Tres tristos dies

Dijous, l'independentisme es mostrava esberlat i incapaç de fer Jordi Turull president de la Generalitat. Divendres, el jutge Llarena dictava presó sense fiança per a cinc polítics, processava per rebel·lió tretze dirigents, Marta Rovira evitava la presó abandonant Catalunya. Dissabte es desconvocava el segon ple per a la investidura. La premsa, també la internacional, ha seguit de prop aquests fets. Resumim el que ha publicat la premsa de quiosc de Barcelona i Madrid.

Diumenge

A l'Abc publiquen una foto dels líders de l'independentisme (tots ara empresonats i Puigdemont a Bèlgica) proclamant la república el 27 d'octubre i una de dissabte passat al Parlament. Jaime González comenta les dues imatges i en treu una conclusió: en 148 dies s'ha decapitat el separatisme i ho han fet els tribunals, no els polítics. "És de suposar que l'independentisme ha entès el missatge", diu: "qui atempti contra la Constitució, a la presó". La Razón, des de la portada, recorda que hi ha 59 dies per escollir president de la Generalitat i en aquest context veu moviments d'ERC i Podem mirant Iceta per formar un nou tripartit. El Mundo obre amb un "Torrent lidera un nou front unitari per revifar el cop" i li dedica l'editorial criticant-li que fes servir les institucions per insultar i instar a combatre l'Estat de dret. Arcadi Espada, després d'una llarga introducció sobre com la revolució dels somriures ha acabat sent de les llàgrimes, critica a l'oposició constitucionalista que als discursos parlamentaris del dissabte no defensés la democràcia espanyola. Lucía Méndez subratlla que l'actuació de Llarena i el manteniment del 155 dificulten una treva a Catalunya i els plans de Rajoy per aprovar els pressupostos amb el PNB.

El Periódico obre la portada amb "Puigdemont esquiva l'euroordre a Finlàndia" i explica que desapareix i no agafa l'avió amb què tenia previst tornar a Brussel·les. A l‘interior, un article d'Eulàlia Vintró insisteix en l'assumpte d'un Rajoy que ha deixat als tribunals la solució d'un conflicte que ara no controla. Vintró reclama tornar a la política: "primer a Catalunya amb una investidura sense rèmores jurídiques, fent desaparèixer l'article 155 i governant per a tothom. I després, des d'un ampli consens, amb propostes integradores i no excloents, refer els ponts amb la resta de l'Estat i abordar el problema polític de l'encaix". A l'editorial, el diari defensa la fórmula amb què Torrent va reconduir el debat d'investidura. Sobre les intervencions, el diari critica que l'independentisme no va saber traduir la commoció en un canvi de rumb.

Màrius Carol a La Vanguardia fa servir la mateixa expressió emprada per Iceta, "el cor encongit", per descriure el moment polític però, escriu, hi ha la sensació que es pot sortir de la política de blocs i aconseguir algun tipus d'aliança. Enric Juliana veu Llarena com el principal guionista de la política espanyola. A l'editorial es considera que les darreres decisions judicials són "un agònic pas de rosca -no podem assegurar que sigui l'últim- d'una greu crisi política“. "Vivim una espiral de tacticisme, judicialització, improvisació i immobilisme (..) Malgrat la duresa del moment judicial , cal aterrar en el possibilisme". Cal, diu, recuperar el diàleg amb uns grups que han mostrat aquesta disposició, com socialistes i comuns, ara que la CUP passa a l'oposició. "És hora d'assumir la complexitat, trencar la lògica de blocs".

Vicens Villatoro (Ara) defineix les urgències del sobiranisme (un tren que va ple encara que sense ningú al volant): fer veure al món que al volant de l'altra banda hi ha uns ultres que no estimen la democràcia i que algú agafi el volant del sobiranisme. L’editorial reclama recuperar el govern de la Generalitat i recosir el país al voltant de la bandera bàsica de la democràcia. El Punt Avui considera a l'editorial que un front democràtic és una bona notícia per respondre al clam generalitzat d'una societat que se sent perseguida i indignada. "La pregunta clau és si aquest front obre realment una porta a rescatar la política catalana del setge a què la té sotmesa l'Estat". Imma Tubella, en un article que titula "Prou!", proposa investir Puigdemont o anar a unes eleccions amb una llista unitària per la República. "Ha arribat el moment de plantar-nos. Pacífica i contundentment. Quan la bèstia ensuma por, ataca".

Dissabte

L'Abc defensa a l'editorial que el jutge Llarena ha escrit un autèntic llibre negre del separatisme, amb un pla per posar l’organització institucional de Catalunya al servei "d'un delicte massiu contra la Constitució mitjançant una successió d'actes de rebel·lió". L'Abc creu que la justícia ha produït l'efecte catàrtic que el 155 no va produir. Els jutges, diu, han portat la racionalitat democràtica, l'imperi de la llei, on els polítics no han pogut o sabut portar el seu efecte regenerador. Salvador Sostres, al mateix diari, afirma que el més dur del text de Llarena és el retrat d'una Catalunya que si ha pogut ser enganyada és perquè ha suplicat ser enganyada, que si ha acabat trencada és perquè ho ha preferit a acceptar la veritat. Per a La Razón, la justícia ha posat davant de la crua realitat qui encara es refiava de les astúcies polítiques o dels despatxos per no respondre de les seves accions. Per a El Mundo, Llanera adverteix, de fet, al Govern espanyol que no aixequi el 155 per la voluntat de reiteració viva que hi ha dins de l'independentisme. Jorge Bustos al mateix diari descriu Llanera com un home impermeable al “victimisme porno” dels uns i a les “martingales proxeneta” dels altres. I acaba: El cop l'ha aturat el jutge Llanera de l'única manera com ho pot fer un jutge, amb la llei.

