L’independentisme utilitza el ple per carregar contra les institucions de l’Estat

El president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, ha suspès la sessió d'investidura on s'havia de sotmetre Jordi Turull i l'ha reconvertit en un Ple per abordar la situació política. L'oposició havia demanat la cancel·lació de la sessió, però Torrent ha decidit mantenir-la per abordar "l'excepcionalitat" de la situació després de l'ingrés a la presó de cinc líders independentistes, entre ells el mateix candidat. "L'Estat està impedint que es reflecteixi la sobirania expressada lliurement a les urnes", ha afirmat. El Govern de Mariano Rajoy havia advertit al president de la Cambra que podria cometre una il·legalitat si persistia en la celebració de la sessió d'investidura. El  debat ha derivat en un seguit d'acusacions dels partits independentistes contra les institucions de l'Estat.

Amb l'anul·lació de la votació, Torrent ha evitat infringir la legalitat. El Tribunal Constitucional ja va dictar en la interlocutòria sobre la fallida investidura de Puigdemont la necessitat que hi fos present. I la mateixa llei de Presidència de la Generalitat obliga que els candidats assisteixin al debat. L'independentisme no té ganes de sumar més imputats a la causa. Torrent no ha creuat la línia vermella però ha intentat complir amb el desig expressat per Turull de celebrar la sessió. "No pot ser aquí perquè està a la presó. En aquestes condicions no es pot celebrar el Ple però davant la gravetat de la situació fa falta que parlem", ha afirmat. La sessió s'ha dissenyat perquè cada grup pronunciés un discurs de 15 minuts. El Partit Popular ha considerat que el ple era un "frau de llei" i els seus quatre diputats han abandonat l'hemicicle. "Compartim que cal parlar, però aquest no és el format", ha apuntat Albiol, que ha instat a celebrar una junta de portaveus. Ciutadans s'oposava a la sessió però finalment hi ha participat.

Turull, processat per rebel·lió i malversació, havia demanat a través dels seus advocats que se celebrés la segona sessió, per "dignitat del Parlament". En la primera sessió va perdre per 64 vots a favor i 65 en contra i no hi havia cap indici que aquesta situació es revertís. La sessió ha reflectit altre cop dos blocs encara que el PSC i Catalunya en Comú han demanat trencar la política de blocs per destacar el conflicte.

La sessió ha tingut un elevat component emocional –la bancada independentista ha aplaudit de forma llarga els familiars dels presos- i tampoc ha deixat visualitzar el futur polític més enllà d'apel·lacions a trencar la política de blocs per part, especialment, del PSC i de Catalunya en Comú. Sergi Sabrià, portaveu d'ERC, ha sintetitzat el seu discurs en dues frases: “No hi ha espais per a l'equidistància", ha dit insistint en política de blocs. "L'Estat no ha destrossat l'independentisme. Ha signat la seva pròpia sentència”, ha assegurat després d'un seguit d'acusacions contra les institucions. Quim Torra, de Junts per Catalunya, ha reivindicat que els catalans puguin votar. “Per què l'unionisme no ens convenç que hem de seguir a Espanya?”, s'ha preguntat. “Què faran amb dos milions d'independentistes?”. Natàlia Sànchez, de la CUP, ha sentenciat que Catalunya ha estat víctima d'“un cop d'estat” en referència als empresonaments.

Després del silenci del PP, Inés Arrimadas s'ha mostrat implacable. La líder de Ciutadans ha donat per mort el "procés" i ha fet aquest retrat de l'independentisme: "Senyors i senyores del procés: pensaven que s'enfrontaven a Rajoy però s'enfrontaven a una democràcia europea del segle XXI. Ni vostès són només Catalunya ni Rajoy és Espanya”. Arrimadas ha evitat qualsevol al·lusió als cinc presos però sí que s'ha referit indirectament a Marta Rovira, a la qual ha acusat de "fugir" mentre els autònoms paguen els seus impostos. El seu to ha estat molt diferent al de Miquel Iceta, que s'ha mostrat disposat a fer "un esforç d'empatia" malgrat reconèixer la distància abismal que el separa dels independentistes. Iceta ha cridat a reconstruir ponts entre els blocs i ha assegurat que la solució a l'actual crisi política passa per teixir "majories molt àmplies" que permetin, entre d'altres coses, restaurar l'autogovern.

Xavier Domènech, líder dels comuns, ha arremès contra la interlocutòria del jutge i ha recriminat que ara mateix “no hi ha justícia ni aparença” en considerar que la interlocutòria es basa en falsedats per apartar els líders independentistes de la vida pública. “La pitjor lògica de la democràcia és la lògica dels vencedors i vençuts”, Domènech ha demanat que es creï el que ha denominat "front democràtic" que vagi des del PSC a la CUP, amb els sindicats inclosos, i ha apel·lat a les forces independentistes a formar Govern. "Si no ho aconsegueixen, vinguin aquí, ho reconeixen i busquem majories alternatives", ha insistit.