenen una identitat molt forta, grans corporacions i una economia i un mercat laboral dinàmics. Madrid o Amsterdam fa vint anys no estaven aquí, però han creat un sistema regional potent d'habitatge i transport i s'han convertit en hubs empresarials. No són molt més grans que Barcelona, que pot desplaçar-se cap a aquest grup. La ciutat s'ha especialitzat en indústries com la medicina, el disseny i la tecnologia. Però ara aquests sectors han de guanyar grandària, com estan fent Tel Aviv o Estocolm o ho va fer San Francisco.

P. Catalunya ha perdut la seu social de més de 3.200 empreses pel procés independentista. Per avançar ha de sobreposar-se abans a aquesta crisi?

R. Tinc entès que encara no han mogut llocs de treball, sinó el domicili social. Seria una bona idea intentar que aquestes companyies tornessin, però només ho faran quan estiguin segures que l'estatus de Catalunya està resolt. Mentre duri la incertesa si seguirà sent part d'Espanya i la Unió Europea, serà molt difícil que aquestes empreses reverteixin la seva decisió. L'estabilitat política és clau. No opino sobre el que passa a Catalunya, perquè no és la meva feina, però l'ocorregut ens indica que els que volen la independència haurien de tenir un programa econòmic millor si volen convèncer les empreses que no serà un problema quedar-se a Barcelona.

P. Ha estudiat el cas de Mont-real. Hi veu similituds?

R. Allà a causa de la crisi secessionista les empreses no només van traslladar la seu social, sinó que van moure els llocs de treball. Per què avui Toronto està al centre del mapa de ciutats? Perquè quan Mont-real debatia sobre la independència moltes corporacions es van moure i Toronto va aprofitar per fer créixer la seva economia i ser més reeixida. La pèrdua de Mont-real va ser el guany de Torontó.

P. Ha sofert Catalunya una crisi de reputació?

R. Sí. No ha estat arran d'un huracà o d'un conflicte militar. Ha estat una crisi d'imatge, de confusió i d'incertesa. Serà Catalunya parteix o no d'Espanya? I de l'UE? El desig d'independència està ja resolt? La Constitució pot ser reformada? Són grans incerteses que impedeixen a la ciutat comunicar al món.

P. I moltes segueixen encara aquí…

R. Exactament. Per això Barcelona ha de fer dues coses: promoure un relat clar sobre el següent capítol de la ciutat i, a nivell català, ha d'haver-hi progressos en el terreny polític. Sense ser expert en això, potser amb una major autonomia pot resoldre's aquest assumpte en dues dècades. Mont-real va trobar la sortida, però va trigar massa i va perdre negocis. És difícil recuperar-se d'una crisi de reputació, però no hauria de ser-ho tant per a Barcelona, que té una molt bona imatge, mentre que la de Catalunya és més complicada.

P. Són marques diferents?

R. Sí, Barcelona i Catalunya són marques diferents. I podem continuar construint la marca Barcelona malgrat els desafiaments que té la de Catalunya.

P. Diu que la crisi soferta a Barcelona posa fi a un capítol per a la ciutat. Què ve ara?

R. Tanquem un episodi molt interessant, amb un creixement del sistema empresarial i d'innovació. Barcelona ha crescut com a capital del coneixement, la medicina, les ciències de la vida, el disseny, la creativitat, la tecnologia i, en particular, el mòbil. Necessitem més: guanyar grandària. I de forma paral·lela, hi ha hagut un problema de massificació del turisme. I això va crear una crisi que va suposar que es trenqués el contracte social amb els ciutadans, que ha de ser renovat.

P. I veu lideratge a la ciutat per recompondre'l?

R. He vist que els líders de la societat civil han posat sobre la taula propostes com pujar la taxa turística o millorar la qualitat de les ocupacions d'aquest sector. És a dir, assumeixen els elements en els quals ha de basar-se el contracte social. I a l'Ajuntament veig les habilitats necessàries per reconstruir-ho. Espero que junts puguin fer-ho. Perquè, quina és l'alternativa? Seria una economia més tancada al món, una societat més local, allunyada de la innovació i del comerç... I això no és Barcelona. La qüestió no és què farà la ciutat, sinó quant de temps trigarà.

P. Els empresaris reconeixen també que el turisme ha implicat problemes, com la pujada dels lloguers. Com s'aborda?

R. Això va ocórrer també a Amsterdam, San Francisco o Nova York. Les autoritats han de ser més proactives a gestionar els efectes del creixement, invertir molt en habitatge i legislar a través del planejament urbanístic. Per exemple, es pot exigir que quan es construeixen noves promocions hi hagi un percentatge d'habitatge assequible. Les crisis revelen problemes latents que tenen les ciutats i el del preu dels pisos no és causat pels apartaments turístics, sinó potenciat. És sorprenent que no hi hagi hagut una estratègia a llarg termini perquè hi hagi més habitatge assequible a Barcelona.