Les pintades treuen Llarena de l’anonimat

A Das, a la Cerdanya, s'hi arriba amb temps (dues hores des de Barcelona) i diners (21,7 euros en peatges). Un control dels Mossos es fixa en el Seat Ibiza negre. No porta esquís, ni taula de surf de neu, ni nens al seient posterior. Toca parar al voral. "On va?" "A Das". "Ah, llavors obri el maleter. I la motxilla. És que Das...", explica l'agent.

Das, un minúscul poble del Pirineu —140 habitants censats, tot i que només 27 hi viuen diàriament— està en ebullició. Diumenge, després de la detenció de l'expresident Carles Puigdemont, hi van aparèixer pintades sobre l'asfalt del camí del Padró. Les més grans —encara visibles: ningú les ha esborrat—, a l'altura del número 11, davant d'una casa de pedra i teulada de pissarra: "Llarena feixista. Ni a Das ni a enlloc". L'amenaça la signa Arran, organització juvenil antisistema i independentista vinculada a la CUP. Altres trams del carrer confirmen que Arran té a la seva diana el magistrat del Tribunal Suprem: "T'esperem", "Llarena prevaricador", "Els Països Catalans seran el teu infern".

L'acció d'Arran ha fet visible, als ulls dels seus veïns, el jutge Pablo Llarena. De fet, la seva presència a la petita localitat del Pirineu havia passat inadvertida. I ha provocat una onada d'iniciatives per fustigar-lo. Els autodenominats Comitès de Defensa de la República (CDR) recullen signatures a Change.org perquè l'Ajuntament de Das el declari persona non grata. Membres del col·lectiu a la Cerdanya, comarca d'esquí i segona residència, intentaven esbrinar si Llarena estava empadronat al poble per eludir el pagament de peatges —privilegi reservat als locals— i demandar-lo. Fonts judicials van confirmar dimarts a EL PAÍS que ni el jutge ni la seva família estan empadronats a Das.

L'assetjament es reprodueix igual als carrers —han aparegut fotos seves posades de cap per avall en manifestacions— que a les xarxes: la Fiscalia investiga una dona per difondre l'adreça de la residència habitual de Llarena i de la seva dona a Sant Cugat del Vallès per amenaçar-los: "Cal difondre-ho perquè han de saber que no podran anar pel carrer a partir d'ara", va escriure.

Arran promet que Llarena "no podrà descansar" a Das i es felicita per haver "assenyalat" la seva casa. Però es van equivocar: el jutge i la seva dona tenen una propietat a Das, però no és aquesta. El primer que es va adonar de l'error va ser Pere Vidal, que treballa com a fuster per al propietari de la casa. "Vaig contactar amb el senyor Raventós i amb la premsa per desmentir-ho. Tenia por que algun idiota vingués a tirar fems a la casa o a cremar-la". A Vidal se li va acudir que la millor mesura de protecció era penjar-hi una estelada. No en va trobar cap a mà i va haver de conformar-se amb una senyera. El fuster explica que va recriminar l'acció a un membre d'Arran, que li va contestar per WhatsApp: "No és un error, és una discrepància en les formes".

Francesc Raventós és economista i té 79 anys, però aixeca una cella quan se li pregunta si busca pau i tranquil·litat en un poble amb unes vistes privilegiades. "Jo encara esquio, estic en forma. Vinc de tant en tant, com la majoria de gent aquí. A Llarena no l'havia vist mai", afirma Raventós, que ha penjat l'estelada a la porta del garatge. "No és que hagi anat a comprar-la al xino, eh, ja la tenia. Soc independentista".

Es diu que als pobles petits tothom es coneix. Això a Das sembla més fals que a qualsevol altre lloc. "No sabem ni qui tenim al costat. La gent ve de cap de setmana, a esquiar i descansar. De vegades, s'organitzen festes i botifarrades al poble, però no coneixes ningú", explica Raventós.

Un dels més anònims entre els anònims era Llarena. Ningú sembla haver-lo vist, més fantasma que home de carn i ossos a Das. Fonts judicials expliquen que, fa anys, el magistrat i la seva dona, Gema Espinosa, hi anaven sovint per portar els nens a esquiar. Ara els nens han deixat de ser-ho i les seves tasques no ajuden. Llarena és a Madrid de dilluns a divendres. Espinosa és directora de l'Escola Judicial —l'òrgan, amb seu a Barcelona, on es formen els jutges del futur— i viatja molt sovint, especialment a Amèrica Llatina. També influeix que al jutge li agrada passar inadvertit. "Mira si és discret que va ser el primer de la promoció i no ens ho va dir mai. Ens en vam assabentar quan ens van lliurar els despatxos", destaca un company de la seva fornada, que lamenta que se li hagi "marcat la casa, com als jueus" i posa en relleu que tota la seva carrera l'ha fet a Catalunya, on va ser president de l'Audiència de Barcelona i portaveu de l'Associació Professional de la Magistratura, conservadora i majoritària.

Suport internacional

La Unió Internacional de Magistrats, que representa 73 associacions de jutges de tot el món, va condemnar dilluns en un comunicat els atacs a jutges a Catalunya.

L'absència de Llarena també ressona a la Casa del Comú, a l'Ajuntament. En Ramon es presenta com a responsable de la brigada municipal, encara que té claus del Consistori —que està tancat— i truca a l'alcalde, Enric Laguarda, per si vol parlar. No vol. Diu que té feina i que està cansat de la polèmica. A més, ja va afirmar a l'emissora RAC1 que la seva feina no era "espiar el cens electoral", en al·lusió als rumors que Llarena està empadronat a Das. En Ramon diu que, tradicionalment, molta gent de Barcelona s'ha registrat a Das "per estalviar en peatges i forfaits". Però aquesta opció no sembla avui viable: cal tenir, a més, metge i feina a la comarca. En Ramon diu que no vol embolics, jura que mai a la seva vida ha vist el jutge "excepte a la tele" i fa broma amb un veí sobre la possibilitat de canviar el nom al bar del poble i posar-li Bar Llarena.