“La sortida és que una meitat de Catalunya no s’imposi a l’altra”

Miquel Iceta (Barcelona, 1960), ha plantejat aquesta setmana la formació d'un Govern de concentració per sortir del laberint en el qual es troba la política catalana. Una proposta ara com ara inviable, com ell mateix admet.

Pregunta. Va ser una ocurrència o creia en allò que deia?

Resposta. El PSC pensa que la política de blocs s'ha de superar, que la sortida passa perquè una meitat no s'imposi a l'altra, sinó que cal buscar elements de transversalitat. Probablement el que decidiran els independentistes és crear un Govern recolzat per la seva majoria parlamentària i estan en el seu dret. A mi em va semblar bé plantejar a la societat i en els mitjans de comunicació el debat sobre la necessitat d'un Govern de concentració.

P. Ho ha aconseguit, però sembla que ningú dona suport a la idea.

R. Esquerra Republicana va ser el primer partit que va saltar dient que estava en contra i després va venir el PSOE. A l'independentisme li toca bregar amb una victòria i això és molt dur, perquè saben que el que volien fer no ho poden fer encara que tinguin majoria.

P. Vista l'oposició mostrada pel PSOE i el que ha passat els últims mesos a Catalunya, creu que el PSC pot fer propostes sense pactar-les amb el seu partit germà?

R. El PSC té l'obligació de fer propostes per solucionar això, sempre esperant el màxim suport i complicitat del PSOE. El dia que tinguem una solució el PSOE estarà aquí. Ho va estar en la Transició, amb la Constitució, amb l'Estatut del 1979 i amb el del 2006. Les propostes del PSOE seran les que marquin la solució.

P. Va parlar amb Pedro Sánchez abans de proposar el Govern de concentració?

R. Parlo amb Pedro Sánchez cada dia i ell va considerar que era una proposta inviable i que algú podia interpretar que amagava una voluntat d'acord amb els independentistes. La seva impressió va ser la que va expressar Adriana Lastra en nom de l'executiva federal. Pedro Sánchez és una persona que està molt compromesa en la recerca d'una solució i a ell li agradaria que a Catalunya hi hagués al més aviat possible un Govern disposat a treballar en el marc de la llei.

P. Imaginem que la seva proposta de Govern fos possible. Creu que el PSOE acceptaria que el PSC governés amb consellers independentistes?

R. Ja vam dir en campanya que no votaríem mai un president independentista, però imaginem que, seguint la hipòtesi, Ciutadans estigués d'acord amb aquest Govern. Sortiria el PSOE dient que no? Primer necessitem un acord que no existeix i es parla molt de si Sánchez dona la talla o no, però en la crisi d'Estat més gran que hi ha hagut a Espanya des del 1981, el secretari general del PSOE, que va ser una persona que es va oposar frontalment a la investidura de Mariano Rajoy, va saber estar a l'altura i arribar a un acord amb ell.

P. Els comuns han plantejat una proposta similar a la del PSC amb un Govern d'independents. La recolzaria?

R. No crec que aquesta proposta sigui la millor, però tampoc s'ha concretat amb quins suports ni amb quin president, és un intent de posar sobre la taula altres opcions en un moment en què sembla no haver-hi cap sortida. Jo vull que els consellers siguin els millors de cada partit i des del primer dia vaig dir quines havien de ser les prioritats polítiques. Algunes em va semblar fins i tot escoltar-les en el discurs d'investidura de Jordi Turull. És veritat que aquestes propostes es fan més a benefici d'inventari i que no es veuen factibles, però això no les treu valor, sinó que mouen a una reflexió. Els pactes de la Moncloa no van significar un Govern de concentració però van marcar les prioritats polítiques i va ser un acord molt ampli per engegar la democràcia a Espanya.

P. Li sembla raonable fer una proposta sabent que és a benefici d'inventari?

R. Qualsevol que vingui al Parlament comprovarà que és impossible un Govern de concentració o d'àmplies majories si l'independentisme ni tan sols és capaç de votar a favor d'una resolució que condemna la violència. Necessitaríem una altra cosa.

P. Està pensant en una rara avis que no existeix?

R. Sí, el problema és que ha de ser una de les 135 rara avis que habiten a la gàbia del Parlament. Les males llengües diuen que això es va fer en el seu moment per evitar que Josep Tarradellas pogués presentar-se a les eleccions del 1980. Hauria de ser un diputat que pogués concitar un mínim consens i aquesta és una de les dificultats.

P. Els comuns tenen més interès a atreure el PSC que el PSC als comuns?

R. Entre dos cossos la distància sempre és la mateixa. És veritat que ells tenen més predisposició que nosaltres a acudir en auxili de l'independentisme. Governàvem amb ells fins que ens van fer fora del govern municipal de Barcelona, els fets són els que són.

P. Encara els fa mal aquell cop que va suposar la ruptura del pacte a l'Ajuntament amb Ada Colau?

R. Fer-nos mal, no. A nosaltres ens va anar millor que a ells en les últimes eleccions catalanes. El que passa és que sempre he pensat que convé més col·laboració entre les esquerres i posar fi a aquella experiència. Pels motius que van dir els comuns em va semblar un profund error i crec que al seu electorat també.