El Punt Avui contempla un país amb la política segrestada, els drets i les llibertats amenaçats i el futur compromès, per això demana una resposta política unitària. Manuel Cuyàs assegura que independentistes i unionistes raonables entenen que mentre hi hagi presos i exiliats "la normalitat no és possible".

L'editorial de l'Ara critica, entre d’altres aspectes de la interlocutòria de Llanera, que arribi a comparar les manifestacions pacífiques amb la violència implícita en un segrest d'ostatges amb trets a l'aire. I avisa: caldrà aprendre dels errors comesos per no donar més facilitats a un Estat més venjatiu que just i que no dubta a destruir persones i famílies". Esther Vera sosté que la defensa de la democràcia i el restabliment de la Generalitat "exigeix nous actors que agafin el relleu” i actuar amb “responsabilitat, mirada llarga i de manera unitària". La Vanguardia considera la interlocutòria de Llarena "controvertida" i no entén les ordres de presó dictades o mantingudes darrerament. Tampoc no entén que es dibuixi un escenari de violència inexistent. Pilar Rahola escriu a Marta (Rovira): “qui ens havia de dir que, tants anys de la mort del dictador, tornaríem a tenir la nostra gent a la presó (..) No oblidem que som hereus d'una estirp resistent". L'ediorial d'El Periódico conclou que els darrers empresonaments i la fugida de Rovira conformen l'esterilitat de la via unilateral. El diari també critica Llarena i el seu concepte de violència per poder sostenir l'existència del delicte de rebel·lió. Joan Tapia veu com la política espanyola sobre Catalunya s'ha desplaçat de la Moncloa al Suprem. Que el Suprem ignori la petició de llibertat de la fiscalia per a Forn "indica que potser estem entrant en el govern dels jutges, cosa que una persona tan poc sospitosa com Felipe González creu que és perillós".

Divendres

L'editorial d’El Mundo es titula "Entre la farsa i el sainet". Segons el diari, des que el 2015 l'independentisme va confondre majoria parlamentària amb mandat de secessió, Catalunya viu ancorada entre "l'engany i el circ". El ple d'investidura va ser "una pèrdua de temps". "La veritat és que totes les traves per impedir una tornada a la normalitat no faran més que allargar el 155". La Razón també parla de “farsa” i la sessió d'investidura era un capítol més de la "construcció màgica de Catalunya". Va ser, continua el diari, un espectacle de simulació sense cap altra raó que sostenir el desafiament a l'Estat. A l’Abc novament surt la paraula "farsa" al titular de l'editorial que parla d'un gris discurs de Turull i de l'anarquia provocada pel separatisme que arriba a cotes alarmants i causen un dany irreparable als catalans. Carlos Herrera critica l'ús del Parlament català per al màrqueting polític. Salvador Sostres escriu que a Esquerra li falta trobar un líder per dirigir el seu actual discret pactisme ple de contingut amb una èpica encesa però buida de desobediència.

El Punt Avui obre la portada amb un "CUP de porta". A l'editorial parla de la incertesa que crea en la política catalana l'acció de la justícia espanyola, però també crea incertesa "les dificultats que aquesta majoria independentista es concreti en unitat d'acció". Segons el diari, la posició de la CUP servirà per mantenir el bloqueig del 155 i engegar el compte enrere d'unes eleccions que posen en risc la majoria independentista al Parlament. L'editorial acaba amb un elogi a Turull per la seva determinació. Xevi Xirgo sent una flaire d'eleccions. Sobre la investidura del divendres escriu que "gràcies a Llarena ens havien xiulat un penal a favor i (...) ens vam fer un autogol". Per al director del diari, divendres "vam perdre un partit, però ens queda lliga". Enric Hernàndez (El Periódico) també usa el concepte "d'autogol" de l'independentisme. "L'elit independentista ha aconseguit irritar o decebre a parts iguals la majoria dels catalans: als afins per no fer el que van prometre, i als detractors, per prometre el que no podien fer". L’editorial descriu una Catalunya atrapada "entre la via unilateral independentista i la duresa legal de l'Estat". En el cas de Joaquim Forn, destaca que no és habitual que els jutges adoptin mesures cautelars superiors a les sol·licitades per la fiscalia. A La Vanguardia, Màrius Carol critica Puigdemont i Comín que miren el seu escó com si fos un trofeu de caça, quan podria haver sevit, en cas de renunciar-hi, per investir un president. El títol de l'editorial és "Una investidura amarga" i defensa una tornada al pragmatisme. "Aquesta societat no es mereix tant de càstig". Per a Pilar Rahola, un dia que havia de ser honorable va acabar sent trist per culpa de la CUP. L'editorial de l’Ara defensa que "JxCat i ERC hauran d'assajar acords transversals perquè ja saben que no poden comptar amb la CUP". I continua: el principal error d'ahir és haver reaccionat amb precipitació a l'acció de la justícia espanyola, adaptant el temps de la política catalana a la decisió d'un jutge. "El Parlament ha de ser quelcom més seriós". Per a Esther Vera, l'abstenció de la CUP va posar en evidència com ha estat d'antinatural l'aliatge de forces dels últims dos anys. La idea d'autogol també apareix en un article de Xavier Bosch- "Un altre dia trist. Convocar el ple per perdre'l és un gol en pròpia porta que l'independentisme de bona fe ni entén ni es mereix".